dissabte, 12 gener de 2013

Lo castell del Remei


Després  del Pilar  l'Almenara,  vam anar  fins  al Castell  del Remei.  Els  arbres  encara  guardaven  les  seves  fulles  tardorenques  com si fossin tresors.  Plàtans  gegants,  dos  estanys  preciosos,  estores  suaus de fulles  seques. I els  verds  vora de l'aigua.  Afegiu-hi  la  botiga  dels  vins,  el restaurant,  l'esglèsia  amb unes  pintures  de  l'Obiols  precioses...

Les  fotos  són de  mòbil  i molt  dolentes  i les  de  les  pintures  impossible  compartir-les.  N'he buscat  una  al Google.







35 comentaris:

  1. Un lloc fantàstic. I un vi deliciós...

    ResponElimina
  2. Si hagueres dut el mòbil vell, hagueres pogut dibuixar en comptes de fer fotos dolentes. Veus tu?, el que són les coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... el que són les coses!!!!

      Elimina
    2. Hauràs de dur un altre mòbil per a les fotos, hehe. Més friki encara, i més artista!! L'aquarel·la no ho és gens de dolenta, però, eh?! això no canvia mai. Petons

      Elimina
  3. Son borroses per culpa del mòbil o del vi? :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... el vi tot just l'acabàvem de comprar!

      Elimina
  4. Aquí si que hi he estat, és molt bonic...No vau visitar les bodegues? Un dia vaig anar-hi sola i em van fer una visita guiada només per a mi!!!
    Què dius de les fotos, a mi m'han agradat i no és perquè no mi lluqui gaire...
    Bon diumenge Carmeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no les vam visitar, hi haurem de tornar! Bon diumenge M Roser!

      Elimina
  5. Sembla un lloc prou bonic, les fotos així tenen un toc místic, hehehe.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Místic, sí, tens raó... com si ens elevéssim a un pam de terra... ;) he, he, he...

      Elimina
    2. Ui, però això sí que era pel vi, eh...

      Elimina
    3. :D he, he, he... no serà pel que bec jo, no!

      N'hi ha que ens flipem sense prendre res... i no tenim arreglo! :D

      Elimina
  6. Ben maco lo castell i el que envolta....per cert Carme veig que el blog té nova cara! queda bé! ( eep torna a aparèixer allò de es. després de com, t'ho dic per si no te n'havies adonat)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no me n'havia pas adonat!!! Uf! ja no me'n recordo com ho vaig treure! Que pesats! Deu ser el canvi de plantilla.

      Elimina
  7. La questió es que no tornèssiu piripes que el vi del castell es molt bo he? "el Gotimbru" es de lo millor que hi ha !! jo vaig naixer a no res d'allí...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Gotim bru és el que vam comprar precisament! :)

      Elimina
    2. Pos el meu pare hi anava a comprar "lo vinagre!!! perque també es lo millor vinagre de lo mon!!!

      Elimina
  8. Quin lloc més bonic, Carme! El paisatge d'hivern té una màgia especial quan el veus a través de les fotografies. El diumenge just abans de Nadal també nosaltres vam tirar cap avall. Ens van convidar a Tavertet, i el color dels arbres emmirallats al riu em va deixar un record inesborrable.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta sortida era precisament el diumenge abans de Nadal! ens devíem creuar per la carretera tu cap al nord jo cap a ponent! Tavertet, m'agrada molt i el paisatge d'allà també m'enamora.

      Una abraçada.

      Elimina
    2. Glubs, perdona, Carme, però una vegada més he confós les dues poblacions (em passa constantment). No va ser a Tavertet on vam anar, sinó a MIRAVET, al castell, i vam passar l'Ebre amb el transbordador. Per això parlava del paisatge emmirallat al riu.

      Elimina
    3. Aix! aquestes coses passen, Galionar, cap problema... Miravet també és un lloc fantàstic. Quin país més maco que tenim!!!

      Elimina
  9. Quina excursió més bonica, Carme. Gràcies per compartir els teus records!
    Dilluns penjaré un relat d'un dels dibuixos que vas fer als Ferrocarrils.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja el vindré a buscar, Glòria. Gràcies per participar! Una abraçada.

      Elimina
  10. Casualitats de la vida: avui he begut un vi d'eixa terra. Bé, n'he begut molts, però un era D.O. Costeres del Segre, Castell del Remei.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que era bo, jo no n'he begut, però avui a taula hi havia un Gotim bru, del Castell del Remei. :)

      Elimina
  11. Atenció, pregunta! Les fotos 1 i 2 començant per sota són teves? Suposo que no et refereixes a elles quan dius que no t'han quedat bé, oi? Són fantàstiques, magnífiques, precioses!! :-))

    Ara vaig a llegir la resta dels comentaris i respostes i segur que ho expliques tot ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totes són nostres (de l'Enric o meves) excepte la primera. No sé tenen una mena de boira que no hi hauria de ser. Ara, reconec que la llum ha quedat maca.

      Elimina
    2. Resulta que la boira sí que hi era, però no era "captable" per l'ull humà, només per la càmera :-DDD

      Elimina
  12. La teva explicació és ben complerta!!...Dibuix, fotos i una descripció, que per ella sola, ja ens situa molt bé per fer-nos imaginar el lloc!!
    M'agrada molt la composició que li has donat al blog...Tot molt ben endreçadet i fàcil de consultar.
    Què tinguis molt bon dia.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse!!!! Que tinguis molt bon dia, tu també! Una abraçada!

      Elimina
  13. No hi he estat mai però deu valdre la pena tal com ho expliques. Tu ves treien profit dels viatges fent dibuixos. Jo també portava sempre un bloc de paper canson, un tinteret de tinta xinesa i escuradents plans. Gràcies a això tinc bons records. Com tu.
    Olga X

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sovint no dibuixo ni pinto en els viatges, pinto a casa de les fotos que hem fet. Més que res per no atabalar la gent que m'acompanyen amb les meves dèries dibuixadores. Però els bons records hi són igualment. Una abraçada, Olga!

      Elimina
  14. Doncs a mi m´agrada amb la boira que hi surt, estàs segura que no hi era?

    Bon diumenge!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, nineta, no hi era... era un dia net, clar i assolellat! Aferradetes!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Quin temps fa a Sant Cugat...

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari