Després del Pilar l'Almenara, vam anar fins al Castell del Remei. Els arbres encara guardaven les seves fulles tardorenques com si fossin tresors. Plàtans gegants, dos estanys preciosos, estores suaus de fulles seques. I els verds vora de l'aigua. Afegiu-hi la botiga dels vins, el restaurant, l'esglèsia amb unes pintures de l'Obiols precioses...
Les fotos són de mòbil i molt dolentes i les de les pintures impossible compartir-les. N'he buscat una al Google.
Un lloc fantàstic. I un vi deliciós...
ResponEliminaSi hagueres dut el mòbil vell, hagueres pogut dibuixar en comptes de fer fotos dolentes. Veus tu?, el que són les coses.
ResponEliminahe, he, he... el que són les coses!!!!
EliminaHauràs de dur un altre mòbil per a les fotos, hehe. Més friki encara, i més artista!! L'aquarel·la no ho és gens de dolenta, però, eh?! això no canvia mai. Petons
EliminaSon borroses per culpa del mòbil o del vi? :-)
ResponEliminahe, he, he... el vi tot just l'acabàvem de comprar!
EliminaAquí si que hi he estat, és molt bonic...No vau visitar les bodegues? Un dia vaig anar-hi sola i em van fer una visita guiada només per a mi!!!
ResponEliminaQuè dius de les fotos, a mi m'han agradat i no és perquè no mi lluqui gaire...
Bon diumenge Carmeta.
No, no les vam visitar, hi haurem de tornar! Bon diumenge M Roser!
EliminaSembla un lloc prou bonic, les fotos així tenen un toc místic, hehehe.
ResponEliminaMístic, sí, tens raó... com si ens elevéssim a un pam de terra... ;) he, he, he...
EliminaUi, però això sí que era pel vi, eh...
Elimina:D he, he, he... no serà pel que bec jo, no!
EliminaN'hi ha que ens flipem sense prendre res... i no tenim arreglo! :D
Ben maco lo castell i el que envolta....per cert Carme veig que el blog té nova cara! queda bé! ( eep torna a aparèixer allò de es. després de com, t'ho dic per si no te n'havies adonat)
ResponEliminaNo, no me n'havia pas adonat!!! Uf! ja no me'n recordo com ho vaig treure! Que pesats! Deu ser el canvi de plantilla.
EliminaLa questió es que no tornèssiu piripes que el vi del castell es molt bo he? "el Gotimbru" es de lo millor que hi ha !! jo vaig naixer a no res d'allí...
ResponEliminaEl Gotim bru és el que vam comprar precisament! :)
EliminaPos el meu pare hi anava a comprar "lo vinagre!!! perque també es lo millor vinagre de lo mon!!!
EliminaQuin lloc més bonic, Carme! El paisatge d'hivern té una màgia especial quan el veus a través de les fotografies. El diumenge just abans de Nadal també nosaltres vam tirar cap avall. Ens van convidar a Tavertet, i el color dels arbres emmirallats al riu em va deixar un record inesborrable.
ResponEliminaUna abraçada!
Aquesta sortida era precisament el diumenge abans de Nadal! ens devíem creuar per la carretera tu cap al nord jo cap a ponent! Tavertet, m'agrada molt i el paisatge d'allà també m'enamora.
EliminaUna abraçada.
Glubs, perdona, Carme, però una vegada més he confós les dues poblacions (em passa constantment). No va ser a Tavertet on vam anar, sinó a MIRAVET, al castell, i vam passar l'Ebre amb el transbordador. Per això parlava del paisatge emmirallat al riu.
EliminaAix! aquestes coses passen, Galionar, cap problema... Miravet també és un lloc fantàstic. Quin país més maco que tenim!!!
EliminaQuina excursió més bonica, Carme. Gràcies per compartir els teus records!
ResponEliminaDilluns penjaré un relat d'un dels dibuixos que vas fer als Ferrocarrils.
Una abraçada!
Ja el vindré a buscar, Glòria. Gràcies per participar! Una abraçada.
EliminaCasualitats de la vida: avui he begut un vi d'eixa terra. Bé, n'he begut molts, però un era D.O. Costeres del Segre, Castell del Remei.
ResponEliminaSegur que era bo, jo no n'he begut, però avui a taula hi havia un Gotim bru, del Castell del Remei. :)
EliminaAtenció, pregunta! Les fotos 1 i 2 començant per sota són teves? Suposo que no et refereixes a elles quan dius que no t'han quedat bé, oi? Són fantàstiques, magnífiques, precioses!! :-))
ResponEliminaAra vaig a llegir la resta dels comentaris i respostes i segur que ho expliques tot ;-))
Totes són nostres (de l'Enric o meves) excepte la primera. No sé tenen una mena de boira que no hi hauria de ser. Ara, reconec que la llum ha quedat maca.
EliminaResulta que la boira sí que hi era, però no era "captable" per l'ull humà, només per la càmera :-DDD
EliminaLa teva explicació és ben complerta!!...Dibuix, fotos i una descripció, que per ella sola, ja ens situa molt bé per fer-nos imaginar el lloc!!
ResponEliminaM'agrada molt la composició que li has donat al blog...Tot molt ben endreçadet i fàcil de consultar.
Què tinguis molt bon dia.
Una abraçada.
Moltes gràcies, Montse!!!! Que tinguis molt bon dia, tu també! Una abraçada!
EliminaNo hi he estat mai però deu valdre la pena tal com ho expliques. Tu ves treien profit dels viatges fent dibuixos. Jo també portava sempre un bloc de paper canson, un tinteret de tinta xinesa i escuradents plans. Gràcies a això tinc bons records. Com tu.
ResponEliminaOlga X
Jo sovint no dibuixo ni pinto en els viatges, pinto a casa de les fotos que hem fet. Més que res per no atabalar la gent que m'acompanyen amb les meves dèries dibuixadores. Però els bons records hi són igualment. Una abraçada, Olga!
EliminaDoncs a mi m´agrada amb la boira que hi surt, estàs segura que no hi era?
ResponEliminaBon diumenge!
Aferradetes.
No, nineta, no hi era... era un dia net, clar i assolellat! Aferradetes!
Elimina