diumenge, 20 de gener de 2013

Porta blava


D'una imatge  de Joan Calsapeu-Layret

La  porta  era tancada.  Pensava que  tenia les  claus.  Però les  claus  que tenia no l'obrien.   Després  creia  poder-la  forçar, ja que el pany era  molt antic i atrotinat.  Però  la porta  no cedia  ni un mil·límetre.  No va  marxar ni  es  va neguitejar  colpejant-la.  Tampoc va demanar  ajuda. Simplement  va seure  al primer  graó, esperant que l'obrissin de l'altre  cantó.    No li feia  res  esperar. Podia  somiar  mentrestant  que tot anava  bé.

33 comentaris:

  1. Però sabem segur que algú intentarà obrir-la per l'altre cantó?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, és clar que no, això no ho podem saber mai del cert! :)

      Elimina
  2. Una porta senzilla que amaga un misteri, molt bonic

    ResponElimina
  3. si la porta no es pot obrir deu ser per alguna cosa. No cal forçar-la, potser posar-hi oli, cuidar-la, embellir-la, potser la porta necessita un temps.

    Hi ha un poble al Marroc, Chefchouen, que és preciós. Les portes i les cases estan pintades de blau. Tot és per una plaga de mosquits que van tenir, es veu que el blau els allunyava (o alguna substància que portava la pintura), xò va quedar un poblet preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperar, a vegades, pot ser tot un art, ben difícil.

      Ara vaig a buscar fotos d'aquest poblet al Google!!!

      Elimina
  4. Que no sigui una espera gaire llarga.....

    ResponElimina
  5. No diu un proverbi que si t'asseus a esperar, amb paciència, veuràs passar (vençut, supose) el teu enemic?
    No sé, si pintant-la de blau, la porta, com tu l'has pintada, així de bonica, pintant-li al damunt el blau preciós dels somnis, s'acabarà obrint. Els somnis són poderosos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els somnis són poderosos, si els somiem intensament i ens els creiem ni que sigui una mica. Gràcies per recordar aquest proverbi que va tant bé a la meva porta!

      Elimina
  6. Carmeta veig que et fascinen les portes i és veritat que tenen un no sé què de misteriós...Quin neguit voler entrar i que no hi hagi manera d'obrir-la! Si sabéssim que tenint paciència algú l'obrirà, però...
    Petonets de color blau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Si qur m'agraden, les portes i les finestres i els balcons. Esperar o no depèn ben bé de cadascú. Petonets M Roser

      Elimina
  7. a mi,això d'obrir portes se'm dona molt bé,no m'agrada esperar que potser algú les obri des de l'altre banda!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser t'haurem de venir a buscar, doncs! he, he, he... :)

      Elimina
  8. Tard o d'hora la porta s'obrirà. Confiem que, després de tanta espera, el convidin a entrar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Si no m'han de convidar a entrar, no cal que obrin!

      Elimina
  9. Ja ha arribat la primavera al blog de la CARME!! :-))) Preciosa capçalera! ;-)

    Per cert... jo m'he fet la mateixa pregunta que en XEXU i, clar, la teva resposta m'ha deixat molt parada... i si no obren? Quant de temps hem d'esperar?... Si finalment ens convencem que no obriran... marxem i ja està? o ens sentirem angoixats i començarem a pensar allò de "va, espero cinc minuts més... va espero cinc minuts més"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Primavera no! L'ametller de casa meva floreix pel gener... Aquesta foto no és de casa meva, però no deixa de ser una celebració del fet.

      M'agrada l'opció que planteges, perquè és ben bé així i només depèn de nosaltres. Hem d'estar convençuts d'una cosa o de l'altra. Si marxem és ben bé el que creiem que hem de fer i si esperem més, és perquè volem. :))

      Elimina
    2. Sí, però si marxem... serem capaços de fer-ho sense dubtes? sense pensar "segur que marxo i al cap de cinc minuts arriba algú"...

      És difícil saber prendre decisions i acceptar-les nosaltres mateixos. Que sigui el que sigui el que fem, ho puguem fer "sense patir".

      (Ehem... així que floreix pel gener... hehehe... no veus que jo no hi entenc gens d'això? A mi pregunta'm de futbol... o de Dickens :-)

      Elimina
    3. Tens raó, és difícil, però crec que precisament es tracta d'això, bé vull dir que d'això volia reflexionar. Hem d'aprendre a prendre decisions sense patir. I també a acceptar les coses tal com són.

      M'espero... tranquil·lament i si no passa res, marxo i em dedico a fer una altra cosa. Difícil, sí!

      Elimina
    4. Difícil... però genial si ho aconsegueixes :-))

      Elimina
  10. Les portes tancades, que es resisteixen a obrir-se, esperen temps propicis...
    Petonet!

    ResponElimina
  11. Si les claus que tenia eren d'aquesta porta i ara no obrien, és, segur, que havien canviat el pany.Potser no volien que tornés a entrar...De vegades esperar i sommiar que tot va bé no ajuda...És millor afrontar la realitat i girar cua....Altres portes hi haura que sempre estaran obertes!!
    M'agrada aquesta pinzellada de primavera que ens regales a l'entrar.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser es tracta de pensar que tot anirà bé, encara que no obrin... aquesta espera, si ningú obre, és un temps de canvi un temps frontissa, necessari per a reconduir les situacions. Un manera d'afrontar la realitat també i que no quedin dubtes. Com un KEEP CALM i sigues tu mateix. Una abraçada!

      Elimina
  12. Bona filosofia, esperar amb calma de vegades dóna bons resultats. Jo també esperaria, una porta de color blau tan bonica com aquesta segur que s'obrirà de bat a bat en algun moment. Bona setmana, Carme!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades val la pena esperar, perquè acaben obrint, moltes vegades... :) Bona setmana, preciosa!

      Elimina
  13. Excel·lent pintura: un interior que parla.
    Olga X.

    ResponElimina
  14. La paciència, gran virtut!
    Depèn també del que s'espera o a qui...

    M'agrada la flor de l'ametller, aviat en tindrem a tot arreu!
    Aferrades.

    ResponElimina
  15. Vull obrir-la i mirar a dins perquè la porta és preciosa. Una petó.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari