Potser el ficus era dins
i si s'obria la porta
s'eriçaven els pèls fins
s'adreçaven tiges tortes
fins als més llunyans confins
d'aquest banc de les 6 potes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Caram...no he sabut comptar les sis potes......ara ho torno a provar
ResponEliminaLes sis potes només es veuen en la foto original, jo no les vaig dibuixar, perquè tot i que em van cridar l'atenció me'n vaig oblidar, al final!
EliminaVenia a dir el mateix, o jo he perdut el costum de comptar o han desaparegut dues potes.
ResponEliminaperò... les heu vist o no, finalment? :)
EliminaM'encanten els bancs jardineres i els bancs de jardí.
ResponEliminaA mi també, de les dues menes... ;)
EliminaAra ens han pres el lloc, on seurem?
ResponEliminaOstres! No hi havia pensat!
EliminaJo pensava que això de les sis potes, era una llicència que tu t'havies pres perquè rimés amb tortes he, he...Algú encara i cap, i potser ben arrambadets dos i tot!
ResponEliminaPetons de bona nit.
:) tu sí que hi caps que ets primeta... jo ja no hom tinc tant clar!
EliminaAl final va sortir el ficus o les va deixar "plantades"?
ResponEliminaHA, HA, HA, HA!!! m'has fet esclatar una bona riallada, Glòria. A mi em sembla que no, que no va sortir! Per la pinta que tenien de pansides...
EliminaMolt bona, aquesta sortida!
Jo ben bé que ara enretiraria una micarrona un test i m'hi asseuria...amb tu, a xerrar una estona. Els bancs de forja i fusta, m'encanten. I sembla que les plantes també s'hi troben ben còmodes, com si se sentissin a casa.
ResponEliminaUn dia d'aquests ens hi podem asseure una estona, d'acord?
Un somriure només de pensar-hi.
D'acord! Ens hi asseurem una estona!
EliminaBona nit Fanalet!
Que maco que t'ha quedat!
ResponEliminaQuasi que m'agrada més el teu banc que el de la meva fotografia :o)
Em sembla que les dues potes que t'has descuidat, en realitat pertanyen a una cadira o tauleta plegable que hi havia al darrera del banc.
Un petó
Sí, oi? No les acabava d'entendre bé, jo aquelles potes! :) Gràcies, Miquel! Una abraçada!
EliminaEn aquest moments tinc una cadira petita de fusta (dels meus fills quan eren petits) on hi tinc dos testos amb cactus. M'hi has fet pensar. Bonic dibuix :-)
ResponEliminaQue maca, una cadira amb testos!M'agradaria veure-la!
EliminaAi!! que endemira: que ja quasi estava per grabar la Cançó de Pandero i com que em vaig trencar lo fèmur, pos no m'en vaig recordar més; Endementres m'hi torno a posar. TU no desesperis he? que ja saps que soc molt lent...Igualet que el de L'eixida de ca ma padrina aquest banc amb testos...
ResponEliminaTu tranquil! No hi ha res que s'esperi tant com les cançons de pandero i si endementres t'hi poses, jo prometo que no desesperaré.
Elimina:) cap compromís, no patiscos, xiquet!
I el banc es va quedar ben florit
ResponEliminaentre tiges i dues noies que enfilaren el seus mots,
mentre dins, el ficus rumiava divertit...
aquest banc, sense les potes, ens ha agradat a tots.
Aferradeeeetes!
Els ficus, a vegades són molt seus... ja se sap! Coi de ficus fent patir les pobres plantetes! ;)
EliminaAferradetes...