divendres, 18 de gener de 2013

Ens trobarem a la muntanya

- Voleu que anem a collir fredelucs?
- Per  nosaltres  perfecte! N'hi ha,  ara?
- Sí,  segur  que en trobarem un cistell.

I vam sortir  a caminar,  va ser una caminadeta  curta,  una passejada, de mitja  horeta o tres  quarts. En passar vora  un  pi,  ens  vas  dir,  sense aturar-te.

- Vora  aquest  pi  s'hi acostumen a fer  dos  rovellons.

Nosaltres  els vam buscar i en   vam trobar  un.

-  Mira!  n'he trobat  un!

I  tu  vas  girar el cap,  sense  parar de caminar,  i  ens vas  somriure  alçant  una mica les  espatlles.

Arribats  al lloc  dels  fredolics-fredelucs,  no calia  ni buscar-los  s'estenien a grans  taques  al voltant  dels nostres  peus.  Només  calia  collir-los  i omplir  el cistell.  Així  ho vam fer  amb  una rapidesa  que  ja ens  va deixar  bocabadats.

En tornar,  i  passar  pel costat  del pi,  vas insistir-nos:

- Sempre  s'hi fan dos  rovellons,  ens  en  falta un!

Pensant  que  feies  broma  ni  ens hi aturàvem,  però  aquest  cop  tu sí  que  ho vas  fer.

Vas  trobar  el rovelló,  a  un metre   d'on havíem collit  l'altre,  només que estava  una mica  més  amagadet.

Un cop més,  vam admirar el teu  coneixement  del "teu" territori  i vam sentir-nos  afortunats  de ser  amics  teus,  com tantes  vegades.

Les muntanyes  trobaran a faltar  un enamorat  incondicional d'elles com tu...  i avui,  els  rius  deuen ser de  llàgrimes  i els  arbres  capcots s'amagaran sota la neu.

I  nosaltres, cada cop que ens  calcem les  botes  i posem un peu a la muntanya,  t'hi trobarem.  I  en el record  de tot  el que ens  has  explicat  continuarem aprenent  de tu.

Si  el cel existeix,  el teu cel sabem com serà:  serà una gran serralada.

33 comentaris:

  1. Ostres, aquest escrit capgira del tot. No m'imaginava que seria un bonic record. Em sap greu. Descansi en pau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un de tants! D'un veritable expert, d'un home de muntanya! Gràcies, XeXu!

      Elimina
  2. Just demà he d'anar a enterrar al "meu" collidor de rovellons. No és el mateix coneixedor del bosc que tu expliques, però em consola pensar que tindrà un company per anar a buscar bolets allà on sigui; entre tots dos segur que seran imparables.
    No se m'acut cap manera de fer-te costat perquè no sóc tampoc la persona indicada, però espero consolar-te una mica igual que tu m'acabes de consolar una mica a mi.

    Abraçades solidàries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saber-se units per un mateix sentiment, ja és molt, jo rai. I tant que consola i acompanya. Jo també he d'anar demà a l'enterrament. Segur que seran imparables allà a la nova serralada que han arribat i que no se sentiran sols. Nosaltres els trobarem a faltar per les muntanyes d'aquí, les de sempre, això sí. Abraçades, jo rai!

      Elimina
  3. Ai Carme, no m'esperava aquest final en aquest post. En tot cas un record preciós. Conserva'l i mima'l. M'has emocionat i tot, suposo que per tractar-se d'una persona, potser com jo, amant de les muntanyes fins a la bogeria (jo confesso que hi ha un pèl de follia). En tot cas, segur segur segur que el seu cel serà una gran i bella serralada. Segur.

    Un potxó dolç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur, oi que sí? Gràcies, porquet! Potxonets.

      Elimina
  4. La muntanya té un cim que sempre és més a prop del cel, per això hi volem pujar.
    I els fredolics, gentils, ens acompanyaran el camí.
    Olga X.

    ResponElimina
  5. Ai, quin greu!!! Jo també m'imaginava un altre final, però no pas aquest. De vegades ens foten sotracs, i els hem d'entomar tal i com vénen. Nosaltres teníem un amic, que també se´n va anar, jo li vaig fer un escrit que el vaig titular "El bosc està trist". Amb ell vaig anar a la muntanya de ben d'hora, i vaig plegar rovellons perquè ell en coneixia la rovellonera. Cada any, a l'agost, pensem en ell, entre moltes vegades, perquè ja anava a la muntanya a veure si en trobava per la FIRAGOST.
    Aquest cel, es va eixamplant amb els nostres!!!
    Una abraçada Carme!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La serralada del seu cel, a més a més, deu estar plena de bolets de tota mena... abraçades, preciosa!

      Elimina
  6. Crec que li has fet un record preciós, Carme; m'ha emocionat llegir-lo. Jo també hi crec, en aquell cel de boscos, senders i cistelles plenes. Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Un cel de serralades segur que l'acollirà de bon grat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El millor cel per un muntanyenc de cap a peus!

      Elimina
  8. Un molt bon record per algú que es va saber treballar a la gent de terra. Molt bon record.

    ResponElimina
  9. ostres Carme m'ha agradat molt....una mica tristoi i alhora emotiu amb un punt de somni!

    ResponElimina
  10. Un preciós homenatge per aquest amic, que ben segur deu haver canviat els bolets, pels estels...Si mires el cel, una nit estrellada, veuràs una nova constel·lació en forma de cistell. Descansi en pau.

    ResponElimina
  11. sempre li quedarà una gran serralada! només per a ell o ella! abraçades!

    ResponElimina
  12. Carme.... aquesta mateixa nit he somiat que collia molts i molts fredolics.... quina casualitat!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades hi ha petites casualitats que et deixen una sensació ben estranya i ben potent. Espero que fos un somni bonic i que s'acabés bé. :)

      Elimina
  13. Sense paraules...
    Una abraçada i petó dolç de companyia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies mar, bonica, em quedo amb les tres coses... l'abraçada, el petó i la companyia.

      Elimina
  14. En el fons una dolça història amb un final, que tot i que és trist, sospito que deu ser d'aquells de llei de vida. Ens queda el record inesborrable i les seves lliçons de muntanya. Aquestes coses les hem de mantenir i transmetre també. Forma part de l'homenatge que podem fer a aquestes persones que hem estimat. Una abraçada dolça.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Intentaré recordar tantes coses que hem après, de muntanya i de vida. Era un pedagog natural. No era mestre ni en feia, però sabia ensenyar les coses. Duia els nens del poble a la muntanya, pel pur plaer d'ensenyar, d'educar i de compartir. Una abraçada.

      Elimina
  15. Un record molt maco i un moment molt trist!!
    Et deixo el meu silenci i una abraçada molt forta.

    ResponElimina
  16. Acompanyar-te en aquests moments, amb poques paraules, des del cor.
    Aferradetes molt fortes.

    ResponElimina
  17. Era un home savi.
    L'amor a les persones és imprescindible. Després ve l'amor a la naturalesa.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari