- Per nosaltres perfecte! N'hi ha, ara?
- Sí, segur que en trobarem un cistell.
I vam sortir a caminar, va ser una caminadeta curta, una passejada, de mitja horeta o tres quarts. En passar vora un pi, ens vas dir, sense aturar-te.
- Vora aquest pi s'hi acostumen a fer dos rovellons.
Nosaltres els vam buscar i en vam trobar un.
- Mira! n'he trobat un!
I tu vas girar el cap, sense parar de caminar, i ens vas somriure alçant una mica les espatlles.
Arribats al lloc dels fredolics-fredelucs, no calia ni buscar-los s'estenien a grans taques al voltant dels nostres peus. Només calia collir-los i omplir el cistell. Així ho vam fer amb una rapidesa que ja ens va deixar bocabadats.
En tornar, i passar pel costat del pi, vas insistir-nos:
- Sempre s'hi fan dos rovellons, ens en falta un!
Pensant que feies broma ni ens hi aturàvem, però aquest cop tu sí que ho vas fer.
Vas trobar el rovelló, a un metre d'on havíem collit l'altre, només que estava una mica més amagadet.
Un cop més, vam admirar el teu coneixement del "teu" territori i vam sentir-nos afortunats de ser amics teus, com tantes vegades.
Les muntanyes trobaran a faltar un enamorat incondicional d'elles com tu... i avui, els rius deuen ser de llàgrimes i els arbres capcots s'amagaran sota la neu.
I nosaltres, cada cop que ens calcem les botes i posem un peu a la muntanya, t'hi trobarem. I en el record de tot el que ens has explicat continuarem aprenent de tu.
Si el cel existeix, el teu cel sabem com serà: serà una gran serralada.
Ostres, aquest escrit capgira del tot. No m'imaginava que seria un bonic record. Em sap greu. Descansi en pau.
ResponEliminaUn de tants! D'un veritable expert, d'un home de muntanya! Gràcies, XeXu!
EliminaJust demà he d'anar a enterrar al "meu" collidor de rovellons. No és el mateix coneixedor del bosc que tu expliques, però em consola pensar que tindrà un company per anar a buscar bolets allà on sigui; entre tots dos segur que seran imparables.
ResponEliminaNo se m'acut cap manera de fer-te costat perquè no sóc tampoc la persona indicada, però espero consolar-te una mica igual que tu m'acabes de consolar una mica a mi.
Abraçades solidàries.
Saber-se units per un mateix sentiment, ja és molt, jo rai. I tant que consola i acompanya. Jo també he d'anar demà a l'enterrament. Segur que seran imparables allà a la nova serralada que han arribat i que no se sentiran sols. Nosaltres els trobarem a faltar per les muntanyes d'aquí, les de sempre, això sí. Abraçades, jo rai!
EliminaAi Carme, no m'esperava aquest final en aquest post. En tot cas un record preciós. Conserva'l i mima'l. M'has emocionat i tot, suposo que per tractar-se d'una persona, potser com jo, amant de les muntanyes fins a la bogeria (jo confesso que hi ha un pèl de follia). En tot cas, segur segur segur que el seu cel serà una gran i bella serralada. Segur.
ResponEliminaUn potxó dolç.
Segur, oi que sí? Gràcies, porquet! Potxonets.
EliminaLa muntanya té un cim que sempre és més a prop del cel, per això hi volem pujar.
ResponEliminaI els fredolics, gentils, ens acompanyaran el camí.
Olga X.
Gràcies, Olga! una abraçada!
EliminaAi, quin greu!!! Jo també m'imaginava un altre final, però no pas aquest. De vegades ens foten sotracs, i els hem d'entomar tal i com vénen. Nosaltres teníem un amic, que també se´n va anar, jo li vaig fer un escrit que el vaig titular "El bosc està trist". Amb ell vaig anar a la muntanya de ben d'hora, i vaig plegar rovellons perquè ell en coneixia la rovellonera. Cada any, a l'agost, pensem en ell, entre moltes vegades, perquè ja anava a la muntanya a veure si en trobava per la FIRAGOST.
ResponEliminaAquest cel, es va eixamplant amb els nostres!!!
Una abraçada Carme!!!
La serralada del seu cel, a més a més, deu estar plena de bolets de tota mena... abraçades, preciosa!
EliminaCrec que li has fet un record preciós, Carme; m'ha emocionat llegir-lo. Jo també hi crec, en aquell cel de boscos, senders i cistelles plenes. Una abraçada!
ResponEliminaGràcies, Alfred, una abraçada!
EliminaUn cel de serralades segur que l'acollirà de bon grat.
ResponEliminaEl millor cel per un muntanyenc de cap a peus!
EliminaUn molt bon record per algú que es va saber treballar a la gent de terra. Molt bon record.
ResponEliminaQue podem fer... sinó recordar... oi?
Eliminaostres Carme m'ha agradat molt....una mica tristoi i alhora emotiu amb un punt de somni!
ResponEliminaSí, noieta, és que és trist...
EliminaUn preciós homenatge per aquest amic, que ben segur deu haver canviat els bolets, pels estels...Si mires el cel, una nit estrellada, veuràs una nova constel·lació en forma de cistell. Descansi en pau.
ResponEliminaMoltes gràcies, M Roser!
Eliminasempre li quedarà una gran serralada! només per a ell o ella! abraçades!
ResponEliminaAbraçades, Elfree!!!
EliminaCarme.... aquesta mateixa nit he somiat que collia molts i molts fredolics.... quina casualitat!!!
ResponEliminaA vegades hi ha petites casualitats que et deixen una sensació ben estranya i ben potent. Espero que fos un somni bonic i que s'acabés bé. :)
EliminaSense paraules...
ResponEliminaUna abraçada i petó dolç de companyia.
Moltes gràcies mar, bonica, em quedo amb les tres coses... l'abraçada, el petó i la companyia.
EliminaEn el fons una dolça història amb un final, que tot i que és trist, sospito que deu ser d'aquells de llei de vida. Ens queda el record inesborrable i les seves lliçons de muntanya. Aquestes coses les hem de mantenir i transmetre també. Forma part de l'homenatge que podem fer a aquestes persones que hem estimat. Una abraçada dolça.
ResponEliminaIntentaré recordar tantes coses que hem après, de muntanya i de vida. Era un pedagog natural. No era mestre ni en feia, però sabia ensenyar les coses. Duia els nens del poble a la muntanya, pel pur plaer d'ensenyar, d'educar i de compartir. Una abraçada.
EliminaUn record molt maco i un moment molt trist!!
ResponEliminaEt deixo el meu silenci i una abraçada molt forta.
Gràcies! Una abraçada dolça.
EliminaAcompanyar-te en aquests moments, amb poques paraules, des del cor.
ResponEliminaAferradetes molt fortes.
Gràcies, lluneta!
EliminaEra un home savi.
ResponEliminaL'amor a les persones és imprescindible. Després ve l'amor a la naturalesa.