dimecres, 23 de gener de 2013

Si fossis mar

D'una foto  del Barbollaire


Si fossis  mar,  series  un mar  arrissat,  ple  de punts  de llum  dansant,  alegres,  però també inquiets, sota  la seva  mirada.

Si  fossis  mar,  guardaries tossudament els  teus tresors.  Costaria  molt de trobar-los  i només  els  submarinistes  més  experts  i  més  valents   arribarien  a  albirar-los.   Però  ni ells arribarien  a agafar-los.

Si fossis  mar  entre  xiuxiuejos d'onades  tendres,  amararies la  pell  de  qui ve  a trobar-te.

Si fossis  mar,  enjogassat, et  faries  ona inesperada que agafa  per sorpresa.

21 comentaris:

  1. si fossis mar, aportaries aquella sal de la vida cada vegada que els teus abraços humits fessin acte de presència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'aportació... m'agrada molt.

      Elimina
  2. si fossis mar, pintaries de blau els ulls del dia, i la nit, recelosa, en arribar, els tornaria a pintar de negre -diàleg sublim.

    ResponElimina
  3. si fossis mar, seria la platja que t'espera...

    ResponElimina
  4. Si fossis mar, posaria peus despullats a l'arena per venir a conversar amb tu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. xop.....xop..... xop.... les onades... les notes?

      Elimina
  5. Si fossis mar, de dia, series el sol que brilla sobre les onades i de nit, el bressol dels estels...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui els comentaris són d'allò més poètics!

      Elimina
  6. Si fossis mar, aniries i vindries incansable, besant platges i penya segats, blau, gris, profund...

    ResponElimina
  7. Si fossis mar, m'endinsaria en tu perquè em beguessis de cap a peus...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una altra romàntica... :) com m'agraden les vostres aportacions!!!

      Elimina
  8. Si fossis mar, m'acariciaries per no sentir-me sol.

    ResponElimina
  9. Si fos mar, et cercaria platja,
    per pessigollejar-te la nit.
    Per besar-te d'escuma.

    M'has fet pensar en aquesta cançó

    Petonet dolcíssim, carinyo! (i gràcies per escollir un cop més una foto meva)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per aquest poema tant dolç, Barbo. La cançó preciosa com no podria ser d'una altra manera amb el tandem Martí Pol i Ramon Muntaner!

      Una abraçada!

      Elimina
  10. I a mi, la platja de'n Barbollaire m'ha fet pensar en un poema de Margalida Pons i Jaume:

    "LES ONES MORTES DEIXEN A L'ARENA..."

    Les ones mortes deixen a l'arena
    un dolç present d'escumes. Sense pressa
    va allisant aquesta platja groga
    feta de roques aspres, cabelleres
    de núvols esquixants, obscurs presagis
    de cançons de llaüt. Volen pedaços
    pel mar antic, que esborra a cada passa
    el llarg camí que ens va costar tants dies
    d'anar plegats, desafiant l'onada,
    sobtats pel vent entre crineres blanques.

    La foto és preciosa!
    I la pintura, amb el premís de'n Miquel Àngels (no se me enfade), més encara.

    un munt de somriures!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joana, que bonic, el poema! No el coneixia... m'ha encatat.

      Elimina
    2. De res!
      És d'un poemari petitó (de tamany, no de contingut) que va ser Premi Salvador Espriu el 1985

      Bon cap de setmana!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari