D'una foto de Fra Miquel
Despulla't,
treu-te les cuirasses,
les escorces, les barreres.
Desprotegim-nos i inventem-nos.
Quan arribem al moll de l'os
sé que farà de bon estar-hi.
Ens recolzarem en l'ànima
quan ja serem un sol cos.
quan ja no ens pot fer ombra encara ens ajuda amb un bon seient, potser per pensar perquè l'hem tallat
ResponEliminaPobret!!!
EliminaA l'ànima també li anirà bé.
ResponEliminaA la seva manera també reposarà.
I tant que sí, Jordi, això per descomptat.
EliminaD'on surt tant bona inspiració?
ResponEliminaSalutacions, bonica.
Trobes? :) a vegades penso que se m'ha escapat tota la inspiració i que vaig dient bestieses... :)
EliminaDoncs, a mi m'entristeix aquesta imatge de l'arbre mort que fa de pròpia tomba amb la làpida sense nom i sense data.
ResponEliminaA mi també, Jp. I tens raó! Li han donat forma de làpida!
EliminaPerò em vaig escapar d'aquesta tristesa per una escletxa petitíssima que em va donar la paraula escorça.
Despullats, fins només ser ànima.
ResponEliminaBon dia, nina!
Bessets.
Sí, noieta, finalment no deixem de ser, també, capes... com la roba!
EliminaBona tarda preciosa!
La primera impressió que he tingut de la imatge o té res a veure amb la que tu has volgut recrear. Massa sensibilitat la d'aquest dies.
ResponEliminaNo m'estranya... hi té ben poc a veure...
EliminaMassa sensibilitat? Estàs bé, Pilarona?
Sembla que hi ha un desig bastant general de renovar-se, de replantejar-nos la vida des de molt endins, d'intentar aplegar forces per il·lusionar-nos i recomençar alguna cosa de nou, oi, Carme? Tot poema que parli de renovació i esperança serà benvingut!
ResponEliminaUna forta abraçada!
Doncs sí, Montse, il·lusionar-nos sempre és ben necessari i s'ha d'intentar un cop i un altre.
EliminaCada vegada que tallen un arbre m´entristeixo. Aquesta setmana n´han talat moltíssims al meu poble, tan me fa que diguin que estaven malalts o que és per millorar l´estètica o que eren un perill, no deixa que pensi que se´ns mor una mica de paisatge. El perquè van talar aquest, segur que hi havia motiu també. Almenys felicitem-nos que algú tingués la pensada d´acaparar la nostra atenció esculpint-lo i fer que Fra Miquel el fotografiés, tu el pintessis i l´inspiració et sobrevolés.
ResponEliminaA mi em passa igual, sempre m'entristeixo...
EliminaPoc conscients som, de tot el que un arbre ens pot donar:
ResponEliminaHi podem jugar pujant per les seves branques(d'adolescent em vaig fer una cabana dalt d'una olivera:), ens dona ombra, alguns ens ofereixen els seus fruits, podem fer foc amb les seves branques velles o seques per escalfar-nos si fa fred, en respirar neteja l'aire i l'oxigena, les seves arrels també airegen la terra, entre moltes altres coses.
Fins i tot, quan és abatut (per la causa que sigui) amb la seva fusta podem fer taules, cadires, portes i finestres, llàpissos, o escuradents...i finalment, com si estés agraït de que l'haguem aprofitat tant, ens ofereix la seva soca per descansar.
Una abraçada
Ai que se m'havia oblidat subscriurem als comentaris! ;o)
ResponEliminaSom poc conscients, massa poc... i mira si en dius de coses que ens dona un arbre i encara no les has esgotat.
EliminaGràcies! :)
Que bonic que sona i que difícil que és arribar a aquesta puresa tan profunda que tan bé descrius!
ResponEliminaMolt difícil, Joan, molt difícil!!!
EliminaQuan ens traiem les escorces de sobre, descobrim que l'interior val la pena...és com polir un diamant!
ResponEliminaA mi també em sap greu per l'arbre, ja que per com és el tronc, devia ser molt esponerós.
Els que hi seguin potser estaran enfadats, perquè es donaran l'esquena, he, he...
Petonets.
Ara o sé si es donaran l'esquena perquè estan enfadats o estaran enfadats perquè es donen l'esquena... :) Bona nit, M Roser!
EliminaUi, és molt original... però m'agradaria més que poguessin seure de costat :-))
ResponEliminaSí, oi? a mi també...
EliminaUn arbre que ofereix repòs, ja que no pot oferir ombra.
ResponEliminaMort i tot és útil i bonic...
Fa una mica de pena, però malgrat tot és bonic.
EliminaBon any Carme!!!!
ResponEliminaBon any, Judit!!! Una abraçada!
Elimina