dimarts, 15 de gener de 2013

Soca banc

D'una foto de  Fra Miquel

Despulla't, 
treu-te les cuirasses, 
les escorces, les barreres. 
Desprotegim-nos i inventem-nos. 
Quan arribem al moll de l'os 
sé que farà de bon estar-hi. 

Ens recolzarem en l'ànima 
quan ja serem un sol cos.

29 comentaris:

  1. quan ja no ens pot fer ombra encara ens ajuda amb un bon seient, potser per pensar perquè l'hem tallat

    ResponElimina
  2. A l'ànima també li anirà bé.
    A la seva manera també reposarà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, Jordi, això per descomptat.

      Elimina
  3. D'on surt tant bona inspiració?
    Salutacions, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobes? :) a vegades penso que se m'ha escapat tota la inspiració i que vaig dient bestieses... :)

      Elimina
  4. Doncs, a mi m'entristeix aquesta imatge de l'arbre mort que fa de pròpia tomba amb la làpida sense nom i sense data.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també, Jp. I tens raó! Li han donat forma de làpida!

      Però em vaig escapar d'aquesta tristesa per una escletxa petitíssima que em va donar la paraula escorça.

      Elimina
  5. Despullats, fins només ser ànima.

    Bon dia, nina!
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, noieta, finalment no deixem de ser, també, capes... com la roba!

      Bona tarda preciosa!

      Elimina
  6. La primera impressió que he tingut de la imatge o té res a veure amb la que tu has volgut recrear. Massa sensibilitat la d'aquest dies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'estranya... hi té ben poc a veure...

      Massa sensibilitat? Estàs bé, Pilarona?

      Elimina
  7. Sembla que hi ha un desig bastant general de renovar-se, de replantejar-nos la vida des de molt endins, d'intentar aplegar forces per il·lusionar-nos i recomençar alguna cosa de nou, oi, Carme? Tot poema que parli de renovació i esperança serà benvingut!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, Montse, il·lusionar-nos sempre és ben necessari i s'ha d'intentar un cop i un altre.

      Elimina
  8. Cada vegada que tallen un arbre m´entristeixo. Aquesta setmana n´han talat moltíssims al meu poble, tan me fa que diguin que estaven malalts o que és per millorar l´estètica o que eren un perill, no deixa que pensi que se´ns mor una mica de paisatge. El perquè van talar aquest, segur que hi havia motiu també. Almenys felicitem-nos que algú tingués la pensada d´acaparar la nostra atenció esculpint-lo i fer que Fra Miquel el fotografiés, tu el pintessis i l´inspiració et sobrevolés.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em passa igual, sempre m'entristeixo...

      Elimina
  9. Poc conscients som, de tot el que un arbre ens pot donar:
    Hi podem jugar pujant per les seves branques(d'adolescent em vaig fer una cabana dalt d'una olivera:), ens dona ombra, alguns ens ofereixen els seus fruits, podem fer foc amb les seves branques velles o seques per escalfar-nos si fa fred, en respirar neteja l'aire i l'oxigena, les seves arrels també airegen la terra, entre moltes altres coses.
    Fins i tot, quan és abatut (per la causa que sigui) amb la seva fusta podem fer taules, cadires, portes i finestres, llàpissos, o escuradents...i finalment, com si estés agraït de que l'haguem aprofitat tant, ens ofereix la seva soca per descansar.
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Ai que se m'havia oblidat subscriurem als comentaris! ;o)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Som poc conscients, massa poc... i mira si en dius de coses que ens dona un arbre i encara no les has esgotat.

      Gràcies! :)

      Elimina
  11. Que bonic que sona i que difícil que és arribar a aquesta puresa tan profunda que tan bé descrius!

    ResponElimina
  12. Quan ens traiem les escorces de sobre, descobrim que l'interior val la pena...és com polir un diamant!
    A mi també em sap greu per l'arbre, ja que per com és el tronc, devia ser molt esponerós.
    Els que hi seguin potser estaran enfadats, perquè es donaran l'esquena, he, he...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara o sé si es donaran l'esquena perquè estan enfadats o estaran enfadats perquè es donen l'esquena... :) Bona nit, M Roser!

      Elimina
  13. Ui, és molt original... però m'agradaria més que poguessin seure de costat :-))

    ResponElimina
  14. Un arbre que ofereix repòs, ja que no pot oferir ombra.
    Mort i tot és útil i bonic...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa una mica de pena, però malgrat tot és bonic.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari