La veritat és que anem poc cap a ponent. I en canvi m'agrada anar-hi, perquè hi tinc molts amics i molt lligams. Una bona amiga que viu a Mollerussa, ens va convidar a dinar, un diumenge just abans de Nadal i ens va portar tot el dia a veure coses maques de per allà a la vora. Vam començar (així que va escampar la boira) per aquest Pilar d'Almenara, al capdamunt d'una serra com de joguina. Aquest punt és a 457 m sobre el nivell del mar, però tenint en compte que el Pla d'Urgell que s'estén a sota, ja oscil·la entre els 200 i 300 metres, el desnivell no és gaire. Però estava preciós tot, la serra s'esfilagarsa en petits turonets retallats que es van difuminant mica en mica fins a fer-se plana. Encara que era hivern, estava verd.
Hi ha racons bonics que tenim molt a prop i encara els hem de descobrir.
ResponEliminaJa veig que en vas descobrint i col.leccionant :)
Bona setmana Carme
Sí, mica en mica, descobrint i col·leccionant!
EliminaI el Montsec?? Et falta el Montsec! :-)) Amb sort no vas trobar boira i vas poder gaudir de bones vistes! No conec massa el Pla d'Urgell jo.... ja veig que m'hi hauré d'acostar!
ResponEliminaUna abraçada Carme!
Tens raó, em falta el Montsec!!!!! ;) Quan anàvem amb el cotxe de camí cap a Mollerussa, hi havia boira, però es va aixecar...
EliminaUna abraçada, Alba!
Tenim un país de molts contrastos i val la pena no descuidar cap dels quatre cantons, hi ha temps per anar-se movent d'un cantó a l'altre i no deixar-se res per veure. Bé, sempre ens quedarà alguna cosa pendent, cosa que és fantàstic, així podem seguir i seguir...
ResponEliminaMillor que millor si sempre tenim alguna cosa pendent!!! :)
EliminaQue bé que has descrit el paisatge. Saps que per ací, a prop, tenim un poble que es diu Almenara?
ResponEliminaSempre m'ha sorprès com els noms dels pobles es repeteixen a diferents llocs del país! No ho sabia pas, no!
EliminaSí que fa de bon veure en les fotos, i l'aquarel·la amb aquesta escala envoltant la torre com si l'abraçara… la que està dalt ets tu? ;)
ResponEliminaPodria ser-ho... ;) És una escala molt maca, moderna, per a poder visitar la torre. Abans, quan era torre de defensa, no hi havia escala fixa, era una escala de barrots i la posaven i treien.
Eliminacom diu l'Alba el Montsec és especial.. si t'apropes per allà algun dia no deixis d'anar a Llimiana i ja em diràs.. aquell paisatge restarà per sempre dins teu..
ResponEliminaun dibuix molt bonic i amb uns colors preciosos!
Gràcies, lolita... seguiré el consell de l'Alba pel Montsec i el teu per Llimiana.
EliminaCatalunya és gran.....molt gran.
ResponEliminaI bonica, molt bonica!
EliminaTenim uns territoris curulls de preciositats que traspuen la història mil·lenària del nostre poble. Cada cop que passo per masos derruïts engolits pel bosc o marjades ara plenes de pins escolto encara els sons dels antics habitants i sento la lluita per la supervivència diària. Hi ha molta força en totes les pedres que els nostres avantpassats van moure i en tots els paisatges que van crear. Ni que sigui per la seva memòria hem de perseverar en l'estima per tot aquest patrimoni.
ResponEliminaHem de perseverar, Joan, hem de perseverar, perquè estimar vol dir tenir-ne cura i hi ha tants paisatges que hem espatllat tant! Ara, aquesta torre està rehabilitada i molt ben cuidada i conservada!
EliminaConec força les terres de ponent i m'agraden molt...Vivim en un país que tot i ser petit, és molt gran en contrastos, hi ha paisatges molt variats i tots tenen el seu encant...
ResponEliminaPetonets.
A mi també m'agraden molt, tenim un país magnífic! Petonassos!
Elimina