Agafaré les agulles
i faré barrets de llana
bufandes i colls ben alts.
Per protegir-me
d'aquella neu tan fina
i d'aquell fred
que li permet nevar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Li has donat una nova mirada a la noia, aquí té els ulls més oberts. El gorro t'ha quedat molt ben cosit! Van molt bé per a les nevades :)
ResponEliminaSí van bé per mantenir l'escalfor!
EliminaUn de coll ben alt per a mi i de mànigues molt llargues, si us plau!!
ResponEliminaM' agrada el teu retrat!
Aferradetes.
T'agrada tapar-te les mans, amb la punta de les mànigues?
EliminaGràcies! Una abraçada.
Siiiii, sempre tinc les mans molt fredes!!
EliminaBon dia, Carme...aferradeta!
Ja poden veni el fred i la neu, ja, amb unes peces tan boniques! I potser el millor de tot, els teus pensaments volant lliurement qui sap on, mentre les teixies!
ResponEliminaUna abraçada!
En fa d'anys que no agafo les agulles... potser tot quedarà en una idea d'un moment o en una metàfora. ;) Una abraçada.
EliminaFa fred, i ens embolicarem en els teus dibuixos que donen calentoreta!
ResponEliminaGràcies, rosana!
EliminaHas tingut una bona idea Carme... Després posa la paradeta i encara et faràs d'or, ja que sembla que la Candelera( com sempre) ens portarà una bona gropada de fred. BRRR !!!
ResponEliminaPetonets.
Ens hem d'abrigar bé! petonassos!
Eliminaafanyat que si no els tindràs per l'estiu....i ja no caldrà... ;)
ResponEliminaPotser ja no caldrà... però l'hivern sempre torna... :)
EliminaLa noia té una expressió fascinant. (No recorde com era la foto de la lolita, ara ho mire).
ResponEliminaEra mooooolt més guapa! :D
EliminaPerò la teua té aquest puntet que dóna l'art… ;)
EliminaOooh... Mira que estic dient que aquest hivern no m'agrada... que crec que em faig gran i em passaré al bàndol de l'estiu... però amb dibuixos i fotos com aquest potser canvio de nou d'opinió... Què agradables són els gorros i les bufandes!! (i això que la llana va caríssima!!) ;-))
ResponEliminaHauré d'anar a mirar el preu de la llana... finalment si vull posar-me a teixir, no em quedarà més remei.
EliminaUn càlid embolcall per quan el fred que ens acompanyi!
ResponEliminaSembla que ens acompanyarà ben aviat!
EliminaA mi també m'agrada molt teixir! Em passo les nits d'hivern, al costadet del foc fent cosetes!
ResponEliminaA mi m'agrada, però fa molt temps que no ho faig...
EliminaUn dibuix molt càlid...
ResponEliminaMoltes gràcies, Tirant!
EliminaM'agrada especialment l'expressió de la cara: plàcida i còmplice alhora, mirant-me des de l'altra banda de la pantalla, dominant, insinuant un somriure que no vol fer explícit, vés tu a saber perquè...
ResponEliminaPotser té vergonya, Profà!
EliminaAh, ara he descobert l'enllaç a la foto original: més nòrdica i freda, la mirada baixa i absent, el somriure intuït al dibuix en la foto és un simple gest. M'inquieten unes ombres que li travessen la cara, com si la pobra noia estigués marcada per alguna malessa del passat...
ResponEliminaA vegades d'un simple gest de dibuix, es treuen les ombres inquietants... o no... qui sap?
EliminaGràcies Profà per dialogar amb els meus dibuixos.
Una mirada amb moltes lectures, Carme. Cadascú sap trobar el seu significat en els fons d’altres ulls.
ResponEliminaLes gorres i bufandes ens entusiasmen a tots en aquest temps de fred. Veig que alguns joves volen recuperar l’art de la mitja o el ganxet. Qui sap.
Abraçades amb calidesa.
Abraçades, papallona... Gràcies per venir!
EliminaLa causa, el fred; l'efecte, la neu; i el remei, la llana.
ResponEliminaSí senyora, Helena, l'has clavada! En la literalitat i en la metàfora...
Elimina