Per sota de l'arc
surto a la llum.
El groc de sol
ha pintat les façanes
i el vermell em crida.
Portaré amb mi
tot el meus mots
pot ser que m'ajudin a trobar-te.
Vull caminar de nou, sota el cel.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
És una aquarel·la senzilla però amb impacte. El camí no té pèrdua.
ResponElimina(últimament passo poc, tinc molta feina)
Gràcies, m'alegro que el camí no tingui pèrdua! :)
EliminaEl groc del sol, em pessigolleja quan surto de l'arc. Potser hi troni, però, si necessito l'ombra. De llums i ombres, està feta la realitat.
ResponEliminaBON DIA!
I a cada moment, la nostra necessitat pot ser diferent.
EliminaI una altra cosa...El dibuix m'encanta! Podria formar part d'un còmic, com altres que feies temps enrere.
ResponEliminaPilar, surten com surten... jo encara no sé què guia la mà... els dibuixo, però necessito que els que sabeu llegir-los els llegiu, jo no en sé! ;) gràcies per saber-ho fer.
Eliminauna imatge preciosa Carme, i a més acompanyada d'una aquarel.la on jugues de forma magistral amb el color dels sentiments, o potser amb els sentiments dels colors...
ResponEliminauna abraçadeta !
joan
Gràcies, Joan, abraçadetes múltiples!
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSegur que si et crida el vermell i duus els teus mots ho trobaràs, amb els colors i els mots el camí no té pèrdua. Bon dia, artista!!
EliminaEi! No té pèrdua, m'alegra veure que ho teniu clar!
EliminaM'agradaria de pintar així, i d'escriure així!
ResponEliminaPintar no ho sé... però escriure ho fas molt millor que jo! I t'ho dic ben seincerament. El que passa é s que tu et s més racional i més tècnica i jo més emocional i més "xapusa" I la mena d'escrits que fem són molt diferents. :D No sé si hi estàs d'acord. Pots protestar si no. Gràcies Helena!!!
EliminaAixò de ser racional em ve de família, del meu pare! No em considero prou poeta, sóc intèrpret més que res més, però m'agraden els reptes.
EliminaPorta tots els teus mots
ResponEliminano te'n deixis cap
tot i que, sovint, l'escencial es diu
amb una mirada, un gest, un somriure
salut i peles, artista
Quanta raó que tens Gregori, però n'hi ha que no tenim arreglo i que som addictes als mots! :D
EliminaCarmeta, per un moment he pensat que en algun poblet m'havien dedicat un carrer...Un goig sense alegria, perquè és una petita delícia...Jo hi caminaria feliç sota el cel, seguint colors i sentiments!
ResponEliminaPetonets.
Més que un carrer, jo crec que t'han dedicat tot un poble, M Roser! :DDDD
EliminaPetonassos