Un lloc dins de l'espai protegit de Collserola, on hem anat sovint a caminar i on portàvem els fills de petits.
Vora el camp tan gran,
erm massa sovint,
passa el camí
cap a la riera.
Túnels de branques i fulles
passos de pedres per sobre l'aigua.
Encara sento, aquells riures d'infants
sota la cascada de joguina...
barrejats amb el so de l'aigua
que dóna, encara,
transparència al silenci.
pensaments antics que encara són ben presents i que es preveuen de molta durada.
ResponEliminaQue tinguis uns bons reis, bondat penso que no t'en falta....
Gràcies Joan!
EliminaUn post molt camperol amb un dibuix ben bonic...
ResponEliminaDemà, les rialles dels infants, les sentirem quan obrin els regals. No t'oblidis de posar les sabates al balcó!
Petonets.
Petonets, M Roser!
Eliminamolt bonics versos carme, melangiosos i alhora delicats i plens d'amor als fills i a la natura
ResponEliminaque siguin bons els Reis i us portin mooolta felicitat !
joan
Igualment, molta felicitat per a tu, Joan!
EliminaBé, això que el dibuix és dolent ho dius tu, eh?, que a mi no m'ho semba pas. A més, quins records tan bonics que t'ha portat! Potser la nit de Reis t'ha fet pensar en aquells altres riures d'infants, qui sap...
ResponEliminaUna abraçada ben gran, a ser bona nena i a dormir aviat, avui, Carme!:)
Això és que tu te'l mires amb bons ulls, ;)
Eliminaper a tu que voreges i superes el virtuosisme pictòric serà dolent però jo el trobo preciós el dibuix! bons reis mags Carme!
ResponEliminaUna altra que se'l mira amb bons ulls... no és bo, no!
EliminaCollserola té racons ben bonics i amb molta pau. Passejar-hi pot ser un gran plaer!! a repetir passejades.
ResponEliminaBon reis!!
Sortir de casa i trobar-te al bosc és un regal, no de Reis, sinó continuat...
EliminaDolent? A mi m'agrada molt! I també les paraules que l'acompanyen.
ResponElimina