dimecres, 30 de gener de 2013

Finestres i balcons

   
Vaig  plantar tots  els  silencis
a les jardineres  dels balcons
i ja han  florit.

Les  flors obertes
et  veuran quan arribis
i  cada  pètal 
que voli fregant-te la pell
o que s'emporti el vent
estarà  inevitablement
ple  de sentit.

30 comentaris:

  1. Ets una magnífica jardinera, fins i tot els silencis et creixen plens de vida ;)

    M'agrada molt aquest veïnat tan florit. Els del tercer segona no planten res?

    Me'n vaig a plantar somriures i petons a veure si créixen aviat! hehe

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, és que tots, tots no floreixen... ni ha que es desintegren en no res... hi ha silencis de moltes menes. Els somriures i els petons han de florir meravellosament bé!

      Elimina
  2. Quina bellesa que dels silencis floreixin carícies!!
    Jo en tinc un munt plantats, veurem que en sortirà...

    Bona tarda!
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha costat, lluneta, ha costat, però finalment han florit.

      Abraçades

      Elimina
  3. quan les plantes tenen aquestes virtuds, fins i tot els silencis parlen o es deixen sentir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. O bé a l'inrevés, quan els silencis parlen, fins i tot les plantes els acaben d'explicar.

      Elimina
  4. I per això mateix donarà sentit també a l'aire.

    ResponElimina
  5. A la recerca
    de les xicotes en flor
    tot sucant la madalena
    de Proust

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Quin comentari més afalagador... fer venir Proust fins al meu blog... he, he, he... Gràcies Gregori!

      Elimina
  6. Em pregunto, quines flors deuran sortir de la llavor del silenci... Per fer carícies no els caldrà paraules, només una mica de ventet que faci volar els seus pètals, fins al rostre estimat. El remoreig de l'aire parlarà per elles...
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són unes flors petitones, no gaire vistoses i que e s desfullen de seguida, però flors i per tant boniques, malgrat tot. Petons, M Roser.

      Elimina
  7. Estimada Carme,
    Segueixes tan artista com sempre. Et visito i et recordo molt.
    Un petó,
    Glòria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també et vaig visitant, Glòria! Una abraçada. M'has emocionat amb aquestes paraules.

      Elimina
  8. He pensat molt en les flors, però mai no havia pensat en la flor del silenci. Ho hauré de tenir en compte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que jo he pensat molt darrerament sobre els silencis... :) i si dels pensaments en surten flors, per què no dels silenci? :)

      Elimina
  9. La veritat és qe hi ha silencis que poden ser com flors, però també hi ha silencis que poden no ser-ho.
    Ara, del silenci, sempre floreixen pensaments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser si tenim paciència tots podrien set-ho... Gràcies fanalet!

      Elimina
  10. Hi han silencis deliciosos que val la pena cultivar. Però en ni ha d'altres que només donen espines. I plantes urticants :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó... sempre n'hi ha de dolorosos, però el repte és fer florir fins i tot aquests.

      Elimina
  11. Aquestes petitones flors del "silenci", fan olor de "silenci" i la seva flaira em dòna pau.
    Gràcies per aquesta bona primera sensació del dia!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. Les meves llavors deuen estar passades, perquè dels meus silencis,només hi neix tristor!!!
    M'emporto els silencis florits, per airejar la meva balconada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les teves llavors segur que no estan passades, Dafne, segur que no... potser encara no estan madures, qui sap? A vegades costen tant de madurar!!!

      Elimina
  13. El silenci que floreix, observa i acaricia...quina imatge més maca!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'agradi, Pilar. Abraçadetes...

      Elimina
  14. tens la mena de sensibilitat que a mi m, agrada, la sensibilitat intuida.
    Hi han poetes que tenen un gran do, que les paraules es posin al seu servei i no al reves.
    Moltes vegades llegeixo fil.ligranes que quan les acabo de llegir penso: si estan molt be, pero no m´ atrapen.
    Crec que els bons poetes son els que son capaços de fer que un poema els abandoni totalment, com un pare que veu que el seu fill se,n surt per ell mateix.
    i no en tinc cap dubte: tu ets un d´ ells.
    molts i molts petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, m'emociona això que em dius... si algunes paraules de les que jo escric, connecten ni que sigui amb una sola persona, i sobretot si és una persona sensible com tu, ja em sento gratificada al màxim. Una abraçada immensa i agraïda per aquests paraules.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari