dijous, 10 de gener de 2013

Les aquarel·les d'Amadeu Fabra

Vaig  veure  les  aquarel·les  d'Amadeu Fabra  al Museu de l'aquarel·la  de Llança.  Ja  fa uns mesos.  Me  les  he mirat  més  d'un cop  aquí  per l'ordinador.  Tenen  alguna cosa  que m'enamora.

Un dia d'aquestes  festes,  se'm va  acudir copiar  una d'aquestes  aquarel·les.  Bé  espero que  l'Amadeu  Fabra  mai  no  posi els  ulls  en aquest  blog...  :)  quina  vergonya!  Però    el resultat  de la meva copia  és aquest.  He  trobat  un  altre  enllaç  d'Amadeu Fabra


L'autèntica  aquarel·la  és  aquesta:


No  voldria  endreçar massa
cada traç,  ni cada gest.
I saber deixar-los  lliures,
en la mesura que em convé.
I trobar-me  i explicar-me
potser més  lleugerament.

27 comentaris:

  1. Doncs trobo que t´ha quedat molt bé i com dius al poema..."explicar-me potser més lleugerament".

    Bona tarda...bessets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'agradaria dibuixar més lleugerament, però sempre dibuixo "massa"

      Bona nit, maca!

      Elimina
  2. doncs millor que no entri.....que veurà que l'hi estant ttepitjant els talons i haurà de esforçar-se més si no vol ser un segundon....... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. ;) he, he, he... un mestre, un mestre és, a mi m'encanta!

      Elimina
  3. Doncs li dónes un toc personal que no està gens malament.

    ResponElimina
  4. Un bon exercici Carme
    Sempre he pensat que s'aprèn copiant als mestres. Intentant comprendre com fan ells el seu art.
    T'animo a continuar fent-ho amb altres artistes :o)
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'ha quedat molt bé. Trobo genial la manera de pintar d'aquest aquarelista. La artística simplificació amb la que plantejade les seves obres les fan admirables.
      L'última vegada que vaig anar a Llançà, vaig voler visitar el Museu de la Aquarel-la, però estava tancat per reformes... Suposo que ara mateix ja deu estar obert.

      Elimina
    2. Miquel, segur que tens raó, ho hauria de fer més, però sóc una mica anàrquica i m'agrada anar al meu rotllo...

      Ramon, a mi també m'agrada molt aquest aquarel·lista. No el coneixia fins que el vaig veure a Llançà. No sabria dir-te quan era que vaig anar al museu, potser l'hivern passat o la primavera... de tota manera els quadres de l'Amadeu Fabra estaven en exposició temporal. No sé si n'ha quedat algun de permanent. És un museu petit, però molt bonic!

      Elimina
  5. Hola, Carme. Una bona manera d'aprendre! M'encanta el poema, descriu molt bé aquesta recerca constant del creador: trobar la manera d'expressar-se sense que sembli carregat. No es fàcil trobar aquest equilibri entre el traç i el missatge.
    M'agrada també retrobar-te, tan creativa com sempre, després d'aquestes festes. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. maijo, gràcies per les teves paraules! A mi també m'agrada retrobar-te!

      Elimina
  6. Has adaptat l'aquarel·la al teu estil, i això em sembla fantàstic...I m'agrada això de deixar lliures els traços i els gestos...
    Petonets Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Gràcies Roser, és ben bé el que m'agradaria...

      Elimina
  7. La trobo molt aconseguida, no sé què diria l'Amadeu Fabra però jo crec que li encantaria. M'identifico molt amb el que dius en el poema, no pintant és clar! Ja m'agradaria... Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el meu poema, tampoc parlo només de pintar, parlo en general, explicar-me més lleugerament és un repte que encara no he aconseguit... :) Petons, nina!

      Elimina
  8. Ets d'admirar, jo no he servit mai ni per imitar, el que era artista era el Xavi, i sempre em deia que no entenia com no podia fer-ho millor. Cada cop que miro les teves pintures, tracto de pensar com ho faria, i la resposta, és la Carme, ho fa tan bé!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai no és tard Dafne, jo com aquell que diu fa quatre dies que pinto, va! diem quatre anys (que de seixanta no són res) Gràcies, bonica!

      Elimina
  9. Jo crec que a l'Amadeu Fabra li agradarà si la veu. La teva m'agrada molt! La seva, també.

    ResponElimina
  10. T'ha quedat perfecte, semblant, però al teu estil!
    Molt bonica, a mi m'agraden MOLT les aquarel·les.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agraden, molt! però m'agradaria fer-les així lleugeres, lleugeres...

      Elimina
  11. Imitar l'aquarel·la quan és més aiguada és molt difícil, més que l'oli. Ni al mateix autor li surt. Crec que això fa que sigui màgica en la seva transparència en cada color i en cada traç. T'atrapa.
    Imitar també és bo per apendre. Sempre et dic que tens dintre una gran creadora. Et felicito.

    ResponElimina
  12. Gairebé sempre les coses que semblen fetes a la lleugera i de manera fàcil, són les més complicades de fer i que et quedin bé. He de dir, de totes maneres, que tu te n'has sortit molt bé. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Mc! Aquesta manera de fer les coses que semblin fàcils, encara que no en siguin gens, en sedueix molt, en molts aspectes de la vida... però se n'ha de saber molt per a fer-ho.

      Elimina
  13. En saps molt Carme. No coneixia pas l'Amadeu Fabra i m'agrada que em vagis fent aquests descobriments.... de tot se n'apren!
    Segur que si l'Amadeu veiés la teva còpia li agradaria molt! T'ha quedat molt i molt bé.
    Ptonets!

    ResponElimina
  14. Carme!! No sé què dir!!... Bé, em repetiré: Ho portes dins, Carme... De veritat, saps expressar-te amb les línies, els colors... M'agraden tant!!

    Si jo fos n'Amadeu Fabra estaria molt content de la teva versió!! :-))

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari