Un dia d'aquestes festes, se'm va acudir copiar una d'aquestes aquarel·les. Bé espero que l'Amadeu Fabra mai no posi els ulls en aquest blog... :) quina vergonya! Però el resultat de la meva copia és aquest. He trobat un altre enllaç d'Amadeu Fabra
L'autèntica aquarel·la és aquesta:
No voldria endreçar massa
cada traç, ni cada gest.
I saber deixar-los lliures,
en la mesura que em convé.
I trobar-me i explicar-me
potser més lleugerament.
potser més lleugerament.
Doncs trobo que t´ha quedat molt bé i com dius al poema..."explicar-me potser més lleugerament".
ResponEliminaBona tarda...bessets!
Ja m'agradaria dibuixar més lleugerament, però sempre dibuixo "massa"
EliminaBona nit, maca!
doncs millor que no entri.....que veurà que l'hi estant ttepitjant els talons i haurà de esforçar-se més si no vol ser un segundon....... ;)
ResponElimina;) he, he, he... un mestre, un mestre és, a mi m'encanta!
EliminaDoncs li dónes un toc personal que no està gens malament.
ResponEliminaGràcies, Noves Flors!
EliminaUn bon exercici Carme
ResponEliminaSempre he pensat que s'aprèn copiant als mestres. Intentant comprendre com fan ells el seu art.
T'animo a continuar fent-ho amb altres artistes :o)
Una abraçada
T'ha quedat molt bé. Trobo genial la manera de pintar d'aquest aquarelista. La artística simplificació amb la que plantejade les seves obres les fan admirables.
EliminaL'última vegada que vaig anar a Llançà, vaig voler visitar el Museu de la Aquarel-la, però estava tancat per reformes... Suposo que ara mateix ja deu estar obert.
Miquel, segur que tens raó, ho hauria de fer més, però sóc una mica anàrquica i m'agrada anar al meu rotllo...
EliminaRamon, a mi també m'agrada molt aquest aquarel·lista. No el coneixia fins que el vaig veure a Llançà. No sabria dir-te quan era que vaig anar al museu, potser l'hivern passat o la primavera... de tota manera els quadres de l'Amadeu Fabra estaven en exposició temporal. No sé si n'ha quedat algun de permanent. És un museu petit, però molt bonic!
Hola, Carme. Una bona manera d'aprendre! M'encanta el poema, descriu molt bé aquesta recerca constant del creador: trobar la manera d'expressar-se sense que sembli carregat. No es fàcil trobar aquest equilibri entre el traç i el missatge.
ResponEliminaM'agrada també retrobar-te, tan creativa com sempre, després d'aquestes festes. Una abraçada.
maijo, gràcies per les teves paraules! A mi també m'agrada retrobar-te!
EliminaHas adaptat l'aquarel·la al teu estil, i això em sembla fantàstic...I m'agrada això de deixar lliures els traços i els gestos...
ResponEliminaPetonets Carme.
:) Gràcies Roser, és ben bé el que m'agradaria...
EliminaLa trobo molt aconseguida, no sé què diria l'Amadeu Fabra però jo crec que li encantaria. M'identifico molt amb el que dius en el poema, no pintant és clar! Ja m'agradaria... Petons
ResponEliminaEn el meu poema, tampoc parlo només de pintar, parlo en general, explicar-me més lleugerament és un repte que encara no he aconseguit... :) Petons, nina!
EliminaEts d'admirar, jo no he servit mai ni per imitar, el que era artista era el Xavi, i sempre em deia que no entenia com no podia fer-ho millor. Cada cop que miro les teves pintures, tracto de pensar com ho faria, i la resposta, és la Carme, ho fa tan bé!!!
ResponEliminaMai no és tard Dafne, jo com aquell que diu fa quatre dies que pinto, va! diem quatre anys (que de seixanta no són res) Gràcies, bonica!
EliminaJo crec que a l'Amadeu Fabra li agradarà si la veu. La teva m'agrada molt! La seva, també.
ResponEliminaT'ha quedat perfecte, semblant, però al teu estil!
ResponEliminaMolt bonica, a mi m'agraden MOLT les aquarel·les.
A mi també m'agraden, molt! però m'agradaria fer-les així lleugeres, lleugeres...
EliminaImitar l'aquarel·la quan és més aiguada és molt difícil, més que l'oli. Ni al mateix autor li surt. Crec que això fa que sigui màgica en la seva transparència en cada color i en cada traç. T'atrapa.
ResponEliminaImitar també és bo per apendre. Sempre et dic que tens dintre una gran creadora. Et felicito.
Gairebé sempre les coses que semblen fetes a la lleugera i de manera fàcil, són les més complicades de fer i que et quedin bé. He de dir, de totes maneres, que tu te n'has sortit molt bé. :-)
ResponEliminaGràcies, Mc! Aquesta manera de fer les coses que semblin fàcils, encara que no en siguin gens, en sedueix molt, en molts aspectes de la vida... però se n'ha de saber molt per a fer-ho.
EliminaEn saps molt Carme. No coneixia pas l'Amadeu Fabra i m'agrada que em vagis fent aquests descobriments.... de tot se n'apren!
ResponEliminaSegur que si l'Amadeu veiés la teva còpia li agradaria molt! T'ha quedat molt i molt bé.
Ptonets!
Gràcies, Alba!
EliminaCarme!! No sé què dir!!... Bé, em repetiré: Ho portes dins, Carme... De veritat, saps expressar-te amb les línies, els colors... M'agraden tant!!
ResponEliminaSi jo fos n'Amadeu Fabra estaria molt content de la teva versió!! :-))
Gràcies, Assumpta!
Elimina