Posa un pam més
entre el teu ull i el meu.
Potser em veuràs
sencera o estripada.
En colors d'un altre temps.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
ostres Carme! quan he vist al blogroll el dibuix de la foto m'he quedat a quadres.. és fantàstica!! pop art total!
ResponEliminaa més a més m'ha fet gràcia perquè just ahir jo també vaig fer una pintura d'aquesta foto, coïncidències.. te l'envio per mail!
m'agrada mirar amb colors d'un altre temps!
he, he, he... sempre em sorprèn que us agradi un dibuixet de no res... :D Gràcies lolita. Ja saps que m'agraden molt les coincidències. Potser telepatia! :)
EliminaSí, sí, pop art total.
ResponEliminahe, he, he... em continua fent gràcia!!!
EliminaM'has fet pensar en l'"apropa't fins que et perdi de vista". És guapíssim el dibuix, i les dents m'han encantat, s'assemblen a les meves.
ResponEliminaDents amb personalitat pròpia! :) petonassos, Sílvia!
EliminaM'agrada aquest tall mirat de lluny, tot i que em perden les distàncies curtes. :)
ResponEliminaBona tarda, nina!
Bessets.
Gràcies, sa lluna! Bona tarda!
EliminaI és que tot depèn de la perspectiva que en prenguem.
ResponEliminaTu ho has dit, porquet!
EliminaDe prop, fins i tot el borrissol de la pell es veurà i ... quin tacte!
ResponEliminahe, he, he... pel tacte, si veus? s'ha d'estar ben a prop!
EliminaJo hi hauria de posar més d'un pam... o les ulleres, que de prop no hi veig bé ;o)
ResponEliminaMolt bonic el dibuix (per variar :)
B7s
Potser dos pams, doncs! :) Gràcies Miquel! Petonassos.
EliminaBon retrat!
ResponEliminaArtista!!!
:) Gràcies!
EliminaJo també em sembla que necessitaria algun pam més, de gaire aprop la visió es fa més borrosa...Un dibuix molt original.
ResponEliminaPetonets.
Petonassos, M Roser!
EliminaJo necessito les distàncies curtes per veure bé. Com que perdo perspectiva, miro "a pams".
ResponEliminaSincerament, t'ha quedat molt bé el dibuix. Molt bé!
Jo com que sóc miop, també prefereixo les distàncies curtes... Gràcies!
EliminaUn "10" pel poema. Mirar-se als ulls a la distància que ens permet redescobrir l'altre; retrobar-lo...un remei per reconstruir ponts malmesos.
ResponEliminaGràcies, Ramon! :) M'alegra que ho vegis així!
EliminaAhir, vaig rebre un comentari Anònim a aquest post. La veritat és que era un comentari bonic i dolç. Deia així:
ResponEliminaPotser si sé mirar-te, amb una altra distància, descobriré de tu, racons que encara no conec.Sencera o estripada em seràs nova. I d'un altre moment prendré els colors, certesa de que encara ets la mateixa.
No vaig saber com comentar-lo, perquè és un comentari que implica una complicitat que no existeix, en no saber de qui ve. El vaig esborrar, una mica o un molt avergonyida. Però no acostumo a esborrar comentaris i després m'ha sabut greu la censura. Al cap i a la fi, era un comentari agradable.
Anònim... la veritat és que no sé què dir.
Gràcies? Ho deixem aquí, si et plau.