dilluns, 18 de març de 2013

Riu


Si  la  boira  s'emmiralla,  tot  es  desdibuixa.  
Riu  i  núvol,  aigua  i fum.  
Arbres  i canyes.
Realitats  i  reflexos.

22 comentaris:

  1. Que bonic Carme!!
    Quina manera de treballar! Com tens temps de fer tantes i tantes coses???

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha caps de setmana que en faig un munt... aquests dibuixos són molt ràpids de fer.

      Gràcies, Judit!!! Petonassos.

      Elimina
  2. Alguns, de tantes "canyes", tenen més desdibuixada la realitat que el reflex.
    Bona vesprada!

    ResponElimina
  3. On és la realitat i on és el reflex? Tan se val, tot dóna pau. Un abraç.

    ResponElimina
  4. Rius plens de boira,
    dibuixen bells reflexes.
    L'arbre somriu.
    M'agrada veure com el riu reflecteix el que té al voltant...
    Petonets Carme.

    ResponElimina
  5. Tot es desdibuixa quan hi ha boira, i si la boira és al cap ja no et dic res. :)
    M'encanta el teu nou estil!!

    Molt bona nit, Carme!
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan la boira és al cap... és fatal!

      Molt bona nit, bonica. Una abraçadeta.

      Elimina
  6. Quin favor ens fa la boira de desdibuixar-nos una mica la realitat. Quan escampa ja ha passat el pitjor, encara que no sempre

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aix... la realitat... què en farem d'ella? la boira poca cosa pot fer, pobra!

      Elimina
  7. avui he arribat al teu post des d'un altre bloc, on només veia el nom del teu, i el títol del post. "Riu",i he vingut encuriosida a veure aquest post que em demanava que "rigués"... Llavors he vist la imatge del riu, però la petita confusió m'ha arrencat un somriure :-)). M'agraden els rius, també el teu. I les canyes a la vora del riu, em porten records de la meva infantesa, tot i que una mica boirosos. Una imatge senzilla, i poques paraules, però en un moment m'han omplert de records i sensacions. Em passa sovint visitant els teus moments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, bruixoleta... m'agrada que riguis, encara que aquest riu, no era cap invitació a fer-ho... ara sí, et dic riu, noieta, riu... :) Jo també ho faré amb tu.

      Elimina
  8. Com la rosana, penso sovint que la realitat i el reflex sovint es confonen (o se'm confonen), la majoria de vegades te poca importància, sobretot si no ho sé.

    ResponElimina
  9. A mi també se'm confonen, Miquel, a vegades és inevitable. No sé si sempre té poca importància, a vegades, aquesta confusió s'escampa més enllà d'ella mateixa. Gràcies per aquest comentari que segueix el fil tant bé.

    ResponElimina
  10. Bo el dibuix i bona la reflexió poètica. La serenitat calma envolta i penetra suaument.

    ResponElimina
  11. La boira és sinònim de lucidesa, de la mateixa manera com dormir és veure-hi clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot podria ser... les paradoxes algun cop funcionen.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari