Col·lecció de moments: Riu

dilluns, 18 de març del 2013

Riu

Si la boira s'emmiralla, tot es desdibuixa.
Riu i núvol, aigua i fum.
Arbres i canyes.
Realitats i reflexos.

21 comentaris:

Judit18 de març del 2013, a les 17:09
Que bonic Carme!!
Quina manera de treballar! Com tens temps de fer tantes i tantes coses???
ResponElimina
Respostes
Sílvia 18 de març del 2013, a les 17:32
Quina finura!
ResponElimina
Respostes
jpmerch18 de març del 2013, a les 18:55
Alguns, de tantes "canyes", tenen més desdibuixada la realitat que el reflex.
Bona vesprada!
ResponElimina
Respostes
rosana18 de març del 2013, a les 19:13
On és la realitat i on és el reflex? Tan se val, tot dóna pau. Un abraç.
ResponElimina
Respostes
M. Roser18 de març del 2013, a les 20:33
Rius plens de boira,
dibuixen bells reflexes.
L'arbre somriu.
M'agrada veure com el riu reflecteix el que té al voltant...
Petonets Carme.
ResponElimina
Respostes
sa lluna18 de març del 2013, a les 21:29
Tot es desdibuixa quan hi ha boira, i si la boira és al cap ja no et dic res. :)
M'encanta el teu nou estil!!

Molt bona nit, Carme!
Bessets.
ResponElimina
Respostes
Garbí2418 de març del 2013, a les 21:54
Quin favor ens fa la boira de desdibuixar-nos una mica la realitat. Quan escampa ja ha passat el pitjor, encara que no sempre
ResponElimina
Respostes
labruixoleta18 de març del 2013, a les 23:55
avui he arribat al teu post des d'un altre bloc, on només veia el nom del teu, i el títol del post. "Riu",i he vingut encuriosida a veure aquest post que em demanava que "rigués"... Llavors he vist la imatge del riu, però la petita confusió m'ha arrencat un somriure :-)). M'agraden els rius, també el teu. I les canyes a la vora del riu, em porten records de la meva infantesa, tot i que una mica boirosos. Una imatge senzilla, i poques paraules, però en un moment m'han omplert de records i sensacions. Em passa sovint visitant els teus moments.
ResponElimina
Respostes
miquel19 de març del 2013, a les 2:16
Com la rosana, penso sovint que la realitat i el reflex sovint es confonen (o se'm confonen), la majoria de vegades te poca importància, sobretot si no ho sé.
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas19 de març del 2013, a les 8:08
A mi també se'm confonen, Miquel, a vegades és inevitable. No sé si sempre té poca importància, a vegades, aquesta confusió s'escampa més enllà d'ella mateixa. Gràcies per aquest comentari que segueix el fil tant bé.
ResponElimina
Respostes
Olga Xirinacs19 de març del 2013, a les 11:08
Bo el dibuix i bona la reflexió poètica. La serenitat calma envolta i penetra suaument.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals19 de març del 2013, a les 12:41
La boira és sinònim de lucidesa, de la mateixa manera com dormir és veure-hi clar.
ResponElimina
Respostes