Si fossis mar...
Series el mar tancat i petit dels teus ulls. Ets la mar en calma. Tens reflexos de claror enfora en amples camins de llum i infinites guspires inquietes que s'escampen superfície enllà fins a abastar-la tota i descobreixen així els més mínims moviments de l'aigua.
I tanta llum endins, engolida, per preservar la vida.
Avall, avall, ben amagada hi tens la intensitat de vida, callada sempre, fins que tothom s'oblidi que existeix.
Mar amic i desconegut ocultes naufragis i cofres a vessar de riqueses, primer conquerides i després perdudes per pirates de tots els temps.
Tenim la sort que els pirates d'ara no van amb vaixell, el mar seria lila dels bitllets de cinc cents.
ResponEliminaHem tornat a fer un paint... :-)
De pirates n'hi ha ple...
EliminaHe tornat a posar un Paint, però la veritat és que ja el tenia! :)
Quin mar tan bonic! Quins ulls tan bonics! I que suggeridor el darrer paràgraf: Mar amic i desconegut...!
ResponEliminaI quin horitzó tan recte!:) Pols ferm o tècniques del paint?:)
Una forta abraçada!
Tècniques del Paint. Es pot fer una línia recta sense arriscar-te amb el teu pols...
EliminaUna forta abraçada, guapíssima!
Ooooh!
ResponEliminaAvui blau de blaus.
14 blaus té la mar,
18 verds. I amb els grisos
fan quaranta.
I el gris.
I el plata...
Oooooh! aquesta no me la sabia... t'ho has inventat tu això dels 14 blaus té la mar? M'encanta!
EliminaSi, me'l he inventat. Però m'he equivocat.
EliminaS'acaba:
i el blanc
i el plata.
que queda millor.
Estic enamorada del mar.
ResponEliminaL'estimo quan el contemplo de lluny, quan em permet lliscar per sobre seu i quan m'acull en el seu si.
El vull enfadat i quan està en calma.
El vull quan es fred i quan escalfa.
El teu blau mha recordat el blau del mar del Cap de Creus quan vaig amb el cayak. El blau fort, profund en el que els meus ulls no abasten a trobar-hi el final. El blau que es perd endins i que acull vides silencioses.
El mar on vull que reposin els meus dies.
Bona nit marítima.
M'agrada llegir aquest entusiasme pel mar. He de reconèixer que a mi també m'agrada molt, però que m'enamora molt i molt més l'aigua dolça: fonts, rius, rieres, rierols, salts, sallents i cascades... :)
EliminaGràcies un cop més per compartir, Mònica.
El mar, o la mar, és un dels enigmes més fàcils i difícils, alhora, de desxifrar.
ResponEliminaPerò és tan intens!
De fàcil res... jo el trobo molt difícil!!!
Elimina"I tanta llum endins, engolida, per preservar la vida", ho trobo genial!
ResponEliminaEm fa posar contenta que t'agradi... :) gràcies!
EliminaSi jo fos mar, seria molt salat.
ResponElimina"ressalao" que deus ser, doncs!!!
Eliminauff... molt intens. m'has fet pensar en algú a qui he trobat fa molt pocs dies aquí en este "fondo del mar" que habitem. potser no és ell, però per com l'has descrit, m'has fet pensar que també podria ser. un mar intens i molt interior, potser callat però que s'escriu amb paraules, on podem anar i llegir les seues oles que guarden i ensenyen naufragis i cofres.
ResponEliminabona nit, carme.
Imaginava, fa dies des que vaig inaugurar aquests "si fossis" que per descriure una persona se'n necessitarien molts 6 o 7 o 8 o 10... per anar descrivint els diferents aspectes d'aquesta persona. Clar amb un de sol, podria ser moltes persones...
EliminaGràcies iruna, bonica, bona nit!
A mi el que m'agrada molt és el començament, "Series el mar tancat i petit dels teus ulls".
EliminaHi ha persones que tenen ulls de mar, blaus, i profunds, amb reflexos inacabables. Gràcies!
EliminaJo conec alguna persona aixi, que treu fora petites guspires, suficients suposo, pero on tota la intensitat queda molt mes avall. Una clarividencia fins i tot dolorosa amb la que no vol competir i que per aixo el tanca i l´ esfonsa a l´ abisme. Potser va haver-hi un temps en que algun pirata va voler robar.la , pero tampoc en saben tant. Veritat Carme?
ResponEliminaNo no en saben tant, intenten robar i després igual naufraguen, els pirates, no importa de quina època siguin. :) Els tesors tant ben guardats, al fons dels abismes marins, són moooolt difícils de robar.
ResponEliminaUn text preciós... il·lustrat aquesta vegada amb un Paint... com tornar a l'origen, en els temps en que vaig descobrir aquest blog :-))
ResponEliminaAquesta vegada amb un Paint. Però no és fet d'ara és buscat als meus arxius de Paint que en tinc un munt, com ara un miler. He posat "mar" al buscador d'arxius i de tots els mars que m'han sortit he triat aquest.
Elimina:)
El mar sempre és bonic, quan està en calma t'encomana serenor i quant baten fort les ones, és com un esclat que t'omple de goig de viure i sempre ens fa sentir lliures...
ResponEliminaPetonets.
Ela mar sempre és bonic, M Roser, i tant que sí!
Eliminapreciòsa aquesta imatge del mar i els mots que l'acompanyen
ResponEliminaMoltes gràcies, Maria!!!
Elimina