diumenge, 10 de març de 2013

Finestra a Niça

D'una foto de  la  Merike.  Niça.

No caldria perdre  la precisió  de  cada  línia
encara  que els colors  siguin potents.
Jo seria la línia,  tu series  el color.
He  triat  un negre que es barreja amb els colors,
no hi fa res...
 la imatge és ben bé  com la vida:
potent,  però contaminada.


50 comentaris:

  1. Després de l'ensurt, em quedo amb la intensitat d'aquesta finestra teva, que tan ens regala...
    :)

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Gràcies, fanalet! Ei! encara existeixo! ;)

      Elimina
  3. Aquestes persianes a les finestres sempre m'han embadalit. Són molt líriques, com els teus poemes, contaminats o no!

    ResponElimina
  4. Ensurt? Encara existeixes? Però, què ha passat?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que no som res en mans de Google i Blogger!!!

      Elimina
  5. A mi res, o de fet gairebé res. Només un ensurt. Google va tenir a bé, de dir-me que tenia una activitat no acostumada o no adequada, no ho sé ben bé com ho deia i que per això em tancava tot el compte: gmail i tots els blogs. Els meus blogs deien que estaven eliminats. Em van donar un ensurt de mil dimonis!!! Els mateixos em van donar la possibilitat de recuperar-los... però em va costar una bona estona, bufff!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És horrible, quan passen aquestes coses. Un no sap si ho ha perdut tot per sempre mentre Google, Blogger o qui sigui decideix tornar-nos la tranquil.litat. Em puc imaginar la pèssima estona que devies passar :(

      Elimina
    2. La veritat és que tot i que m'ho vaig prendre amb força calma, perquè sóc optimista de mena i pensava que tot tornaria, com ha estat, no les tenia totes, no!

      Elimina
  6. Doncs sort que tot es va quedar en un ensurt. Em faria una ràbia perdre-ho tot. Sempre dic que l'hauria d'imprimir o el que sigui el bloc ...però mai em decideixo.

    Més relaxada la imatge dela finestre. Un plaça amb dos noms?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí que hauríem de prendre alguna mesura de seguretat... tot i que jo dic que si es perd, es perd... tampoc és perd gran cosa. Però una mica de greu sí que sap.

      Elimina
  7. m'agrada molt com t'ha quedat, amb uns colors molt potents i este negre que se t'escapa als colors des de les línies, que volen ser precises i ho són, a pesar d'estar formant part d'este tot "contaminat".

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada que el negre s'escapi una mica. Tinc retoladors que no es desfan amb l'aigua de l'aquarel·la i d'altres que sí. I m'agrada utilitzar-los a vegades. :) Contaminant els colors.

      Elimina
  8. M'has recordat Niça tal i com la recordava. Preciós.

    Un bon ensurt, pel que dius... Sort que ho has pogut resoldre (a mi em fa molta por que em passe alguna cosa així, però mai trobe el moment per prendre precaucions com guardar-m'ho tot en un format segur)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo crec que seguiré sense prendre precaucions... perquè no sé massa com posar-m'hi. Niça enamora, oi?

      Elimina
  9. Tot es complementa però mira que t'han quedat bonics els colors.

    ResponElimina
  10. No sé si serà contaminada, però m'agrada molt l'aquarel·la, és un detall bonic i t'ha quedat molt bé. Fa uns quants anys que vaig anar a Niça, en guardo bons records, i alguns dels meus companys de viatge més encara!

    ResponElimina
  11. Doncs a mi em sembla que es complementen a la perfecció, el negre de les línies amb els colors potents de l'aquarel·la. Com la melodia i l'harmonia, que no serien res l'una sense l'altra...
    Ostres, Carme, me n'alegro que aquest ensurt que expliques quedés només en això. I tant que s'hi hauria perdut, si hagués desaparegut tot; no veus que ens hauries deixat orfes de sentiments fets versos i imatges?
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí? Encara que el negre s'escampi una mica pels colors? A mi m'agrada.

      Ho hauré de guardar en algun altre lloc, però no sé on ni com fer-ho.

      Una forta abraçada, Montse!

      Elimina
    2. Jo no et puc ajudar gens en qüestions tècniques, Carme, però la Pilar en sap molt i possiblement et pugui donar un cop de mà.

      Elimina
    3. Segur que sí, Montse... però no sé si ho faré, tampoc. primer decidiré si vull fer-ho i després ja li demanaré.

      Elimina
  12. guau!! llegint els comentaris... quin ensurt!!! i que bé que ens puguis ensenyar la finestra de Niça!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veus? la cosa més habitual i quotidiana, gràcies a un ensurt, la veiem una sort! :)

      Elimina
  13. Ja ho té això, la xarxa, és com allò de Déu ens ho dona Déu ens ho pren.
    Quant a les finestres, mai un espai buit (que és el que és una finestra) diu o insinua tantes coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé com ho dius, Joan, no e s podria definir millor!

      Elimina
  14. les finestres molt molt maques tant la de línies com les del color.....encara que jo em quedaria amb la de color i amb els teus mots....ostres Carme quin ensurt! el senyor google era? o també l'oncle blogger? l'ensurt ens l'haguéssim endut tots!!!! i t'ha costar molt recupera-los? més que res per saber el pas o els passos per si mai se'ls acut dir-me el mateix....unes finestres que treuen el nas a la llum com si nasquessin de nou....abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que era el senyor Google, perquè afectava al gmail i tot. Em va costar una bona estona, però "ells" o "elles" (les màquines em deien què havia de fer). Abraçades.

      Elimina
  15. Ufffff Carme. Si s'arriba a perdre tot!

    Quan et llegeixo a l'instant generes emocions, sensacions, percepcions, reflexions.
    Activitat poc adequada han dit? Això, és poc adequat?
    Cada dia quan passo pel teu blog me'n vaig una mica diferent.
    Contaminada? No. Enriquida.

    Ufffff Carme. Que no es perdi res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si deia poc adequada, o no acostumada ... volia dir "rara", com si em protegissin que algú s'hagués apropiat d'alguna cosa meva. Em van dir que m'enviarien un codi per sms i així em vaig poder connectar de nou a les meves coses.

      Gràcies, Mònica. No voldria pas que es perdés, però no sé si m'importa tant com per imprimir-ho tot en paper o guardar-ho d'altes maneres... no sé que faré. Una abraçada.

      Elimina
  16. com sempre m'encanta el dibuix a llapis, però amb els colors li dóna molta vida, encara que més exposada a la contaminació

    ResponElimina
  17. Carme, com m'agrada el vermell de la façana i el fanal i la finestra!!! La paraula contaminar???? més aviat es fonen uns colors amb els altres i es fan colors nous i diferents i es confonen!!!! com la vida! Ja torno a ser per aquí!!!!! he hibernat però anava xafardejant!!!! feliç setmana que comença!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta, ben tornada, doncs... :) barrejats, confosos els colors, això també m'agrada. Feliç setmana, Marta!

      Elimina
  18. Un carrer amb les cases de colors, sembla tret d'un llibre de contes, sempre fa bonic...El fanal, guardià de cels difuminats!
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan veig colors així en una foto, no me'n sé estar de buscar-los en pintura. :) Petonassos, Roser.

      Elimina
  19. Que bonic! M'enamora, i això que no és blau...
    Preciós el poema també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria. Els vermells també són macos! :)

      Elimina
  20. Precioses làmines , que amb les paraules, enamoren ; )

    ResponElimina
  21. Jo em quedo amb les brèndoles de la finestra.
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I de passada t'has quedat amb mi, que diuen ara. Jo em pensava que brèndoles eren com balaustres o en tot cas estructures en vertical relacionades amb les baranes i tot això... ara no sé molt bé on hi ha brèndoles en aquesta finestra. Ho hauré de buscar a veure si trobo un altre significat de brèndoles. O sigui que ja estàs fent una entrada a Adverbia perquè si no és allà no sé pas si ho trobaré enlloc. ;) Gràcies a tu per l'estímul que sempre representes, Jordi.

      Elimina
  22. Què maco és! Em ve de gust apropar-me i passar les mans per aquesta paret vermellosa i quedar-me badant mirant el llum... Definitivament el dibuix-pintura el claves! :-))))

    ResponElimina
  23. Respostes
    1. Ja estic escoltant la cançó! :) Gràcies, Assumpta!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari