Pinto les flors
damunt les meves runes
per preservar-me.
damunt les meves runes
per preservar-me.
Miro a través
del temps que ens toca viure
dels murs malmesos.
En solitud
obro les persianes
respiro el dia.
Obre bé els ulls
tot quedarà enrere
massa de pressa.
Digues què penses:
inventes les històries
de les imatges?
El tren et porta
només és missatger
de nous paisatges.
No hi havia caigut i són dues imatges que s'assemblen en la diferència, són dues mirades cap enfora i cap endins. M'agrada molt del primer poema que pinti flors per preservar-se de les runes, i del segon aquest "obre bé els ulls, tot quedarà enrere massa de pressa". Trobo que tenen un punt de connexió extraordinari.
ResponEliminaUna de cara i una d'esquena, una ruïnosa, l'altra que creix... ben diferents, però les he obligat a compartir espai!
EliminaM'agrada especialment això d'obrir bé els ulls perquè el temps passa sense contemplacions.
ResponEliminaPassa, passa, i tant! :)
EliminaEls ulls ben oberts Carme.
ResponEliminaPassen tantes coses davant nostre, tan aprop i tan depressa. Algunes tan boniques.
I de totes aquestes, tantes n'hi ha que podriem convertir en històries.
Sempre ho fa,s eh?
D'una imatge en treus una aquare.la i una poesia. Captures la vivencia d'un segon i ens la regales. La fas eterna perquè poguem també viure-la.
Quanta vida passa davant nostre i quanta altra podem imaginar.
Els ulls ben oberts Carme.
Notar que hi som. Mossegar la vida que tenim al davant.
Avui no he reconvertit les imatges en aquarel·les, però m'agrada fer-ho. Quanta vida passa davant nostre! Tens raó. Alguna part ens la perdem, altres parts les voldríem retenir massa i trobar el punt del mig és el repte. Els ulls ben oberts i deixar que la vida flueixi!!!
EliminaDel primer em quedo amb el magnific retrat ocult del dolor, de la dignitat de no compartir.lo, sempre sense molestar i intentant superar.lo com bonament es pot.
ResponEliminaDel segon impacta la vitalitat de la creativitat, una ment en recerca constant de nous paisatges que potser no es poden quedar nomes en "pensats" si no que s´ ha de ser valent i explicar.los
Chapeau Carme
Enric, jo que sóc de compartir i compartir i que d'això ja en faig un gran valor, a vegades m'he de posar límits jo mateixa, que no cal molestar massa el personal amic. :)
EliminaGràcies pels teus comentaris. Són com una "tanda de vitamines" :D
Moltes gràcies, Enric!
Anar en tren i mirar per la finestra són una maner d'explorar, captar les imatges i després fer-ne poemes...com ho fas tu.
ResponEliminaWapa!!!
Moltíssimes gràcies, Joana i molt bon cap de setmana! Petonassos!!!
Eliminamoltes gràcies de nou, no havia caigut en la similitud
ResponEliminaJo me n'he adonat a causa del meu retard en escriure al meu blog el 271...
EliminaDos en un! Molt bé Carme!!!
ResponEliminaGràcies, Alba!
EliminaImpactants els dos poemes, Carme, potser perquè aquest pòsit de tristesa que necessita d'unes flors sobre les runes per intentar sobreviure, també m'ha atrapat i m'ha deixat pensant...
ResponEliminaUna forta abraçada!
Una forta abraçada, Galionar, sembrada de flors.
EliminaJo diria que vaig deixar un comentari sobre la finestra pintada i no el veig... se'l deu haver emportat el tren...
ResponEliminaFeliços dibuixos.
Fa dies que fallen alguns comentaris, Olga! Em passa sovint! Gràcies!
EliminaDos en un!
ResponEliminai molt bons...fan pensar
Gràcies, Glòria!
EliminaPreciosa combinació.
ResponEliminaPosar flors sobre les runes, una invitació a l'optimisme. Veure els paisatges amb ulls de nen, una manera de renovar-se.
No sé si a l'optimisme o a la supervivència, Rafel... :) Ara bé, renovar-se sempre, eh?
EliminaDamunt les runes, si en tenim cura, poden florir sentiments nous...El tren veu passar la vida com si es tractés d'un immens paisatge...Guardem- ne a la memòria els més bonics! Com bonic és aquest doble poema.
ResponEliminaPetonets de bona nit
Gràcies M Roser. Petonets de bona nit!
EliminaMolt bo aquest 2 en 1. Unes imatges tan diferents i tan iguals, segons com les mirem.
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme!
Gràcies, Mc!!!
EliminaGenial això de "...només és missatger de nous paisatges."
ResponEliminaMoltes gràcies, Jp! petonassos!!!
EliminaEls autors sempre escriuen la mateixa obra...
ResponEliminaSi els autors sempre escriure la mateixa obra i jo sempre penso que sempre escric el mateix... sempre és un consol... faig com els autors! :D
Eliminanomés puc dir quina gran poeta!quina gran dona! genial les dues mirades!
ResponEliminaElfree, et faria una abraçada immensa pels ànims que em dónes!!! :) gràcies!
EliminaQue boniques les imatges que evoques amb els versos!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Joan!
EliminaPassatgers al tren! I a viure cada instant!
ResponEliminaPetonet---
Al cinquè vagó!!!! I a Col·leccionar moments!!!
EliminaPetonassos, Judit!
sort que has tornat, carme!!
ResponEliminaquin patir!
:)))
M'han espantat aquests de Google, eh?
EliminaPensava que havia perdut el meu perfil, el meu gmail i tots els blogs. I això durant una llarga mitja hora...
M'ha anat bé que algú em trobés a faltar. M'has fet companyia en sms...
Gràcies bonica! Petonassos