Tots els colors,
paracaigudes voladors
en el mar dels teus mots.
Inspirada i dedicada a la llum de Fanal Blau
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Doncs m'encanta!
ResponElimina:) Potxonet agraït!!!
EliminaEstava escoltant les notícies que parlaven de la vaga d'Iberia i he llegit: "Vol acalorat"
ResponEliminaAra, i un cop més, m'has fet riure! :D
EliminaPreciosa, fa unes ganes de ficar-se al aigua ja!!
ResponEliminaBona tarda, Carme.
Bessets!
** era a l'aigua...que és una altra cosa, jejje
EliminaJa tens pressa...lluneta? ganes de mar..
EliminaAbraçadetes, bonica!
Que original! Sembla senzill però és un mar on perdre's. Ah, i el paracaigudes, el trobo insuperable :)
ResponEliminaGràcies, Sílvia!!!
Eliminaen el món incert on vivim sempre hem de portar paracaigudes. no sabem mai quan ens la fotarem....
ResponEliminaUna bon manera de mirr-ho, Joan!
EliminaEn aquest precari equilibri,
ResponEliminaels somnis es desperten.
Vinga, que despertin, ja d'una vegada!!!
EliminaQue bonic! Abans de llegir la dedicatòria ja pernsava jo en Fanalet ;)
ResponElimina:) Em vaig endur la imatge d'allà i tu deus tenir bona memòria! :)
EliminaAquesta
ResponEliminaaquarel · la és
una monada
... com el vers.
Bona nit Carme :)
Gràcies, Pere!!!
EliminaVolar amb tu, amb mots i colors, és sempre un regal magnífic!
ResponEliminaEts una dona generosa i és un plaer compartir-los amb tu.
Vols, colors, i abraçades!
Abraçades voladores de colors... :)
EliminaEls colors de les teves aquarel·les són un paracaiguda que ajuda a entendre el mar dels teus mots.
ResponElimina:D Que bonic!!! És una interpretació molt dolça i fantàstica.
EliminaEls colors del paracaigudes, són el contrapès, per no enfonsar-se en cap mar de paraules...N'hi ha prou amb vorejar-les ...
ResponEliminaUna molt bonica aquarel·la.
Petonets.
Gràcies, Roser...
EliminaUaaau!! M'agrada molt!! I sense una sola línia! :-)) Ep!! Què m'està passant? :-P
ResponElimina:P Ei! Estàs bé? Ens hem de preocupar? :PPPPPPP
EliminaBona nit, Assumpta!
De moment no cal patir... ara bé, si es repeteix sovint potser sí que hauriem de parlar amb algun especialista :-DDDD
EliminaEspecialista? però no havíem quedat que l'especialista eres tu? :P
EliminaJo en el teu art :-DDD
EliminaEn "reaccions estranyes, poc freqüents i inesperades" hauria de ser un altre tipus d'especialista :-PPPPPP
Que bonic! Els teus blaus em tenen fascinada!
ResponEliminaGràcies, Glòria!!!
EliminaAixí, doncs, una paraula a destemps seria una caiguda lliure
ResponEliminasplafffff!!!
Una manera original de mirar-s'ho, Gregori! Mentre caiguem sobre aigua... encara ens en podem sortir.
EliminaM’afegeixo a aquest vol de colors amb el meu batec d’ales blaves.
ResponEliminaAbraçades, Carme.
Abraçades, papallona blava.
EliminaUn veritable mar de mots és el que tenim els catosfèrics! T'imagines, si els comptéssim tots? podriem cobrir la Mediterrània de lletres!
ResponEliminaHe, he, he... cobrir la Mediterrània de lletres!!! No sé si estaria contenta, la mar... o potser sí, potser estaria la mar de contenta! :) Gràcies Ferran per passar per aquí!
Elimina