divendres, 15 de març de 2013

Quotidianitats


La taula de vidre translúcid,  de  color  verdós: de tacte  fi  i fred
Les  cadires de fusta  pintades  de negre:  llises i  neutres
El llum  que penja del sostre, metàl·lic,  pintat  de blanc.
I  la claror  que  fa, es pinta  amb l'absència dels colors.
Pinto una mentida  a les  parets:  nues  i blanques


42 comentaris:

  1. Però per la pintura queden molt millor d'aquest color ocre! Mentida pietosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Us he dit una mentida, però no només pietosa, sinó d'absoluta bona fe. :) Com tu dius queda molt millor.

      Elimina
  2. Que maco! Sovint vull pintar i mai trobo el què.... i veus? Una cosa tan senzilla com aquesta quotidianitat t'ha quedat preciosa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu que saps fer fotos boniques... fes les fotos primer, del que vulguis i després pintes fotos, com jo! :)

      Elimina
  3. Per això són blanques com un llenç, les parets, Carme, per a poder-hi pintar mentides i convertir-les en ralitat. Quina calidesa, el resultat...!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veus? ja deia jo que havien de servir per alguna cosa important!!! Gràcies Montse... abraçades múltiples!!!

      Elimina
  4. Refonolls, Carmeta, cada cop que entro ja has fet una entrada nova. Si es que no dones temps a comentar res, filleta meva! Abans estava escrivint algo al post del verb i m'ha enganxat el quefe, no vegis quina esbroncada. Però després, he anat al seu despatx a consultar una cosa tècnica que no ve al cas... i s'estava mirant el teu blog!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Camèlia, estimada, normalment programo un post cada dia, però avui que estic aquí una mica desvagada, se me n'ha escapat un altre. No passa gaire sovint, però mira, t'ha tocat!!! :) el teu quefe mirant el meu blog!!!! no m'ho puc creure!!! ;)

      Elimina
  5. Ai, Carmeta, si no he comentat el post. No sé si es tracta del mateix dibuix abans i després, són molt iguals. De tota manera -no t'enfadis, eh?- és una mica soset el tema, no trobes? Això no vol dir que no t'entengui, eh? Jo tinc centenars de fotos de la meva cuina segons la llum que hi toca, i tothom em diu que sóc una avorrida. El text sí que m'ha agradat molt!! Un petonàs!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, dona sí, és el mateix dibuix, sense pintar i pintat. Soset, soset, com la mateixa quotidianitat, soseta ella... precisament d'això tracta. Que sigui soset no vol dir que no es pugui gaudir d'una manera o altra. Pintar una taula de vidre verd, tot un repte... i pintar una mentida a les parets, qua no saps quina mentida vols dir... un altre.

      Noieta, un dia m'ensenyaràs les fotos de la teva cuina, potser seria bonic de continuar pintat quotidianitats... Gràcies guapa! Un petonàs!

      Elimina
  6. Una taula de vidre freda però amb color dóna escalfor.Tu pinta mentides jejeje

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... hi ha mentides que no fan mal a ningú!!! Bon capde, preciosa!

      Elimina
  7. Sempre és millor pintar mentides als quadres que pintar veritats havent de pintar els models abans, seria faena doble.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, Jp, no dones idees, que no pense pintar el menjador... que te quede clar!

      :DDDD

      Elimina
  8. Doncs fixa't que jo em quedo amb la primera versió
    imatge nua, freda i disponible
    per tot aquell que estigui disposat a ocupar-la
    i poder omplir-la de tot allò que mai s'obtindrà
    de forma legal

    ResponElimina
    Respostes
    1. I em fa venir ganes d'escriure'n. No sé quan :)

      Elimina
    2. No m'estranya que la cantireta s'apunti a una proposta com la del Gregori... la pinte molt temptadora amb això de la il·legalitat... :)

      Elimina
  9. Carmeta, no se m'havia ocorregut mai pensar que les mentides es podien pintar...Potser és millor pintar-ne que dir-ne, com a mínim són més visuals...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha un post que no em surt al teu bloc, el de si fossis mar...Deu ser un mar amagat!

      Elimina
    2. amagat, amagat...

      és un post que no només se m'ha escapat sense voler, sinó que se m'ha penjat el dia 7 de març, al costat de l'anterior "si fossis mar" com si s'haguessin d'acompanyar. M'ha fet gràcia i l'he deixat allà. El pots trobar per la data o a l'arxiu del blog de la barra lateral, o ble clicant l'etiqueta "si fossis". Gràcies per buscar-lo!

      Elimina
  10. Aquesta mentida dóna calidesa… deixa-la, que no fa mal a ningú ;)

    ResponElimina
  11. La realitat mai és prou nua i blanca, d'aquí la mentida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ella mateixa ja es traeix... nosaltres tenim tot el dret de dir-hi la nostra! :)

      Elimina
  12. Puc seure a llegir una mica? Estic perdent totalment l'hàbit de llegir... En tot el que portem d'any he llegit un llibre i mig. M'agradava tant anar a passar la tarda al Viena amb el talladet!!... i allí sí, devorava els llibres!! No sé per què vaig adoptar aquell lloc com a lloc ideal on, per la llum, l'alçada de la taula, la cadira, la temperatura... podia submergir-me totalment dins les històries...

    La teva taula, les cadires, semblen còmodes i diria que la llum és bona... Miraré d'avançar una mica aquest "Sentido y sensibilidad" que fa dies que viu aparcat dins la meva bossa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seu, Assumpta, seu, llegirem totes dues, que aquest any també porto un ritme ben baix de lectures...

      La llum és bona i les cadires, són de fusta, no són tovetes, però còmodes sí!

      Un talladet també te'l faré jo, no et caldrà anar al Viena!!! I si ho sé amb temps unes galetones casolanes i tot!

      Elimina
  13. Mentides pintades en blanc i negre, perquè quan la llum dels colors surti hagin desaparegut.

    Les darreres aquarel·les senzillament precioses, per omplir al gust o gaudir-les tal qual.

    Aferradetes, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentides de colors bonics...

      Aferradetes, bonica!!!!

      Elimina
  14. Si és una mentida pietosa com veig que has dit més amunt... d'acooooord! Molt boniques les paraules!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, paraules molt quotidianes... :)

      Elimina
  15. Pintant mentires, eh?...i jo que mirava d'escombrar enyors!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enyors? De Corró d'Amunt? :) Abraçadetes, bonica!!!

      Elimina
    2. De Corró d'Amunt o de quan la vida no feia pujada!...Un petonàs!

      Elimina
  16. Benvingut sia el color! El color és la vida. La vida és de colors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visca el color, Joan! I visca la vida, ja posats!!!!

      Elimina
  17. pintar mentides a les parets.....uauau.....preciós i directe a l'esperit Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfree, quin comentari més engrescador... m'encanta!

      Elimina
  18. Amb la mà pintes la veritat que et dicta el cervell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, és la meva veritat, tens raó, olga, gràcies, bonica!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari