La taula de vidre translúcid, de color verdós: de tacte fi i fred
Les cadires de fusta pintades de negre: llises i neutres
El llum que penja del sostre, metàl·lic, pintat de blanc.
I la claror que fa, es pinta amb l'absència dels colors.
Pinto una mentida a les parets: nues i blanques
Però per la pintura queden molt millor d'aquest color ocre! Mentida pietosa.
ResponEliminaUs he dit una mentida, però no només pietosa, sinó d'absoluta bona fe. :) Com tu dius queda molt millor.
EliminaQue maco! Sovint vull pintar i mai trobo el què.... i veus? Una cosa tan senzilla com aquesta quotidianitat t'ha quedat preciosa...
ResponEliminaTu que saps fer fotos boniques... fes les fotos primer, del que vulguis i després pintes fotos, com jo! :)
EliminaPer això són blanques com un llenç, les parets, Carme, per a poder-hi pintar mentides i convertir-les en ralitat. Quina calidesa, el resultat...!
ResponEliminaUna forta abraçada!
Veus? ja deia jo que havien de servir per alguna cosa important!!! Gràcies Montse... abraçades múltiples!!!
EliminaRefonolls, Carmeta, cada cop que entro ja has fet una entrada nova. Si es que no dones temps a comentar res, filleta meva! Abans estava escrivint algo al post del verb i m'ha enganxat el quefe, no vegis quina esbroncada. Però després, he anat al seu despatx a consultar una cosa tècnica que no ve al cas... i s'estava mirant el teu blog!!!
ResponEliminaAi, Camèlia, estimada, normalment programo un post cada dia, però avui que estic aquí una mica desvagada, se me n'ha escapat un altre. No passa gaire sovint, però mira, t'ha tocat!!! :) el teu quefe mirant el meu blog!!!! no m'ho puc creure!!! ;)
EliminaAi, Carmeta, si no he comentat el post. No sé si es tracta del mateix dibuix abans i després, són molt iguals. De tota manera -no t'enfadis, eh?- és una mica soset el tema, no trobes? Això no vol dir que no t'entengui, eh? Jo tinc centenars de fotos de la meva cuina segons la llum que hi toca, i tothom em diu que sóc una avorrida. El text sí que m'ha agradat molt!! Un petonàs!!
ResponEliminaSí, dona sí, és el mateix dibuix, sense pintar i pintat. Soset, soset, com la mateixa quotidianitat, soseta ella... precisament d'això tracta. Que sigui soset no vol dir que no es pugui gaudir d'una manera o altra. Pintar una taula de vidre verd, tot un repte... i pintar una mentida a les parets, qua no saps quina mentida vols dir... un altre.
EliminaNoieta, un dia m'ensenyaràs les fotos de la teva cuina, potser seria bonic de continuar pintat quotidianitats... Gràcies guapa! Un petonàs!
Una taula de vidre freda però amb color dóna escalfor.Tu pinta mentides jejeje
ResponEliminahe, he, he... hi ha mentides que no fan mal a ningú!!! Bon capde, preciosa!
EliminaSempre és millor pintar mentides als quadres que pintar veritats havent de pintar els models abans, seria faena doble.
ResponEliminaNo, Jp, no dones idees, que no pense pintar el menjador... que te quede clar!
Elimina:DDDD
Doncs fixa't que jo em quedo amb la primera versió
ResponEliminaimatge nua, freda i disponible
per tot aquell que estigui disposat a ocupar-la
i poder omplir-la de tot allò que mai s'obtindrà
de forma legal
I em fa venir ganes d'escriure'n. No sé quan :)
EliminaNo m'estranya que la cantireta s'apunti a una proposta com la del Gregori... la pinte molt temptadora amb això de la il·legalitat... :)
EliminaCarmeta, no se m'havia ocorregut mai pensar que les mentides es podien pintar...Potser és millor pintar-ne que dir-ne, com a mínim són més visuals...
ResponEliminaPetonets.
Hi ha un post que no em surt al teu bloc, el de si fossis mar...Deu ser un mar amagat!
Eliminaamagat, amagat...
Eliminaés un post que no només se m'ha escapat sense voler, sinó que se m'ha penjat el dia 7 de març, al costat de l'anterior "si fossis mar" com si s'haguessin d'acompanyar. M'ha fet gràcia i l'he deixat allà. El pots trobar per la data o a l'arxiu del blog de la barra lateral, o ble clicant l'etiqueta "si fossis". Gràcies per buscar-lo!
Aquesta mentida dóna calidesa… deixa-la, que no fa mal a ningú ;)
ResponEliminaTé el seu què i és inofensiva...
EliminaLa realitat mai és prou nua i blanca, d'aquí la mentida.
ResponEliminaSi ella mateixa ja es traeix... nosaltres tenim tot el dret de dir-hi la nostra! :)
EliminaPuc seure a llegir una mica? Estic perdent totalment l'hàbit de llegir... En tot el que portem d'any he llegit un llibre i mig. M'agradava tant anar a passar la tarda al Viena amb el talladet!!... i allí sí, devorava els llibres!! No sé per què vaig adoptar aquell lloc com a lloc ideal on, per la llum, l'alçada de la taula, la cadira, la temperatura... podia submergir-me totalment dins les històries...
ResponEliminaLa teva taula, les cadires, semblen còmodes i diria que la llum és bona... Miraré d'avançar una mica aquest "Sentido y sensibilidad" que fa dies que viu aparcat dins la meva bossa...
Seu, Assumpta, seu, llegirem totes dues, que aquest any també porto un ritme ben baix de lectures...
EliminaLa llum és bona i les cadires, són de fusta, no són tovetes, però còmodes sí!
Un talladet també te'l faré jo, no et caldrà anar al Viena!!! I si ho sé amb temps unes galetones casolanes i tot!
Som.hi!!! :-))))
Elimina:) Que bé!!!
EliminaMentides pintades en blanc i negre, perquè quan la llum dels colors surti hagin desaparegut.
ResponEliminaLes darreres aquarel·les senzillament precioses, per omplir al gust o gaudir-les tal qual.
Aferradetes, nina!
Mentides de colors bonics...
EliminaAferradetes, bonica!!!!
Si és una mentida pietosa com veig que has dit més amunt... d'acooooord! Molt boniques les paraules!
ResponEliminaGràcies, paraules molt quotidianes... :)
EliminaPintant mentires, eh?...i jo que mirava d'escombrar enyors!
ResponEliminaEnyors? De Corró d'Amunt? :) Abraçadetes, bonica!!!
EliminaDe Corró d'Amunt o de quan la vida no feia pujada!...Un petonàs!
EliminaPetonassos, preciosa!
EliminaBenvingut sia el color! El color és la vida. La vida és de colors.
ResponEliminaVisca el color, Joan! I visca la vida, ja posats!!!!
Eliminapintar mentides a les parets.....uauau.....preciós i directe a l'esperit Carme!
ResponEliminaElfree, quin comentari més engrescador... m'encanta!
EliminaAmb la mà pintes la veritat que et dicta el cervell.
ResponEliminaBé, és la meva veritat, tens raó, olga, gràcies, bonica!
Elimina