D'una foto de la Carme Fortià
El sol sobre les hores,
un somriure de sol
i una ratlleta d'ombra
que ningú no la vol.
Hi ha dies sense títol.
hi ha moments infinits.
Hi ha estones petites
que podem tocar amb els dits.
Sorprenent el canvi de colors! I boniques les paraules.
ResponEliminaGràcies, porquet!
Eliminahi ha estones petites que podem tocar amb els dits.....m'agrada
ResponEliminaÉs ben cert, oi?
EliminaAvui és primavera i un rajolí de sol ens abraça.
ResponEliminaHa començat, ja!!!!
EliminaQuè bonic el dibuix! El sol marca les hores i els colors dels dies i les estacions, per sort :)
ResponEliminaGràcies, caterina, bonica!
EliminaCarme,
ResponEliminaDeliciós. El dibuix i el text. Aquests versos, aquest rodolí.
A vegades de tot un dia no ens queda res que volguem guardar.I d'altres vegades, n'hi ha prou amb un instant per tenir molt, per sentir, per retenir, per recordar.
Amb el temps he après a saber viure instants petits que per la intensitat esdeven immensos.I he après també a estimar els dies que s'acaben i sembla que han estat buits.
I d'ara en endavant, quan pensi en els dies i ens els instants, recordaré aquest sol somrient teu, que em farà l'ullet.
Estimar els dies sense títol, no sempre és fàcil, però és un bon negoci!
EliminaGràcies pel teu comentari, Mònica! Una abraçada immensa.
M'encanta el somriure del sol i la música dels teus versos!
ResponEliminaI a mi m'encanta que tu els hi trobis música!!!
EliminaHi ha dies que no es recorden, instants que perduren, fragments de vida que podem fer nostres amb els sentits. Com els de les imatges.
ResponEliminaBen bé així, Helena!!!
EliminaHi ha el color, i el somrís, i les petites ombres que esperen el sol… i la primavera, que tot just acaba de començar...
ResponEliminaLa primavera que ens espera... ens hi anirem endinsant de mica en mica...
EliminaUnes paraules delicioses , un balcó preciós...A mi m'agraden molt els rellotges de sol amb la ratlleta d'ombra inclosa...
ResponEliminaSi tots els dies tinguessin títol , el d'avui es diria PRIMAVERA!!!
Petonets florits.
Doncs avui, que es diu primavera, ha estat un dia bonic i feliç. No tenia títol, i tu li has posat. Gràcies!
EliminaM'agraden aquestos rellotges que li planten als canvis de l'hora.
ResponEliminaNo es deixen condicionar... a mi tampoc m'agraden els canvis d'hora!!!
EliminaPer alegrar el dia, el teu preciós post.
ResponEliminaMoltes gràcies, Olga!
EliminaUna temporada feia fotos de rellotges de sol i en tenia un munt ... despres em va passar la dèria però sempre els he trobat molt poètics els rellotges de sol , filosòfics... el poema es primaveral com ell sol!!Gràcies carmeta!! a la calçotada només hi faltaves TU!!
ResponEliminaUn dia ens les has d'ensenyar, aquestes fotos...
EliminaGràcies a tu!!! Abraçades!
Què maco això de la "ratlleta d'ombra" :-)) m'agrada perquè és molt senzill i, al mateix temps, molt imaginatiu!! :-))
ResponEliminaA vegades dir les coses tal com són resulta poètic, oi? :)
EliminaEn tinc algun de fotografiat, de rellotge de sol. M'hi encanto sovint quan els veig. El temps sembla encorat a "l'ahir" :)
ResponEliminaVa que ja queda menys per la primavera! Bé ja la tenim aquí.
Petons Wapa
Aquí, aquí, aquí mateix!!! petons, preciosa!
EliminaEl teu rellotge em diu que faig tard, tot i que arribo d'hora per tocar aquest instant petit.:)
ResponEliminaAquest dibuix és una delícia!!
Aferradetes!
Gràcies, lluneta guapa! Aferradetes!
EliminaFelicitats pel vostre blog.
ResponEliminaFa un temps vaig estar construint rellotges de sol amb els meus alumnes.
Si entreu a:
http://cosmolinux.no-ip.org
trobareu un apartat sobre el funcionament dels Rellotges de Sol i la construcció d'un rellotge de sol equatorial.
Espero que us pugui servir d'utilitat.
Anims!