No sé si us ho creureu o us semblarà normal, però mentre feia el pastís, pensava en la fidelitat. En els micro-contes del post anterior, els que han de dur la frase homenatge a Espriu "Ens mantindrem fidels". A veure si m'agafarà com amb l'homenatge a Calders que no podia parar...
PD: post dedicat a l'Assumpta que m'ha demanat les fotos de la "mona"
Microconte nº 1:
Aquell amor no li havia fallat mai, era el més fidel, sempre hi podia comptar. No es feia esperar mai i els seus silencis eren tan dolços que no necessitava paraules. No podia dir-li "Ens mantindrem fidels" i tampoc no calia. Quan la necessitava, ella sempre hi era. La passió que sentia era resistent al pas dels anys. I no volia canviar-la per cap altra. Se la menjava en el sentit més literal de la paraula. Adorava la xocolata.
Aquest amant diuen que mai falla i a més t'endolça la vida....què més pots demanar ?
ResponEliminaMolt bon relat i una magnífica mona.....quina gana m'agafa !! ; ))
Et convidaria ben de gust, Artur!!!
Eliminajejje...aquesta mona és sospitosa!!
ResponEliminaCanvi estrelletes per un trosset de xocolata!!
Això no és infidelitat, només un intercanvi.;)
Quina pinta que téeee, Carmeeeeeeeee!!
Sospitosa? he, he, he... no és la mona típica, però és que als meus nins, els agrada molt el sacher!!!
EliminaCanvi fet, em sembla genial i no, no!!! això no és una infidelitat, és compartir el plaer, només.
Gràcies, nina!
Sí la tens a mà sí que és fidel, però com se´t desperti el desig i a l´armari no hi sigui per què alguna rateta hi ha passat abans...quin delirium tremens!
ResponEliminaQuina enveja de mona i quina enxocolatada!
:) he, he, he... :) em fas riure, noieta, pero és que perquè ella sigui fidel, tu també n'has de ser, eh?
EliminaT'he de dir que mai no m'he trobar en aquesta situació desesperada que dius... sempre hi ha xocolata a casa meva, com sempre n'hi havia a casa els meus pares. Aquesta fidelitat em ve de família!!!
Potser sí que ens enxocolatarem massa!!!
Ah, sort del final del relat, perquè jo ja anava a dir que amb aquest pastís davant dels morros a mi no se m'acudiria pensar en una altra cosa, però ja s'entén, fidelitat màxima a la xocolata!
ResponEliminaLa passió es manté, XeXu!!! :D
EliminaMolt bó el microconte i supose que la mona també.
ResponEliminaDesprés de les fotos ja saps, l'aquarel·la.
La mona és per demà a dinar, demà t'ho dic! :)
EliminaNo, res d'aquarel·les... aquesta amant no es deixa pintar... ella és molt reservada...
ai mareta meva !!
ResponEliminaque tot aixo s'enganxa a la cadera,mainada !!!!
pero fa una cara que deunidó
jo no se si podre mes...
petons ben dolços
I tant que sí... que s'enganxa a tot arreu, ben compartida, ha de ser, ben compartida...
Eliminapetonassos, bonica!
Oooooh!! Quina bellesa "monística"... Uaaaaaaaaau!! Amb quin gust agafaria una forquilleta, en faria un tallet i l'assaboriria lentament... deu ser tendre, amorosa... deliciosa!!... Després, amb la mateixa forquilleta, n'agafaria una mica més... i una mica més... però no, no me l'acabaria, ni em voldria atipar... Les delicatessen s'han de gaudir amb mesura! ;-))
ResponEliminaGràcies per la dedicatòria!!! :-))
A veure si m'assabento què és això de la fidelitat que porto uns dies que, per unes coses o per altres, sembla que hi sigui, però no hi sóc del tot :-))
:) amb mesura, amb mesura...
EliminaAl post anterior explico això dels contes... ves-hi i clica l'enllaç...
Vinc a agafar una mica més de mona (també amb mesura hehe)
EliminaJa he vist això dels micro-relats... però, clar, tu l'has publicat al teu blog... això es pot fer? no l'has d'enviar a ells per correu?
Si, l'has d'enviar per correu, però no crec que estigui prohibit posar-lo al blog, no? En qualsevol cas, si no pot ser aquest ja n'enviaré un altre... tinc unes quantes idees.
EliminaSí, això ja m'ho penso, que no serà per manca d'idees ;-)))
EliminaA la xocolata ens mantindrem fidels.......i a tota la resta. Felicitats per la mona, té molt bona pinta.
ResponEliminaGràcies... i al servei d'aquest poble, com l'Espriu, també!!!
EliminaFidels als sentiments, les tradicions, els poetes...Quin goig de mona, xocolata i gominoles!
ResponEliminaPilar, son cireretes confitades i "ous" minis de xocolata... :) he, he, he... ens enxocolatarem!!!
EliminaTanta tecnologia i no en puc agafar ni un trosset ¡¡¡
ResponEliminaBona nit, Carme.
Llàstima!!! ja m'agradaria compartir-lo! :)
EliminaRenoi, Carme, veig que també ets una artista de la pastisseria!
ResponEliminaAra em miro això del homenatge a Espriu.
:) a veure si t'hi apuntes!
EliminaSi ja ho diuen els castellans:
ResponElimina"Aunque el sacher se vista de seda, Mona se queda"
X¬DDDD
Carme, d'acord que ja ha passat la Quaresma, però aquesta mona ha de ser pecat! Segur!
Petonet dolç (i fidel!) nineta estimada.
:¬)*****************
Un pecat que es paga car... barbo, molt car... :)
EliminaMenys mal que "mona se queda" perquè l'he fet avui, però és per demà que vénen els nens. Al menys que es quedi fins demà, no? :D
Petonet dolç, poeta.
És que, Carme, això de la fidelitat és bàsicament una qüestió d’ous :)))
ResponEliminaPer cert, molt enginyós, el teu microconte. Si aconsegueixo dir molta cosa en poques paraules hi participaré.
Una forta abraçada!
Ah! ja sabia jo que hi havia alguna relació entre les mones i la fidelitat... i jo anava fent pastís i rumiant contes... :) ets genial, Montse!!!
EliminaSegur que sí, que ho aconseguiràs. Una abraçada immensa, immensa...
Jo sempre havia estat infidel amb la xocolata, però m'estic fidelitzant amb ella.
ResponElimina:)
Un petó de xocolatina!
Que em dius, ara, fanalet? No ho hauria dit mai... so vols venir a menjar-ne una miqueta... ja ho saps. ;) Un petó de cirereta.
EliminaHi ha amors que no fallen mai. Qui pot ser infidel a la xocolata davant una mona com aquesta? :-DD
ResponElimina:D Hi ha amors que no fallen mai... :)
EliminaMona i microrelat per llepar-se els dits! feliç àpat!
ResponEliminaGràcies, Elfree!!!
Eliminaoriginal mona i microrelat
ResponEliminaquanta dolcesa en aquest post ! A mi la xocolata em perd !!
abraçades carme !
joan
En som uns quants... :) Gràcies, Joan, abraçades!!!
EliminaDesprés passo a veure això dels microrelats, però ara mateix no puc apartar la vista d'aquest tros de mona espectacular!!!! Verge santa amb el que m'agrada la xocolata!!!
ResponEliminaPorquet, encara en tinc... agafa'n un bon tros!!! Les persones a qui agrada molt la xocolata m'inspirem mol,ta confiança... com de la família, vaja! :D
Elimina