diumenge, 31 de març de 2013

Un sacher convertit en mona




No sé  si us  ho creureu  o us  semblarà normal,  però  mentre  feia  el pastís,  pensava  en la  fidelitat. En els micro-contes  del post  anterior,  els  que  han de dur  la frase  homenatge a Espriu  "Ens  mantindrem fidels". A  veure si m'agafarà  com  amb  l'homenatge  a Calders  que no podia  parar...

PD:  post  dedicat  a l'Assumpta  que m'ha demanat les  fotos  de la "mona"

Microconte  nº  1:


Aquell amor no li havia  fallat  mai,  era el més  fidel,  sempre hi podia  comptar.  No  es  feia esperar  mai  i els  seus  silencis  eren  tan  dolços  que no necessitava paraules.  No podia dir-li "Ens  mantindrem fidels"  i tampoc  no calia.  Quan la necessitava,  ella  sempre  hi era.  La  passió  que sentia era  resistent  al pas  dels  anys.  I  no volia  canviar-la  per cap altra. Se  la menjava en el sentit més  literal de la paraula.  Adorava  la xocolata.

39 comentaris:

  1. Aquest amant diuen que mai falla i a més t'endolça la vida....què més pots demanar ?
    Molt bon relat i una magnífica mona.....quina gana m'agafa !! ; ))

    ResponElimina
  2. jejje...aquesta mona és sospitosa!!

    Canvi estrelletes per un trosset de xocolata!!
    Això no és infidelitat, només un intercanvi.;)

    Quina pinta que téeee, Carmeeeeeeeee!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sospitosa? he, he, he... no és la mona típica, però és que als meus nins, els agrada molt el sacher!!!

      Canvi fet, em sembla genial i no, no!!! això no és una infidelitat, és compartir el plaer, només.

      Gràcies, nina!

      Elimina
  3. Sí la tens a mà sí que és fidel, però com se´t desperti el desig i a l´armari no hi sigui per què alguna rateta hi ha passat abans...quin delirium tremens!

    Quina enveja de mona i quina enxocolatada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) he, he, he... :) em fas riure, noieta, pero és que perquè ella sigui fidel, tu també n'has de ser, eh?

      T'he de dir que mai no m'he trobar en aquesta situació desesperada que dius... sempre hi ha xocolata a casa meva, com sempre n'hi havia a casa els meus pares. Aquesta fidelitat em ve de família!!!

      Potser sí que ens enxocolatarem massa!!!

      Elimina
  4. Ah, sort del final del relat, perquè jo ja anava a dir que amb aquest pastís davant dels morros a mi no se m'acudiria pensar en una altra cosa, però ja s'entén, fidelitat màxima a la xocolata!

    ResponElimina
  5. Molt bó el microconte i supose que la mona també.

    Després de les fotos ja saps, l'aquarel·la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mona és per demà a dinar, demà t'ho dic! :)

      No, res d'aquarel·les... aquesta amant no es deixa pintar... ella és molt reservada...

      Elimina
  6. ai mareta meva !!
    que tot aixo s'enganxa a la cadera,mainada !!!!
    pero fa una cara que deunidó

    jo no se si podre mes...

    petons ben dolços

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí... que s'enganxa a tot arreu, ben compartida, ha de ser, ben compartida...

      petonassos, bonica!

      Elimina
  7. Oooooh!! Quina bellesa "monística"... Uaaaaaaaaau!! Amb quin gust agafaria una forquilleta, en faria un tallet i l'assaboriria lentament... deu ser tendre, amorosa... deliciosa!!... Després, amb la mateixa forquilleta, n'agafaria una mica més... i una mica més... però no, no me l'acabaria, ni em voldria atipar... Les delicatessen s'han de gaudir amb mesura! ;-))

    Gràcies per la dedicatòria!!! :-))

    A veure si m'assabento què és això de la fidelitat que porto uns dies que, per unes coses o per altres, sembla que hi sigui, però no hi sóc del tot :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) amb mesura, amb mesura...

      Al post anterior explico això dels contes... ves-hi i clica l'enllaç...

      Elimina
    2. Vinc a agafar una mica més de mona (també amb mesura hehe)
      Ja he vist això dels micro-relats... però, clar, tu l'has publicat al teu blog... això es pot fer? no l'has d'enviar a ells per correu?

      Elimina
    3. Si, l'has d'enviar per correu, però no crec que estigui prohibit posar-lo al blog, no? En qualsevol cas, si no pot ser aquest ja n'enviaré un altre... tinc unes quantes idees.

      Elimina
    4. Sí, això ja m'ho penso, que no serà per manca d'idees ;-)))

      Elimina
  8. A la xocolata ens mantindrem fidels.......i a tota la resta. Felicitats per la mona, té molt bona pinta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies... i al servei d'aquest poble, com l'Espriu, també!!!

      Elimina
  9. Fidels als sentiments, les tradicions, els poetes...Quin goig de mona, xocolata i gominoles!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pilar, son cireretes confitades i "ous" minis de xocolata... :) he, he, he... ens enxocolatarem!!!

      Elimina
  10. Tanta tecnologia i no en puc agafar ni un trosset ¡¡¡
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llàstima!!! ja m'agradaria compartir-lo! :)

      Elimina
  11. Renoi, Carme, veig que també ets una artista de la pastisseria!
    Ara em miro això del homenatge a Espriu.

    ResponElimina
  12. Si ja ho diuen els castellans:
    "Aunque el sacher se vista de seda, Mona se queda"
    X¬DDDD
    Carme, d'acord que ja ha passat la Quaresma, però aquesta mona ha de ser pecat! Segur!

    Petonet dolç (i fidel!) nineta estimada.
    :¬)*****************

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un pecat que es paga car... barbo, molt car... :)

      Menys mal que "mona se queda" perquè l'he fet avui, però és per demà que vénen els nens. Al menys que es quedi fins demà, no? :D

      Petonet dolç, poeta.

      Elimina
  13. És que, Carme, això de la fidelitat és bàsicament una qüestió d’ous :)))
    Per cert, molt enginyós, el teu microconte. Si aconsegueixo dir molta cosa en poques paraules hi participaré.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah! ja sabia jo que hi havia alguna relació entre les mones i la fidelitat... i jo anava fent pastís i rumiant contes... :) ets genial, Montse!!!

      Segur que sí, que ho aconseguiràs. Una abraçada immensa, immensa...

      Elimina
  14. Jo sempre havia estat infidel amb la xocolata, però m'estic fidelitzant amb ella.
    :)
    Un petó de xocolatina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que em dius, ara, fanalet? No ho hauria dit mai... so vols venir a menjar-ne una miqueta... ja ho saps. ;) Un petó de cirereta.

      Elimina
  15. Hi ha amors que no fallen mai. Qui pot ser infidel a la xocolata davant una mona com aquesta? :-DD

    ResponElimina
  16. Mona i microrelat per llepar-se els dits! feliç àpat!

    ResponElimina
  17. original mona i microrelat

    quanta dolcesa en aquest post ! A mi la xocolata em perd !!
    abraçades carme !
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. En som uns quants... :) Gràcies, Joan, abraçades!!!

      Elimina
  18. Després passo a veure això dels microrelats, però ara mateix no puc apartar la vista d'aquest tros de mona espectacular!!!! Verge santa amb el que m'agrada la xocolata!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Porquet, encara en tinc... agafa'n un bon tros!!! Les persones a qui agrada molt la xocolata m'inspirem mol,ta confiança... com de la família, vaja! :D

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari