Senyora Carme, tot molt bonic, com és habitual en vostè. Respecte a l'últim vers, ja pot fer soroll i deixar d'esperar-me, que tinc un vespre un xic complicat i avui no hi podré fer cap. Per cert, i lamento trencar la màgia poètica i tot això, però el pètal de dalt, amb el color que li ha posat, la ratlleta al mig i la forma de cor, depèn com sembla un pompis, que és una manera fina de dir cul. Però ja sap que jo no faig servir aquest tipus de llenguatge. Moltes felicitats.
Ui, ui, ui... diu que no cal que l'esperi i en una simple floreta hi veu un pompis... com està el panorama! senyor Strike! com està el panorama... em pensava que els esquelets ja estaven una mica de tornada de tot plegat. ja veig que m'equivocava. Que s'ho passi molt bé aquest vespre!!!!
Parlant de postes de sol i de capvespres, et deixo una tannka que acabo de posar a Facebook. Que serveixi per agrair-te el sentit d'esperança que ens dóna el teu poema:
La platja grisa, tan trista al meu capvespre, només és bella si, així, per tu bressada, al teu esguard jo la penso.
t'espero en silenci que torni teva llum... Que esclati en meus pètals, llavis sense esculls... Que vingui primavera i escampi joiós sol que canti oreneta i el pinsà i el reitó... Que vingui la bonança que calmi tot delit el fruit d'arbre verge encandili l'esperit... La terra sigui verda pintada amb nou pinzell i calrejant el dia no escatimi solc obert on no clogui la rialla que porta el goig de la pau que en nostres cors hi visqui la paraula del germà... Amen. ................ Anton.
Aquest pètal és com un mirall, el mires ... i t'hi reflexes.
ResponEliminaBona nit Carme :)
Mentre puguem veure calidesa i tendresa ben repartida, no em fa res que us hi emmiralleu. Compartim pètals i miralls. Gràcies, Pere. Bon vespre.
EliminaAmb pensaments s'escriuen les millors frases i se'n fan les millors lectures. Les del teu capvespre són encisadores.
ResponEliminaPetons!!
Gràcies, Pilar!
EliminaSenyora Carme, tot molt bonic, com és habitual en vostè. Respecte a l'últim vers, ja pot fer soroll i deixar d'esperar-me, que tinc un vespre un xic complicat i avui no hi podré fer cap. Per cert, i lamento trencar la màgia poètica i tot això, però el pètal de dalt, amb el color que li ha posat, la ratlleta al mig i la forma de cor, depèn com sembla un pompis, que és una manera fina de dir cul. Però ja sap que jo no faig servir aquest tipus de llenguatge. Moltes felicitats.
ResponEliminaUi, ui, ui... diu que no cal que l'esperi i en una simple floreta hi veu un pompis... com està el panorama! senyor Strike! com està el panorama... em pensava que els esquelets ja estaven una mica de tornada de tot plegat. ja veig que m'equivocava. Que s'ho passi molt bé aquest vespre!!!!
EliminaGuaita quin goig que fa ella!!!
ResponElimina;-)
;-) Gràcies!
EliminaI el petal groc amb forma de cor i tot........l'espera valdrà la pena
ResponEliminaJa veurem... l'espera ja ho té això, no se sap mai si valdrà la pena...
EliminaEl sol dins un pètal en forma de flor... Poesia visual!! :-))
ResponElimina:) Poesia visual d'en Joan Rodó, per descomptat!
EliminaParlant de postes de sol i de capvespres, et deixo una tannka que acabo de posar a Facebook.
ResponEliminaQue serveixi per agrair-te el sentit d'esperança que ens dóna el teu poema:
La platja grisa,
tan trista al meu capvespre,
només és bella
si, així, per tu bressada,
al teu esguard jo la penso.
Al Facebook? Coi i jo per aquí badant!!! Sense Facebook. ;)
EliminaGràcies pel teu poema, Jordi!
M'agraden molt les tankes.
És molt bonic!
Jo m'hi assec i espero en silenci.
ResponEliminaBona setmana Carme
Així m'hi acompanyes, Joana!
ResponEliminaBona setmana, maca!
Pensaments dolços al capvespre...
ResponEliminaGràcies, Carme, ja m'has regalat el somriure de cada nit!
Gràcies a tu, Glòria, per passar cada dia per casa meva!
EliminaEls pensaments del capvespre, són el preludi de bells somnis...Els pensaments flors, fan companyia als silencis...
ResponEliminaPetons de bona nit.
A vegades sí i a vegades no... depèn dels pensaments.
EliminaAmb pètals així i el silenci que l'acompanya jo crec que, per moments, tocaria la felicitat!
ResponElimina:) M'agrada aquest entusiasme... ;)
Eliminat'espero en silenci
ResponEliminaque torni teva llum...
Que esclati en meus pètals,
llavis sense esculls...
Que vingui primavera
i escampi joiós sol
que canti oreneta
i el pinsà i el reitó...
Que vingui la bonança
que calmi tot delit
el fruit d'arbre verge
encandili l'esperit...
La terra sigui verda
pintada amb nou pinzell
i calrejant el dia
no escatimi solc obert
on no clogui la rialla
que porta el goig de la pau
que en nostres cors hi visqui
la paraula del germà... Amen.
................ Anton.
Quanta tendresa als teus versos, Anton! Gràcies!!!!
EliminaEl pensament és una flor molt especial, potser simbòlica, delicada… En tinc alguns, al cap i a la terrassa...
ResponEliminaAl cap, segur que més que alguns... :) a la terrassa no ho sé!
EliminaLa calidesa d'Estellés
ResponEliminaconviu perfectament
amb el Riba més pur.
Helena... i tant que sí, en poesia res no és contradictori del tot. :)
EliminaEm sembla una proposició molt sensual. :)
ResponEliminaAferradetes.
:) Aferradetes.
Elimina