diumenge, 3 de març de 2013

Pensament al capvespre

D'una foto d'en Joan Rodó


Posta de sol  sobre els nostres  pètals.
La  calidesa  dels colors 
conviu  perfectament
amb la tendresa  més  pura.

T'espero  en  silenci.

30 comentaris:

  1. Aquest pètal és com un mirall, el mires ... i t'hi reflexes.

    Bona nit Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentre puguem veure calidesa i tendresa ben repartida, no em fa res que us hi emmiralleu. Compartim pètals i miralls. Gràcies, Pere. Bon vespre.

      Elimina
  2. Amb pensaments s'escriuen les millors frases i se'n fan les millors lectures. Les del teu capvespre són encisadores.
    Petons!!

    ResponElimina
  3. Senyora Carme, tot molt bonic, com és habitual en vostè. Respecte a l'últim vers, ja pot fer soroll i deixar d'esperar-me, que tinc un vespre un xic complicat i avui no hi podré fer cap. Per cert, i lamento trencar la màgia poètica i tot això, però el pètal de dalt, amb el color que li ha posat, la ratlleta al mig i la forma de cor, depèn com sembla un pompis, que és una manera fina de dir cul. Però ja sap que jo no faig servir aquest tipus de llenguatge. Moltes felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, ui, ui... diu que no cal que l'esperi i en una simple floreta hi veu un pompis... com està el panorama! senyor Strike! com està el panorama... em pensava que els esquelets ja estaven una mica de tornada de tot plegat. ja veig que m'equivocava. Que s'ho passi molt bé aquest vespre!!!!

      Elimina
  4. I el petal groc amb forma de cor i tot........l'espera valdrà la pena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veurem... l'espera ja ho té això, no se sap mai si valdrà la pena...

      Elimina
  5. El sol dins un pètal en forma de flor... Poesia visual!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Poesia visual d'en Joan Rodó, per descomptat!

      Elimina
  6. Parlant de postes de sol i de capvespres, et deixo una tannka que acabo de posar a Facebook.
    Que serveixi per agrair-te el sentit d'esperança que ens dóna el teu poema:

    La platja grisa,
    tan trista al meu capvespre,
    només és bella
    si, així, per tu bressada,
    al teu esguard jo la penso.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Al Facebook? Coi i jo per aquí badant!!! Sense Facebook. ;)
      Gràcies pel teu poema, Jordi!
      M'agraden molt les tankes.
      És molt bonic!

      Elimina
  7. Jo m'hi assec i espero en silenci.
    Bona setmana Carme

    ResponElimina
  8. Així m'hi acompanyes, Joana!

    Bona setmana, maca!

    ResponElimina
  9. Pensaments dolços al capvespre...
    Gràcies, Carme, ja m'has regalat el somriure de cada nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Glòria, per passar cada dia per casa meva!

      Elimina
  10. Els pensaments del capvespre, són el preludi de bells somnis...Els pensaments flors, fan companyia als silencis...
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades sí i a vegades no... depèn dels pensaments.

      Elimina
  11. Amb pètals així i el silenci que l'acompanya jo crec que, per moments, tocaria la felicitat!

    ResponElimina
  12. t'espero en silenci
    que torni teva llum...
    Que esclati en meus pètals,
    llavis sense esculls...
    Que vingui primavera
    i escampi joiós sol
    que canti oreneta
    i el pinsà i el reitó...
    Que vingui la bonança
    que calmi tot delit
    el fruit d'arbre verge
    encandili l'esperit...
    La terra sigui verda
    pintada amb nou pinzell
    i calrejant el dia
    no escatimi solc obert
    on no clogui la rialla
    que porta el goig de la pau
    que en nostres cors hi visqui
    la paraula del germà... Amen.
    ................ Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quanta tendresa als teus versos, Anton! Gràcies!!!!

      Elimina
  13. El pensament és una flor molt especial, potser simbòlica, delicada… En tinc alguns, al cap i a la terrassa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al cap, segur que més que alguns... :) a la terrassa no ho sé!

      Elimina
  14. La calidesa d'Estellés
    conviu perfectament
    amb el Riba més pur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena... i tant que sí, en poesia res no és contradictori del tot. :)

      Elimina
  15. Em sembla una proposició molt sensual. :)

    Aferradetes.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari