Dedicat a una amiga, tan carinyeta, que creu que ningú ha de pensar que ell és el pitjor de tot, ni tant sols els pronoms febles, ho haurien de pensar i per això em va proposar d'escriure sobre ells. I jo escric sobre ells i sobre ella.
Si fossis un mot, no en series pas un de sol, series un preciós ram de mots, ni més ni menys que un ram de pronoms febles.
Misteriosos, van i vénen de la realitat i l'expliquen i l'amaguen a la vegada. A vegades molt evidents, a vegades molt discrets.
Un dia series "LI" i et sentiries com una xineta que es disfressa de complement indirecte. Li, és com un regal que es fa a algú, com un do o com una paraula que es diu. Com quan marques una presència estimadora i pròxima. Sense "li" el regal o la paraula semblaria perduda, sense saber per a qui és, només amb dues lletres, tot torna al seu lloc i al seu destinatari natural.
Un altre dia series "HO" amb la seguretat i la contundència d'un complement directe, semblaries una sorpresa, però no! Series aquí per deixar ben clar de què parlem, però no dir-ho si no volem amb totes les paraules.
Quan no sabéssim on anar i ens avorríssim una mica de la vida ens marcaries alguna direcció, una de tantes possibles, mai exclusiva ni obligada, ni única, sempre especial i original, trobada circumstancialment i intensament amb un "HI", com un camí, dels que sovint els proposes.
Cert és que a vegades, molta gent els confon i no els valora prou, però ells, els pronoms febles, no s'espanten de res. Saben la seva força i caminen endavant i se saben estimats per molts i molts dels parlants d'aquesta llengua. I sobretot fan pinya. A la seva manera, quan volen, quan poden, quan els sembla adequat. A vegades s'uneixen embolicant la troca, per confondre'ns una mica i jugar amb nosaltres. Ells són així, els agraden les trapelleries i també donar voltes a les coses i fer jocs i proves, s'apostrofen es combinen, es diverteixen. A vegades callen i no hi són. No hi fa res, els esperem. I els estimem. Els necessitem. Mentre ells callen, ens alimentarem de frases simples i concretes.
Un ram de pronoms febles:
"Ohhh Montserrat, aprendré el pronoms febles per tu"...
ResponEliminaM'agrada molt aquesta entrada! Els pronoms febles prenen força!
Els pronoms febles prenen força! M'agrada la frase!!!
EliminaTant macos que són els pronoms febles i tan mala fama que tenen. :-))
ResponEliminaSón una meravella, a mi m'encanten!
EliminaM'encanta. Fa temps que vull posar al blog un poema que vaig llegir sobre pronoms febles Si no ho he fet encara és perquè no he trobat la imatge apropiada… ja ho faré.
ResponEliminaMolt bé Noves Flors, m'agradarà molt llegir-lo!
EliminaHo,la,li,les els
ResponEliminaanomenats febles
i ens porten a tots esmaperduts.
esmaperduts, però interessats
Eliminaforassenyats i disgustats
quan no sentim els pronoms febles
al seu lloc i ben parlats...
Trobo aquesta entrada espectacular per la seva presentació, per donar color i forma als mots i entranyable alhora per el que diu.
ResponEliminaCalidoscopi de pronoms ...
Bona nit Carme.
Gràcies Pere, m'alegro un munt que t'agradi el meu ram... :)
EliminaCalidoscopi de pronoms, que bonic!
Bona nit, maco!
Que guapo
ResponEliminala sublimació de la feblesa
Em penso que li ho he dit bé
Vostè m'ho ha dit molt bé. ;) Bona nit Gregori!
EliminaUn malson per molts i un gust per els sentits de qui els domina. Un bon ram
ResponEliminaBen colocats al seu lloc, fan goig, sempre. :)
EliminaEls pronoms febles són un valor de la nostra llengua, podem treure pit i dir que tenim una pronominalització exemplar. Ara, són el terror dels estudiants i dels estrangers. Potser es fan estimar, però costa, eh!
ResponEliminaSi ets estranger deu costar... i tant que sí! Si jo dic que me'ls estimo, no és tant perquè domini del tot les combinacions més complicades, sinó perquè quan se'ls descuiden... els trobo molt a faltar. :)
EliminaBon homenatge, són uns dels pilars de la nostra llengua, se'ls ha de donar color i vida!!!
ResponEliminaEl color he intentat posar-li! :)
EliminaQuin ramellet més florit que tenim, dóna gust!
ResponEliminaMolt bona nit, nina!
Bessets.
Molt bona nit, lluneta...
EliminaQuins cucurutxos tan divertits Carmeta...
ResponEliminaA mi els pronoms febles sempre em porten de corcoll, de vegades canvio tota una frase, perquè no trobo l'adequat. Són el meu malson lingüístic...No crec que arribi a controlar-los mai, en el meu cas de febles, res de res.
Petonets de bona nit.
Tant com malson... :) a vegades es complica la cosa, eh? però quan sento jovent que se'ls menja i no els diu, em sona tant malament!!!
Eliminalo dibuix que poses al començament, quan l'he vist des de la finestra i després també en obrir-la, m'ha semblat un un llençol o un cobrellit tot fet de pedaços abstractes. al primer cop d'ull, no hi veia les lletres... ni els pronoms febles :)
ResponEliminaperò són allà, i quin ram tan bonic que n'has fet! cucurutxos... o paperines, que també són (o som) bastant papereines a vegades ... :)
m'agrada molt com els expliques, com descrius la "li", l'"ho", l'"hi"... :), i com expliques totes les paraules, ajudant a entendre-les, com si fossen persones.
dius que no s'espanten de res i que saben la seua força, però en això no hi estic del tot d'acord, perquè a vegades s'espanten tant que s'estimen més desaparèixer, quan no saben ben bé com escriure's, quan tenen la impressió que si hi són poden resultar excessius, sobrers, empastrar una frase fent-la massa carregosa, o fins i tot condemnant-la a no ser escrita o pronunciada en no saber com ubicar-se, o quan veu que pot resultar incòmoda o molesta...
a vegades també els passa, tal com dius, que porten a confusions... i no sempre ho fan expressament, vull dir que sovint és que ells mateixos se confonen i s'enreden, intentant complementar sense saber gaire com, potser posan-tse al davant quan haurien d'anar al darrera, o a la inversa, o fent de complement directe quan pensen que són un indirecte, o un circumstancial...
en part, sí que són juganers... però a vegades tenen la impressió que no saben jugar, o no volen, perquè també els passa això que mos passa a les persones quan intentem a escriure'ls i no sabem com fer-ho, que s'agobien i preferirien no estar, no caldre, i que tot pogués igualment comprensible sense ells, i potser fins i tot més senzill...
però es nota que tu els estimes, a pesar de tot i de ser com són... tu els valores i els interpretes amb bon cor, i els despertes la tendresa...
una abraçada, carme... carinyeta :)
No passa cada dia que em vinguin a parlar els pronoms febles en persona!!! Quin privilegi!!!
EliminaPotser, sembla que s'espantin, però no, perquè segueixen ferms al seu lloc fent la seva funció, a la vida, tal com toca fer-la... i no cal que s'acomplexin de res, aquests pronoms, perquè de confusions en porten totes les paraules, totes, totes sense cap excepció. Els noms, els adjectius, els verbs, i fins i tot les interjeccions a vegades poden portar confusions. Les confusions són normals a la vida. I qui no en porti cap, que tiri la primera pedra.
Sí que me'ls estimo. Els trobo a faltar quan no hi són. I m'agraden com són. Com tu, que m'agrada com ets. Una abraçada, bonica.
Jo he de reconéixer que de vegades em faig un embolic.
ResponEliminaPerò li diria que provo de ser-hi ben aprop i d'estimar-los.
T'agafo una paperina!
Un petó de bona nit!
:) Tantes com vulguis... Petonassos fanalet!
EliminaCarai, Carme! Quina inspiració tan ben dedicada.
ResponEliminaMolt bon dia!
Gràcies, Gemma!
EliminaOh Carme! Com m'agrada... És tan bonic això que dius, i com ho dius! Una màquina inspiradora. Moltes felicitats per la teva excel.lent presentació!
ResponEliminaOh! Gràcies, Judit! Moltíssimes gràcies per les teves paraules.
EliminaCrec que els pronoms febles són la nostra creu, però tu els has convertit en flors de primavera.
ResponEliminaNo hi ha com canvia r el punt de vista!!!
EliminaOOOOH!! Has fet el ram DE VERITAT!! :-)) Quina gràcia!! ;-))
ResponEliminaJo, que no he estudiat mai català a la meva vida (tal com s'ha de fer, amb llibre, exercicis, dictats, deures...) i faig servir els pronoms febles per "tal com em sonen millor"... crec que si hagués tingut una professora com tu, els hauria estimat!! :-))
M'agrada la Xineta Li!! (jo tinc una filleta imaginària, de vuit anys -la petita-) que és xineta i s'hi diu! ;-)))
Els teus dibuixos de paraules són espectaculars! Color i moviment!! :-))
Ostres, quina coincidència, la xineta Li és la teva filla???? No ho hauria dit mai :D. El món és un mocador!.
EliminaUna cosa ports l'altra. Primer el dibuix després en les paraules em surt la idea el ram i del ram la idea de retallar els bocins i fer-lo.
Gràcies Assumpta.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaPerò un mocador molt bonic, com la Li ;-))
EliminaPreciós!!!
EliminaAh! I la capçalera també és molt maca!! :-)))
ResponEliminaLa fanalet... fa unes fotos molt boniques i és una amig a estimadora que pensa sempre amb la meva capçalera. No et pensis que les hi demano jo, les fotos, no... Me les envia, me les regala i encara puc triar. :) Afortunada que sóc!
Elimina