dimarts, 5 de març de 2013

Paisatge a la Segarra




No fa  vent.  
La terra batega  amb força, però
hi ha una calma que atura l'impuls.
Res  no es mou.
Entre dos  colors,
entre  la  nit  i el dia
braços  estesos  esperen
tendreses  d'aire 
que belluguin el món.


32 comentaris:

  1. Caram, segur que no has escrit aquest poema ara mateix, ja que fa una ventolera...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no l'he escrit ara mateix... i ja es veu que tinc els elements en contra... XeXu, ara digues tu, perquè no podria fer calma, avui? I els meus versos quedarien molt millor :D

      Avui els molins de vent anirien a tota bufa!

      Clar que sempre ens queda la metàfora que queda de totes, totes, més palesa, en fer aquest vent d'avui.

      Elimina
  2. Els dos colors que has triat fan un bon contrast. Que singular el paisatge de la Segarra!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pot ser que no sigui tant vermella, en general, però hi ha algun trosset que sí o jo que li veig, ves a saber!

      Elimina
  3. Un paisatge curiós. Quina llàstima els "molinillos".

    ResponElimina
  4. No fa vent... i hi ha uns molinets ben desaprofitats....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui devien estar molt més ben aprofitats.

      Elimina
  5. Aquesta vegada crec que m'agrada més la primera aquarel·la.

    ResponElimina
  6. Ui , els colors de la Segarra, tant sorrencs de vegades , però ara verdejant gràcies als sembrats. Es una terra que alguns diuen massa àrida, però quan l'aridesa s'entendreix amb algun sentiment dolç, és meravellós...
    I els molins que aquests dies deuen giravoltar a cor que vols, allà el vent és útil, aquí és un desastre!
    I jo segueixo amb la primera començant per baix...
    Petons de capvespre plujós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estava magnífica la Segarra... Gràcies, guapa, hi ha d'haver gustos per tot!

      Elimina
  7. La Segarra és com el pati del darrere d'una casa massa bona, és un racó encisador tot de corbes sensuals.

    ResponElimina
  8. els hi han posat per moure's i sens dubte ho faran, esperen bons vents, que arribaran segur

    ResponElimina
  9. cada cop que passo per casa teu veig que et superes més i més!

    ResponElimina
  10. moltes vegades llijo i sento qui voldria que el món se bellugués... però m'agrada molt lo teu desig amb los braços oberts que siguen "tendreses d'aire" les que el (mos) belluguen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig que m'has entès molt bé... tendreses d'aire les que mos belluguen.

      Abraçadetes...

      Elimina
  11. OOOhhh!
    Avui no hi ha ni un blau dels "meus", però aquest colors m'agraden molt també. Tenen molta força, encomanen energia.
    Molt boniques les dues aquarel·les

    ResponElimina
    Respostes
    1. Energia, energia... doncs justament això és el que ens convé! ;) petonassos, Glòria!

      Elimina
  12. Boniques aquarel-les i bells desitjos. Tan de bo les forces que belluguen el món fossin, principalment, vents suaus i fructífers...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Ramon, tant de bo, tant de bo!!!

      Elimina
  13. Potser el propi bateg es farà vent.I serem, finalment,capaços de definir-nos, deixant les ambigüitats, les pors i els matisos
    I una força, valenta, emergirà de la terra, per moure el món.

    Bon dia bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la teva interpretació: una força valenta emergirà de la terra per moure el món.

      Bona nit, preciosa!

      Elimina
  14. Jo crec Carme, que aquestes tendreses d'aire ja es van bellugant i ens mostraran els seus efectes aviat.

    M' agraden totes dues, aquests colors són molt macos.
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creus, lluneta? Ja m'agrada que ho vegis així, bonica!

      Petonassos de bona nit.

      Elimina
  15. Per a mi l'aire és l'art, la poesia, i no pas res més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest aire cadascú se'l pot fer a mida... em sembla que és precisament per això!

      Elimina
  16. mmmm!! els colors, el batec de la terra i res no es mou. Molins de vent, parats. Quin contrast! ho puc sentir

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben tornada, bruixoleta! M'alegro que ho puguis sentir, bonica! Compartim!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari