No fa vent.
La terra batega amb força, però
La terra batega amb força, però
hi ha una calma que atura l'impuls.
Res no es mou.
Entre dos colors,
entre la nit i el dia
Entre dos colors,
entre la nit i el dia
braços estesos esperen
tendreses d'aire
que belluguin el món.
que belluguin el món.
Caram, segur que no has escrit aquest poema ara mateix, ja que fa una ventolera...
ResponEliminaNo, no l'he escrit ara mateix... i ja es veu que tinc els elements en contra... XeXu, ara digues tu, perquè no podria fer calma, avui? I els meus versos quedarien molt millor :D
EliminaAvui els molins de vent anirien a tota bufa!
Clar que sempre ens queda la metàfora que queda de totes, totes, més palesa, en fer aquest vent d'avui.
Els dos colors que has triat fan un bon contrast. Que singular el paisatge de la Segarra!
ResponEliminaPot ser que no sigui tant vermella, en general, però hi ha algun trosset que sí o jo que li veig, ves a saber!
EliminaUn paisatge curiós. Quina llàstima els "molinillos".
ResponEliminaDons hi feien ben bonic!
EliminaNo fa vent... i hi ha uns molinets ben desaprofitats....
ResponEliminaAvui devien estar molt més ben aprofitats.
EliminaAquesta vegada crec que m'agrada més la primera aquarel·la.
ResponElimina:) S'ha de variar!
EliminaUi , els colors de la Segarra, tant sorrencs de vegades , però ara verdejant gràcies als sembrats. Es una terra que alguns diuen massa àrida, però quan l'aridesa s'entendreix amb algun sentiment dolç, és meravellós...
ResponEliminaI els molins que aquests dies deuen giravoltar a cor que vols, allà el vent és útil, aquí és un desastre!
I jo segueixo amb la primera començant per baix...
Petons de capvespre plujós.
Estava magnífica la Segarra... Gràcies, guapa, hi ha d'haver gustos per tot!
EliminaLa Segarra és com el pati del darrere d'una casa massa bona, és un racó encisador tot de corbes sensuals.
ResponEliminaPlena de petits tresors...
Eliminaels hi han posat per moure's i sens dubte ho faran, esperen bons vents, que arribaran segur
ResponEliminaSegur que sí, Joan, que arribaran.
Eliminacada cop que passo per casa teu veig que et superes més i més!
ResponElimina:) Gràcies!
Eliminamoltes vegades llijo i sento qui voldria que el món se bellugués... però m'agrada molt lo teu desig amb los braços oberts que siguen "tendreses d'aire" les que el (mos) belluguen.
ResponEliminaJa veig que m'has entès molt bé... tendreses d'aire les que mos belluguen.
EliminaAbraçadetes...
OOOhhh!
ResponEliminaAvui no hi ha ni un blau dels "meus", però aquest colors m'agraden molt també. Tenen molta força, encomanen energia.
Molt boniques les dues aquarel·les
Energia, energia... doncs justament això és el que ens convé! ;) petonassos, Glòria!
EliminaBoniques aquarel-les i bells desitjos. Tan de bo les forces que belluguen el món fossin, principalment, vents suaus i fructífers...
ResponEliminaGràcies Ramon, tant de bo, tant de bo!!!
EliminaPotser el propi bateg es farà vent.I serem, finalment,capaços de definir-nos, deixant les ambigüitats, les pors i els matisos
ResponEliminaI una força, valenta, emergirà de la terra, per moure el món.
Bon dia bonica
M'agrada la teva interpretació: una força valenta emergirà de la terra per moure el món.
EliminaBona nit, preciosa!
Jo crec Carme, que aquestes tendreses d'aire ja es van bellugant i ens mostraran els seus efectes aviat.
ResponEliminaM' agraden totes dues, aquests colors són molt macos.
Bessets.
Creus, lluneta? Ja m'agrada que ho vegis així, bonica!
EliminaPetonassos de bona nit.
Per a mi l'aire és l'art, la poesia, i no pas res més.
ResponEliminaAquest aire cadascú se'l pot fer a mida... em sembla que és precisament per això!
Eliminammmm!! els colors, el batec de la terra i res no es mou. Molins de vent, parats. Quin contrast! ho puc sentir
ResponEliminaBen tornada, bruixoleta! M'alegro que ho puguis sentir, bonica! Compartim!
Elimina