dimarts, 4 de febrer del 2014

Pati de la fonda d'Orfes



No veus?  en aquell racó hi ha la fosca,
mentre el patí vessa de claror humida...
No veus que la porta és tancada?
I té un bell vigilant que la guarda...
Gira't, i veuràs l'espai acollidor que t'espera.
No hi pensis més, gira't...
Un altre punt de vista és com un nou indret  o un nou camí.

37 comentaris:

  1. Cada punt de vista es un mon i moltes vegades el mateix indret el veient de diferents maneres depenent de la persona i el moment.
    M’agrada el verd del teu dibuix, es viu, alegra, te força.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Canviar el punt de vista costa poc esforç, en general i porta visions noves i grans possibilitats... gràcies bruixeta bonica!

      Elimina
  2. M'agrada. Molt.
    Del dibuix, la vida que desprenen aquestes dues plantes d'un verd preciós. La teulada. Els marrons.
    Per què a vegades ens aferrem a allò que hauríem de deixar anar? Per què volem seguir un camí que no porta enlloc?
    Que reconfortant és saber que hi ha un espai per endinsar-se que ens acollirà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan et gires, veus l'altra meitat del món!!! L'últim dibuix del pati és l'espai acollidor... :)

      Elimina
  3. M'agrada com utilitzes la paraula Gira't! seria com camina, avança, obre els ulls! però m'agrada molt gira't, m'has fet pensar en un expressió que sempre deia la meva iaia, "gira pàgina ja!!". Moltes vegades a la vida si haguéssim sabut el que hi havia darrera la porta que es tanca, possiblement l'hauríem tancat més aviat!. És preciós Carme! Com has pintat aquestes fulles??? és dibuix digital?. sigui el que sigui ets una artista! petons!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí és dibuixat a la pantalla de l'iPad, amb un programa que es diu Pen&Ink... encara n'estic aprenent...

      M'agrada molt això de si haguéssim sabut que hi havia rere la porta... no ho sabem i ens hi entestem, a vegades... gira't i veuràs un espai nou davant dels teus ulls. Gràcies, Marta!

      Elimina
  4. "I si encertes a mirar el món o qualsevol món amb ulls nous, el cor torna a bategar anhelós" (B. Porcel). Em giro, em giro :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bé, Sílvia!! T'has girat i has trobat una frase fantàstica, veus? ;)

      Elimina
  5. Entossudir-se a anar cap a la foscor no porta enlloc.

    Quan m'he girat i he vist aquest espai tan acollidor, he pensat ...
    que bé que na Carme m'ha avisat, aquí em sento bé!
    A vegades estem cecs i no veiem altra cosa que potser ens faci sentir-nos millor,
    amb noves il·lusions i altres maneres de fer.

    Quins colors, nina, fantàstics!!
    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te'l dibuixaré i tot, lluneta aquest espai acollidor del pati... :) seurem a fer el cafetó que fa dies que tenim ganes de fer...

      Gràcies bonica, aferradetes de bona nit.

      Elimina
  6. El perspectivisme és un antídot per a la intolerància.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps si el venen en pastilles, Noves Flors? ;) Convindria molt...

      Elimina
    2. En pastilles educatives que, malauradament, només fabriquen i intenten distribuir alguns educadors.

      Elimina
    3. Una resposta excel.lent que m'ha fet somriure.... Gràcies guapa.

      Elimina
  7. Orfes...Orfes...ara em situo, Pla de l´Estany?

    A les astacarites i les potes d´elefant crec que són les fulles com espases i les rodones que guarden la porta) els que més els agrada són els patis humits i el solet tímid i guaridor, i que sense que hi hagi massa corrent, hi circuli l' aire i no es faci ranci, més o menys com ens passa a moltes persones. D´altres prefereixen la porta fosca. Crec que les teves paraules són un bon consell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs potser si que és Pla de l'Estany ... jo em pensava que encara era a l'Empordà, ja que des de Bàscara no es fa gens lluny, però podria ser...


      Astacarites i potes d'elefant... aquest pati era molt humit... poca corrent d'aire ja que és tancat i petitó, però hi ha tantes coses boniques que en vaig fer 4 dibuixos... o sigui continuarà el tema pati...

      Elimina
  8. Tens molta raó amb això de donar oportunitat als diferents punts de vista, sempre ho hauriem de fer

    ResponElimina
  9. Com canvia la cosa un punt de vista diferent, pot obrir-se tot un món nou, efectivament!

    ResponElimina
  10. Convé canviar de punt de vista. A vegades descobreixes coses que et sorprenen. I sempre t'enriqueix.

    ResponElimina
  11. Això és el restaurant La Barretina d'Orfes, s'hi menja molt bé.
    Si no recordo malament el dibuix és d'un pati interior ... amb clarobscurs.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exactament, Pere, s'hi menja molt bé i el senyor és molt simpàtic... i quan vas al lavabo et trobes amb aquesta sorpresa de pati... petit i preciós.

      Bon dia, Pere.

      Elimina
  12. Hi ha punts de vista molt tranquils, plàcids, però no t'hi pots estar gaire estona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... Jordi, m'has fet riure, la tranquil·litat mai no dura massa, oi? Abraçades tranquil·les...

      Elimina
  13. Tu sempre em descobreixes un altre punt de vista per mirar les coses!!
    M'agrada la intensitat d'aquest verd en el conjunt de la imatge... Junt amb les teves paraules, transmet molt bona energia!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El millor afalac, el millor piropo... Montse, aquest que em dius... gràcies!

      Elimina
  14. "Gira't"... Ho he fet tot i el risc de convertir-me en estàtua de sal. Quina sort! Sense haver estat mai a Orfes hi he vist el pati que vessa claror sobre la fosca. M'hi quedaré una estona, per tornar a llegir el poema.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, ara i aquí ja no hi ha risc d'estàtues de sal... gira't tranquil, que veuràs l'altre costat del pati...

      Elimina
  15. I tant que ens girem! Ens hi ajudaran els llibres, els poemes, la cultura, l'educació... gràcies a ells veurem molts camins i decidirem quins revolts volem agafar

    ResponElimina
  16. Amb els ulls ben oberts, mirant cap a tots costats, per no perdre'ns res...

    ResponElimina
  17. Un altre punt de vista és com un altre costat d'un quadre cubista. És bo de tenir-los tots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada intentar tenir-los tots, encara que no sempre és possible ni sempre sé com fer-ho.
      petó, Helena...

      Elimina
  18. Ara mateix em giro...I sí, tanta claror gairebé m'ha enlluernat...És tan important el punt de vista amb què et mires les coses!
    He tingut l'ordinador espatllat dos dies i ara m'estic posant al dia...

    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro la teva tornada, doncs, M Roser, els ordinadors, quan s'espatllen a vegades es troben a falta r molt i molt... hi fem tantes coses des d'aquí!!!

      Elimina
  19. Avui he estat a Orfes i he passat pel davant del restaurant. Me l'he apuntat per anar.hi un dia i llegint per aquí he trobat aquesta entrada. Quina emoció. Demà escriuré . Avui he caminat per allà entre l'Empordà i el Pla de l'estany amb un vent que tallava però amb un cel serè i blau que convidava a pintar-lo ( com saps fer tu, Carme ). Bona nit!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari