dilluns, 15 de juny del 2015

Façana de mar


No vols tastar la infinitud del mar,
ni abastar amb els dits un horitzó tan bell.
Amagat rere la façana protectora
saps del blau només pels teus ulls.
La teva pell es resguarda sempre
d'inundar-se absolutament de transparències.


18 comentaris:

  1. Avui mateix, al migdia, li deia a en Josep Lluís que les fotos de platges, de ports amb barques, etc. sempre m'agraden molt més de dins cap enfora (des de l'aigua cap al poble) que mirant des del poble cap el mar... i ara em quedo sorpresa de veure que, justament avui, ens regales aquests preciosos dibuixos -el primer dels quals ja no deu existir- tal i com a mi m'agraden!! :-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és el port de Saint Tropez, de la nostra sortida de setmana santa a França. Des d'un costat del port, es veu l'altre i és bonica aquesta façana de mar.

      Tens raó el primer dibuix ja no existeix... m'alegro que t'agradin!

      Elimina
  2. Bella façana, bell poema, bells dibuixos. I bell horitzó que imaginem.

    ResponElimina
  3. Preciosa aquesta façana marinera...Que no s'amagui al darrera, el blau dels ulls segur que el mar li ha regalat...
    Petonets.

    ResponElimina
  4. La mar és el bressol
    del gran viatge...,
    l’abraçada d’onades,
    almívar de sal que tanca
    les ferides i reviu les cicatrius...,
    la façana batejada per la
    flama del far...
    onatge

    ResponElimina
  5. "l'horitzó amb més amplada,/ el dels teus ulls". Els ulls que connecten amb el cor, també són petits elements relacionats amb la grandesa inconmmesurable del mar.

    ResponElimina
  6. La vista d'un poble des de el mar es de les coses més fascinants que hi han.
    El pas dels teus dibuixos, de llapis a colors en fascina cada vegada que els veig. Quina preciositat!

    ResponElimina
  7. El campanar contempla solemne la immensitat del mar. No té cap inquietud per per abastar-lo. Ell té la seva feina, vigilar el poble i repicar les campanes quan sigui l'hora de fer-ho.
    Bonic el dibuix, donen ganes de caminar per aquest passeig vora l'aigua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi hagués hagut de fer persones que passegen... els meus dibuixos sempre queden buits, en realitat les persones hi eren...

      Gràcies, Glòria!

      Elimina
  8. A mi sí que m'has fet agafar ganes de tastar el mar una estona.

    ResponElimina
  9. El mirador és llarg, les barques semblen quietes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les barques semblen quietes, imperceptiblement, es gronxen d'amagat.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari