Col·lecció de moments: Un banc a l'ombra

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Un banc a l'ombra

T'hi espero.

L'ombra de l'arbre m'acollirà

i el silenci em trasbalsarà.

Potser no vindràs mai,

i ja no saps el camí.

Però, de moment, jo, encara, t'hi espero.

36 comentaris:

fanal blau10 d’octubre del 2012, a les 0:36
Que no ens trasbalsi mai el silenci, si és sota l'ombra d'un arbre tan acollidor com aquest.
Els camins sempre s'acaben trobant.
Molt i molt bona nit, Carme!
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas10 d’octubre del 2012, a les 0:38
Molt bona nit, fanalet!
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog10 d’octubre del 2012, a les 0:39
Pensava ser la primera a seure en aquest banc encantador, però la Fanalet ha estat més espavilada! :D
Espero que arribi el que desitges.
ResponElimina
Respostes
Sergi10 d’octubre del 2012, a les 0:43
Esperar no està malament. Potser arriba qui esperem, o potser arriba una altra persona. Però aquest banquet viurà una història, veurem de quina mena.
ResponElimina
Respostes
Pere10 d’octubre del 2012, a les 1:06
Recorda aquella dita: "Espera'm asseguda que dreta et cansaries".
Fes servir el banc ... per si de cas.

Bona nit Carme :)
ResponElimina
Respostes
Enric10 d’octubre del 2012, a les 5:57
Les ombres sempre ens esperen. Millor donar.les un bon lloc en el nostre silenci per adormir.les
Com sempre bonissima
ResponElimina
Respostes
Núria Pujolàs10 d’octubre del 2012, a les 7:51
Espera, al banc, en pau amb tu. Un petó, bonica!
ResponElimina
Respostes
sa lluna10 d’octubre del 2012, a les 8:54
Les esperes es fan llargues, triar un bon lloc és la clau perquè semblin més curtes.

Molt bon dia!
Bessets.
ResponElimina
Respostes
Alba10 d’octubre del 2012, a les 9:09
quan es tracta d'esperar asseguts, millor que sigui en un banc a la sombra... no sigui que l'espera en faci una mica llarga i acabem tots una mica socarrimats!
ResponElimina
Respostes
Sílvia 10 d’octubre del 2012, a les 9:22
Aquesta ombra fa de bon esperar, m'agrada molt aquest banc i els arbres que li fan companyia. En saps molt, Carme!!
ResponElimina
Respostes
Pep10 d’octubre del 2012, a les 9:35
Segur que si saps esperar, saps estimar.
Si saps estimar, tens el món als teus peus.
I mentre no arriba, gaudeix del silènci, dels amics, de la teva vida, perquè és teva i de ningú més.
Bon dia, Carme.
ResponElimina
Respostes
Garbí2410 d’octubre del 2012, a les 10:42
l'esperança dés l'últim que es perd
ResponElimina
Respostes
Violant d'Atarca10 d’octubre del 2012, a les 12:19
Potser el fet d'esperar ja implica estar acompanyat, encara que l'esperat mai no arribi...
Trasbalsadores paraules les teves, com el silenci que pintes en l'aquarel·la...
ResponElimina
Respostes
Assumpta10 d’octubre del 2012, a les 12:28
Sí, sí, espera'm... tinc ganes de seure una estona, tranquil·la... deixar la meva ment reposar en aquest preciós racó de la natura...
ResponElimina
Respostes
zel10 d’octubre del 2012, a les 15:35
Jo ja he passat una estona, però...no m'has vist! Un petonàs cansat.
ResponElimina
Respostes
Galionar10 d’octubre del 2012, a les 17:38
Un racó deliciós per a l'esperança, Carme. I si no ha de venir, millor esperar-lo en un indret com aquest, i que l'ombra del brancam sigui un recer per a les llàgrimes.
Ja saps com m'agraden els arbres; aquesta pintura es mereix molt més que un poema.
Una forta abraçada!
ResponElimina
Respostes
Papallona blava. 10 d’octubre del 2012, a les 19:34
Silenci... de vegades, el millor conversador.
ResponElimina
Respostes
novesflors10 d’octubre del 2012, a les 19:38
El temps d'espera és un camí d'esperança.
ResponElimina
Respostes
M. Roser10 d’octubre del 2012, a les 19:43
Un racó idíl·lic amb un banc per seure i esperar...
Mentre, l'ombra dels arbres et fan companyia. Si arriba, bé i sinó, el lloc compensa l'espera...
Petonets.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)