dimarts, 12 de gener de 2010

La memòria de els formigues de Iolanda batallé

És  una novel·la  escrita  com un collage  de  diferents  tipus  de text: Els  diaris  de l'àvia  morta,  unes entrevistes  especials i  el relat  principal escrit  en primera persona. La protagonista és una  dona,  mare  de  família  que treballa  netejant la sorra  de la platja,  cada  nit,   amb  un  tractor. M'ha  agradat,  és  diferent,  especial.  Us  poso  unes  citacions:


"Dibuixar  un rap gegant em dóna ganes  de viure" 
(amb  el tractor,  damunt la sorra, vol dir)

"Col·leccionar  també  dóna  ganes  de viure."
(i crec  que no ho ha provat  amb els moments)

"Jo he  començat  a escriure per explicar  el món a la meva  filla"  ...   "Ara  col·lecciono paraules"
(No està  gens  malament  la  seva col·lecció!)

"Quan veig  algú assegut amb  els peus que no li toquen a terra sempre penso en la felicitat" (A mi també m'ho sembla, ves  per  on!)

"Jo sempre  he cregut que  quan estimes algú de debò, passi el que passi, mai no el deixes  d'estimar"  (i  jo  no només  ho  crec  sinó  que  ho  he  dit,  exactament  així,  moltes vegades)

"Encara  ara (i ja fa nou mesos que ha mort) hi ha dies que penso vaig  a trucar  l'àvia  i de sobte m'adono que  no la puc  trucar, que no hi és,  i em ve un ofec.  Tot  passa en uns  segons breus  i alhora  eterns.  Fa  mal"


20 comentaris:

  1. Gràcies per a la capçalera finlandesa:-)

    ResponElimina
  2. venia a dir-ho..quina imatge tan bonica a la capçalera!!

    i les frases m'encanten, pero principalment la que diu que quand estimes algu de debo, passi el que passi, mai el deixes d'estimar

    bon dia carme!

    ResponElimina
  3. Els sentiments profunds i veritables mai s'esborren....per sort.

    ResponElimina
  4. Sembla una novel·la que ha de valdre la pena. Molt curiós això de netejar platges, li dóna un matís diferent.

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. L'impressió al obrir ja ha sigut superlativa, les frases que col·lecciones i ens les brindes,mirallets que l'escriptor ens fan la rateta. Bon dia. Anton.
    Fa molt de fred.

    ResponElimina
  6. la teva nova capçalera em fa agafar amb força a la tassa de cafè amb llet ben calent

    ResponElimina
  7. Quin post més maco, Carme!! :-)

    Tu has fet el mateix, doncs, que dius que fa el llibre!! Que estic segura que ha de ser preciós.

    Tu també col·lecciones, clar... moments, dibuixos, poemes, amics :-)

    Jo també tenia sensacions així quan va morir el pare: de pensar que li comentaria tal o qual cosa, que no fessim massa soroll -si miravem la tele per la nit al menjador- per si ell s'havia adormit... i quan m'adonava que no podia ser, la reacció era com d'uns segons d'incredulitat, com de tenir que situar-me... però tampoc puc dir que fos "mal"... és complicat, eh? :-)

    Ja has llegit dos llibres amb el que portem d'any? ;-) Recorda anar-los apuntant!! :-))

    ResponElimina
  8. Un llibre ple d'aquestes parauñles nascudes del cor te que ser precios.

    ResponElimina
  9. Merike, gràcies a tu que me la deixes... un petó!

    Tot el mèrit de la Merike, sargantana, ja ho veus, algun cop he dibuixat aquestes fotos que fa des de la seva finestra de la cuina... amb aquesta no m'atreveixo, prefereixo posar l'original. I aquesta frase que t'ha agradat, jo la sento molt meva, l'he dit molts cops, perquè sempre he sentit així.

    Garbí, doncs si considerem-ho una bona sort. :)

    M'ho he passat molt bé, llegint-la, Sànset. Imaginava aquesta feina i també la seva dèria de dibuixar a mida gegant.

    Anton, la impressió de la foto de la Merike, vols dir, oi? Digues-li, digues-li que li agradarà saber-ho. Hi ha llibres que ens fan la rateta més bé que d'altres, oi? Aquest... la fa, molt. Guarda't del fred.

    Jesús, les fotos ja ho tenen això, fan que ens arribi el fred des de Finlàndia! Ara jo podria posar-me a demanar adjectius per aquests arbres... meravellosos.

    Assumpta, l'he trobat bonic aquest llibre.

    Jo ho entenc molt bé, com tu ho expliques, s'assembla més a com ho he viscut jo, amb els pares. No és, tampoc per a mi, un mal intens. Però tal com ho explica ella, m'ha recordat una persona molt propera i estimada i també entenc que aquest a mena de desconcert que dura segons pugui punxar-te i fer mal intensament. Cadascú és com és i sento com sent. Tens raó és complicat.

    No sé... m'ha agradat trobar frases i maneres de dir i de pensar tant properes a mi mateixa. Sentir que un altre t'explica bé, és sempre per a mi una sensació molt agradable.

    Els vaig apuntant, els llibres. Estrictament "Viatge d'hivern" correspon al'any passat encara que el comentari hagi sortit ara. Aquest ha estat el primer llibre de l'any i ara estic amb el segon.

    Striper, has encertat, és un llibre escrit amb el cor.

    ResponElimina
  10. Com Sànset, m'agrada això de netejadora noctura de sorra de la platja. Mooooooolt bona fila!

    ResponElimina
  11. Una capçalera preciosa.... unes frases fantàstiques.... jo, vint-i-pico anys després de que ja falta l'avi, encara l'enyoro.... això es porta el cor, l'estimar i haver estat estimat.... Bons post Carme, un petó gran i carinyós :)

    ResponElimina
  12. Bon apunt! Aquest llibre me l'apunto també.

    ResponElimina
  13. òscar, a què té un no sé què de romàntic i interessant això de netejar la platja amb un tractor?

    Mon, si que en són!

    Cris, els que han marxat perduren en nosaltres i en el nostre record. Una abraçada ben dolça, bonica!

    kweilan, ja et llegirem el teu apunt, a veure què t'ha semblat.

    ResponElimina
  14. Un llibre bonic, tendre, especial... que de tant en tant pots anar revisant i recordant per sentir-te reconfortat. Sobretot en dies d'hivern tant freds com els que estem passant!

    ResponElimina
  15. Una proposta que em sembla que em vindria de gust, fresca i propera!

    ResponElimina
  16. quina capçalera tan maca!!! com m'agradaria veure aquesta neu!!!!

    m'apunto el llibre, hi ha frases molt maques!!!

    ResponElimina
  17. m'han entrat ganes de llegir-lo. Quines frases més suggerents

    ResponElimina
  18. vaig tenir-lo a les mans i no em vaig atrevir... darrerament, si no llegeixo alguna crítica d'algú proper (com tu) no m'atreveixo. Ara si que ho faré. Me'l compraré!

    ResponElimina
  19. Laurea, entenc que també l'has llegit i que coincidim. :)

    Zel, crec que sí que t'agradaria, escrit amb el cor.

    Rits, a veure ja ens explicaràs

    Khalina, doncs a veure si t'agrada.

    Arare, espero no decebre't, doncs!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari