"Dibuixar un rap gegant em dóna ganes de viure"
(amb el tractor, damunt la sorra, vol dir)
"Col·leccionar també dóna ganes de viure."
(i crec que no ho ha provat amb els moments)
"Jo he començat a escriure per explicar el món a la meva filla" ... "Ara col·lecciono paraules"
(No està gens malament la seva col·lecció!)
"Quan veig algú assegut amb els peus que no li toquen a terra sempre penso en la felicitat" (A mi també m'ho sembla, ves per on!)
"Jo sempre he cregut que quan estimes algú de debò, passi el que passi, mai no el deixes d'estimar" (i jo no només ho crec sinó que ho he dit, exactament així, moltes vegades)
"Encara ara (i ja fa nou mesos que ha mort) hi ha dies que penso vaig a trucar l'àvia i de sobte m'adono que no la puc trucar, que no hi és, i em ve un ofec. Tot passa en uns segons breus i alhora eterns. Fa mal"
Gràcies per a la capçalera finlandesa:-)
ResponEliminavenia a dir-ho..quina imatge tan bonica a la capçalera!!
ResponEliminai les frases m'encanten, pero principalment la que diu que quand estimes algu de debo, passi el que passi, mai el deixes d'estimar
bon dia carme!
Els sentiments profunds i veritables mai s'esborren....per sort.
ResponEliminaSembla una novel·la que ha de valdre la pena. Molt curiós això de netejar platges, li dóna un matís diferent.
ResponElimina*Sànset*
L'impressió al obrir ja ha sigut superlativa, les frases que col·lecciones i ens les brindes,mirallets que l'escriptor ens fan la rateta. Bon dia. Anton.
ResponEliminaFa molt de fred.
la teva nova capçalera em fa agafar amb força a la tassa de cafè amb llet ben calent
ResponEliminaQuin post més maco, Carme!! :-)
ResponEliminaTu has fet el mateix, doncs, que dius que fa el llibre!! Que estic segura que ha de ser preciós.
Tu també col·lecciones, clar... moments, dibuixos, poemes, amics :-)
Jo també tenia sensacions així quan va morir el pare: de pensar que li comentaria tal o qual cosa, que no fessim massa soroll -si miravem la tele per la nit al menjador- per si ell s'havia adormit... i quan m'adonava que no podia ser, la reacció era com d'uns segons d'incredulitat, com de tenir que situar-me... però tampoc puc dir que fos "mal"... és complicat, eh? :-)
Ja has llegit dos llibres amb el que portem d'any? ;-) Recorda anar-los apuntant!! :-))
Un llibre ple d'aquestes parauñles nascudes del cor te que ser precios.
ResponEliminaMerike, gràcies a tu que me la deixes... un petó!
ResponEliminaTot el mèrit de la Merike, sargantana, ja ho veus, algun cop he dibuixat aquestes fotos que fa des de la seva finestra de la cuina... amb aquesta no m'atreveixo, prefereixo posar l'original. I aquesta frase que t'ha agradat, jo la sento molt meva, l'he dit molts cops, perquè sempre he sentit així.
Garbí, doncs si considerem-ho una bona sort. :)
M'ho he passat molt bé, llegint-la, Sànset. Imaginava aquesta feina i també la seva dèria de dibuixar a mida gegant.
Anton, la impressió de la foto de la Merike, vols dir, oi? Digues-li, digues-li que li agradarà saber-ho. Hi ha llibres que ens fan la rateta més bé que d'altres, oi? Aquest... la fa, molt. Guarda't del fred.
Jesús, les fotos ja ho tenen això, fan que ens arribi el fred des de Finlàndia! Ara jo podria posar-me a demanar adjectius per aquests arbres... meravellosos.
Assumpta, l'he trobat bonic aquest llibre.
Jo ho entenc molt bé, com tu ho expliques, s'assembla més a com ho he viscut jo, amb els pares. No és, tampoc per a mi, un mal intens. Però tal com ho explica ella, m'ha recordat una persona molt propera i estimada i també entenc que aquest a mena de desconcert que dura segons pugui punxar-te i fer mal intensament. Cadascú és com és i sento com sent. Tens raó és complicat.
No sé... m'ha agradat trobar frases i maneres de dir i de pensar tant properes a mi mateixa. Sentir que un altre t'explica bé, és sempre per a mi una sensació molt agradable.
Els vaig apuntant, els llibres. Estrictament "Viatge d'hivern" correspon al'any passat encara que el comentari hagi sortit ara. Aquest ha estat el primer llibre de l'any i ara estic amb el segon.
Striper, has encertat, és un llibre escrit amb el cor.
Com Sànset, m'agrada això de netejadora noctura de sorra de la platja. Mooooooolt bona fila!
ResponEliminaSon maques aquestes frases
ResponEliminaUna capçalera preciosa.... unes frases fantàstiques.... jo, vint-i-pico anys després de que ja falta l'avi, encara l'enyoro.... això es porta el cor, l'estimar i haver estat estimat.... Bons post Carme, un petó gran i carinyós :)
ResponEliminaBon apunt! Aquest llibre me l'apunto també.
ResponEliminaòscar, a què té un no sé què de romàntic i interessant això de netejar la platja amb un tractor?
ResponEliminaMon, si que en són!
Cris, els que han marxat perduren en nosaltres i en el nostre record. Una abraçada ben dolça, bonica!
kweilan, ja et llegirem el teu apunt, a veure què t'ha semblat.
Un llibre bonic, tendre, especial... que de tant en tant pots anar revisant i recordant per sentir-te reconfortat. Sobretot en dies d'hivern tant freds com els que estem passant!
ResponEliminaUna proposta que em sembla que em vindria de gust, fresca i propera!
ResponEliminaquina capçalera tan maca!!! com m'agradaria veure aquesta neu!!!!
ResponEliminam'apunto el llibre, hi ha frases molt maques!!!
m'han entrat ganes de llegir-lo. Quines frases més suggerents
ResponEliminavaig tenir-lo a les mans i no em vaig atrevir... darrerament, si no llegeixo alguna crítica d'algú proper (com tu) no m'atreveixo. Ara si que ho faré. Me'l compraré!
ResponEliminaLaurea, entenc que també l'has llegit i que coincidim. :)
ResponEliminaZel, crec que sí que t'agradaria, escrit amb el cor.
Rits, a veure ja ens explicaràs
Khalina, doncs a veure si t'agrada.
Arare, espero no decebre't, doncs!