Les fulles seques
juguen a la pentanca...
les boles sàvies
es queden en el límit
per no esclafar-les
D'una foto de la Montse
Les fulles seques
les boles de pentanca
s'expliquen coses.
Com es viu dalt dels arbres,
com es tasta la terra.
Què més lleuger, li pregunta una bola a les fulles més agosarades que li van a l'encontre, el relliscar d'una esfera sobre un sòl llis o la dança que us fa ballar un vent gelós?
Què més lleuger, li pregunta una bola a les fulles més agosarades que li van a l'encontre, el relliscar d'una esfera sobre un sòl llis o la dança que us fa ballar un vent gelós?
Francesc Mompó
Quina sorpresa, trobar la meva imatge dibuixada amb aquest traç tan personal teu i dins d'una historia!!
ResponEliminaJa sé que em repeteixo, però és que sempre m'admira la teva ullada creativa que sap fer el que fas.
Gràcies per augmentar la meva percepció de les coses!
Bon regal de bon matí!!
Una abraçada.
el metall potser fred de les boles, uniformes; l'aspre tacte de les fulles, camí de ser pols.
ResponEliminaLes boles sàvies han de tenir, també, una mà ben destra que les llençi.
ResponEliminaCuriós i profitós diàleg entre fulles i boles...ambdues sàvies....ets una ment hipercreativa!
ResponEliminaÉ molt lírica l'amistat que traces entre dos matèries tan diferents.
ResponEliminaLes converse són el millor nexe d'unió.
Corren les boles, sortejant sers indefensos, vestits d'altres espècies que canvien de criteri trasmudant la seva imatge...Les boles com rodets els expliquen que acabaran incorporant-se al seu medi, el mineral... Podran transformar-se en boles com elles i jugar juntes... Anton.
ResponEliminaGenial com li saps trobar complicitat a tot, Carme... :-)
ResponEliminaRecordo aquesta foto, agafada amb aquell angle, des de terra!! Les fulles seques sí que en deuen poder explicar de coses!! :-))
ResponEliminaEsperem que la mà de home no llençi massa lluny la bola
ResponEliminales fulles seques i les boles de petanca prenen vida i prenen la paraula.
ResponEliminaimatges de tardor i d'estiu, juntes en un poema
ResponElimina(a l'estiu és quan veiem més gent jugant a la petanca, no?)
Quina amistat més curiosa, la de les boles i les fulles :)
ResponEliminaQuè més lleuger, li pregunta una bola a les fulles més agosarades que li van a l'encontre, el relliscar d'una esfera sobre un sòl llis o la dança que us fa ballar un vent gelós?
ResponEliminaMolt suggeridor, Carme.
Salut i Terra
I les boles tambe explicant lo bonic que es rodola i rodola..
ResponEliminaAixò de què s'expliquen coses m'ha agradat.
ResponEliminaQUÉ BONIC!
ResponEliminaVaig veure la foto al bloc de la Montse i ja em va agradar llavors... ara aquí, tot un encert!
ResponEliminaLes fulles també hi juguen.
=)
Montse, encara en tinc una altra preparada de foto teva, a punt d'escriure-hi alguna cosa!
ResponEliminaJesús, tens raó tactes ben diferents.
Óscar, si... si les llancés jo... ho xafaríem tot! :)
Elvira, gràcies, maca. Diàlegs impossibles!
I tant, Pilar, sense les converses no som res.
Anton, al final tots anem a a parar al mateix sac!
Un petó Rita!
Assumpta... no si ja dic jo que el que tu no recordis... és que no ha existit. :) Ho saps tot dels blogs!
Garbí... o esclafarà totes les fulles... oi?
estrip, que ho aprofitin, que això no passa cada dia!
Arare, un original punt de vista!
ResponEliminaNoves flors, i tant que sí! Però la va descobrir la Montse, no jo... jo només l'explico :)
M'encanta, Francesc... cap al post!
Striper, deu ser-ho, no?
kweilan, explicar-se coses és bàsic a la vida, oi?
Una altra assumpta amb bona memòria! Gràcies Maca!
Agraït de poder-te observar, encara que siga de gaidó, amb un grapadet de paraules.
ResponEliminaSalut i Terra
Sí noia, és que de tot en pots treure poesia... i en aquest cas, un toc de prosopopeia, com a mi m'agrada! :-)
ResponEliminaUna abraçada, Francesc!
ResponEliminaLaura i això que a mi no se'n donava masa bé la prosopopeia, però de tot es va aprenent!