dissabte, 9 de gener de 2010

Raïm




Ja  ha passat el temps  dels  raïms
i encara  en noto la dolçor.
Guardem la imatge
com si no hagués de tornar.
El record  ja és  una tornada.


Tinc mitja vida penjada
en un brostim de raïm...
Cada gra una peuada
cada pell un nou vestit,
el seu suc una abraçada
que em situa en l'infinit.
Retorna dolçor estimada
sigues sempre mon destí.

Anton

16 comentaris:

  1. Ara que ja ha passat la dèria de les 12 campanades abelleix més la dolçor del raïm.

    ResponElimina
  2. "La forma, en el record, se'ns presenta més pura". M'agrada. Sempre ens regales instants de color i sensació.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. Així, sense l'espassa de Damocles del coi de dotze campanades i el terratrèmol estomacal que suposa el brindis amb cava, fa molta millor fila.

    ResponElimina
  4. Mira...ara tornaria a fer les dotze campanades......bons bons

    ResponElimina
  5. Tinc mitja vida penjada
    en un brostim de raïm...
    Cada gra una peuada
    cada pell un nou vestit,
    el seu suc una abraçada
    que em situa en l'infinit.
    Retorna dolçor estimada
    sigues sempre mon destí.
    ...............Anton.
    Si sabéssiu els quilos de raïm que han passat per les meves mans...!!!
    I jo sense tastar-los... Quins contrasentits.

    ResponElimina
  6. Quantes imatges i sabors ens porta no més imaginar un sol grà de raïm.
    Dibuix i paraules; paraules i dibuix per omplir l'imaginació de bones sensacions.

    ResponElimina
  7. El record és una tornada... no sé qui va dir que "recordar és tornar a viure" però tu ho expresses d'una forma més bonica :-)

    ResponElimina
  8. Els records de vegades venen ecadenats com els raims als racims.

    ResponElimina
  9. Mmmm! M'encanten el raïm i la poesia, així que les dues coses juntes en un post és fantàstic :)

    ResponElimina
  10. Que maco Carme, com sempre, una feina impecable.... un dibuix dolç i unes lletres que evoquen el gust d'un bon raïm :) Petons reina!

    ResponElimina
  11. quanta dolçor en els gotims de raïm i en els mots!

    ResponElimina
  12. Felicitats un altre cop, Carme. Pel dibuix i la poesia. I també per l'Anton, el seu poema també m'encanta.
    Petons dolços com gotims de raïm

    ResponElimina
  13. m'agrada el raïm i el poema que has fet

    ResponElimina
  14. Fes de cada raïm un desig, i de cada desig, una realitat. Els records són negatius en color que ens mostren que som aquí i que hem viscut. Aprenem d'ells, gaudim d'ells...

    Preciós poema, com sempre... ;)

    ResponElimina
  15. M'agrada el raïm i encara més, poder-me beure el fruit d'aquestes dolces paraules.

    Avui ho tinc molt clar... petonets ben dolços!
    =)))

    ResponElimina
  16. Aix, sí Noves flors... quina manera més estressada de menjar raïm, aquesta de les dotze campanades! Millor amb tranquil·litat.

    Gràcies Francesc!

    Així, òscar, amb calma, oi?

    Garbí, tu que tens sempre marxeta, veus? no t'importaria fer les 12 campanades! Les tornem a muntar quan vulguis. Les 12 campanades de la catosfera!

    Anton, ja vas dir un dia que no tastaves les cireres... el raïm tampoc? com pot ser? Se'm fa difícil d'entendre, eh? Gràcies pels versos.

    Gràcies Ramon!

    Assumpta gràcies també a tu. És verita

    Tens raó Striper, d'un record a un altre... i un altre.

    Neo, gràcies, si en vols una mica...

    Petons Cris.

    Elvira, dels raïms a les pomes, dolçor i dolços. :)

    Petons Fra Miquel

    Gràcies Khalina

    Joanfer, aprenem dels records, és una de les seves millors coses!

    -assumpta. gràcies maca, petonets dolços, per a tu també!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari