Hauria de cridar un taxi! Si no... em mullaré i arribaré feta un ànec.
El problema és que no m'agraden els taxis i m'agrada molt la pluja.
La pluja arrela les sensacions, alimenta sentiments,
dibuixa imatges noves davant dels ulls.
Mentre la pluja em llisca pels cabells, sento la música de la vida.
I mes la pluja es una musica amb un bon ritme.
ResponEliminaLa pregunta és: és important arribar com un ànec allà on vas? Si tant és... I'm siiiiiinging in the rain...!
ResponEliminaAl mal temps bona cara? Doncs au, mentre no porti tacons a les sabates tot pot anar bé.... o no :) Petons i bon relat.... Feliç setmana!!
ResponEliminaDoncs a mullar-se, que depen on vagi si arriba xopa...igual triomfa.
ResponEliminaEn aquest li diria que deixi el taxi de banda i segueixi el seu camí escoltant la música de la vida!
ResponElimina:)
imaginatiu punt de vista...la pluja omplint d'optimisme i el taxi un mal menor...M'ha agradat moolt! (encara que a mi la pluja no m'agradi)Molt bon relat!
ResponEliminaMmm, deixar-se impregnar de pluja, jo també estic d'acord!
ResponEliminaEn aquest cas pot ser una dutxa... i qui vol que el vegin quan es dutxa,,,Anton.
ResponEliminaM'ha agradat aquesta visió que em descobreixes de la pluja.
ResponEliminaÉs molt enriquidor per a mí llegir la teva poesia...M'ajudes a veure les petites coses que m'envolten d'una altra manera...Gràcies.
Una abraçada.
A mi també m'agrada la pluja, però vista a través de la finestra!
ResponEliminaMullar-se i sentir-se viva!
ResponEliminaDoncs a mi si que m'agrada la pluja, i la música de la pluja!!!
ResponEliminaGenial text poètic!
Si plou molt, agafo un taxi! La pluja m'agrada quan sóc a casa. Bé, si és una pluja fina, també m'agrada entomar-la...
ResponEliminaFelicitats pel relat!. Una anima de la pluja, com una fada dels gorgs! Molt interessant. No m'agrada quan et trobes un dia de pluja i tothom remuga, com si a tots en tingués que agradar els dies càlids i assolellats. A gaudir de la pluja com la teva protagonista, i si potser com el dia d'avui, també de la boira. :)
ResponEliminaGràcies per tots els teus comentaris. ^_^
Com m'agradaria ser la protagonista del teu relat, Carme, i poder dir el que ella diu!!...
ResponEliminaquan l'ocasió t'ho permet és fantàstic mullar-se i sentir tot el què descrius....però si has d'anar a algun lloc,.... buf, un desastre!
ResponEliminaper cert, què maca la foto del títol, fantàstica!!on és?
Música plàcida o tempestuosa... Striper, a vegades de tot.
ResponEliminaXexu, l'has calvat! Depèn d'on vagis!
No crec que no en porta, Cris... :)
garbí, només falta que li diguis això... no vegis com es posarà!
I tant que sí, assumpta!
Elvira, hi ha d'haver gustos per tot.
au, Cèlia, anem-hi doncs!
Anton... sí fa una mica de vergonya... tens raó. Però a vegades no t'hi fixes en si et veuen o no!
Montse, l'enriquiment és mutu... partim de diferents mirades, que es poden afegir l'una a l'altra. Gràcies a tu també.
Ma-Poc, així no, triomfaràs! T'has de mullar!
kweilan, apa, una més a la mullena :)
Vens, també, fanal blau?
Anna... doncs prens la que més t'agrada i t'escapes de la que no, ben fet!
La meva perdició, està millor que hi hagin gustos per tot. I fins i tot que cadascú tinguem gustos diferents segons els dies i els moments. Si fa sol, m'agrada el sol i si plou m'agrada la pluja... està bé, no?
Assumpta, tot és proposar-s'ho! No en dubtis pas!
Rits, és diu El Puig de la Balma i és a prop del poble de Mura, al Bages, dins del Parc natural de Sant Llorenç de Munt i la serra de l'Obac. És un lloc preciós i especial! Hi ha un restaurant i fins i tot unes habitacions de turisme rural.
La pluja refresca les idees, mentre no ens deixi com un ànec endavant les atxes. Per a mi que faci bon temps no vol dir només sol.
ResponEliminaNo saps les ganes que m'han entrat de caminar sota la pluja i després una bona dutxa!
ResponEliminaLa música de la vida,...sense paraules :)
Rafel, la pluja moltes vegades és bon temps, també, estic totalment d'acord amb tu.
ResponEliminaJoana, au va! hi anem un dia? :) petonets de bona nit!
Doncs si, trobo que és genial mullar-se, sembla que tinguem a la pluja i no cal.
ResponEliminaLa pluja te quelcom especial que ens invita a deixar-nos cobrir per ella, llàstima que sovint anem tan atrafegats que no ens adonem de la seva crida.
ResponEliminaAdrià, si trobem el bon moment, doncs sí, és genial!
ResponEliminaJosep, tens raó, sovint ni ens en adonem!