divendres, 8 de gener de 2010

Hortènsies d'onatge




Quan la porcellana  és  massa  blanca
massa  freda  i massa buida.
Arrecerem-nos dins  dels  pètals de les  flors,
la  carícia  dels  records
la proximitat  dels  mots.
***********
Vidre fet rou en la copa
n'és  gebre incolor en la fullada...
Sorgia el roig  sagnós
que en conca de gel
s'hi fincava.
Posa llavis  en el roig,
tremolosa  carn de galta.
i fes-ne teu el lleu perfum

que el vi en el gel decanta.


................... Anton.

16 comentaris:

  1. Em quedo amb la proximitat dels mots i la bellesa de les hortènsies...
    Un molt i molt bon dia!

    ResponElimina
  2. M'agrada aquest suggeriment d'arrecerar-nos dins els pètals de las flors!!...M'imagino la suau sensació enmig d'aquesta hortènsia, que amb el teu particular traç, ens has regalat.
    Bon moment!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Carme gràcies per reproduir l'hortènsia. Em sento afalagat, tot i que no m'agrada anar d'etiqueta ni em penja l'etiqueta de cap preu... I tens raó la porcellana sempre és massa freda i massa buida, exceptuant la tassa de cafè que quan és bressol del beuratge fosc és una carícia als llavis i a l'esperit... I també comparteixo la carícia dels pètals de la flor; la flor de vida, la de l'amor, la del somni, la de l'ànima, la de la companyia, la de tocar de peus a terra... I la proximitat dels mots, insubstituïble.

    Una abraçada de pètals, no pas de porcellana...
    onatge

    ResponElimina
  4. Sempre he preferit les flors amb el seu aroma...que la fredor de la porcellana.

    ResponElimina
  5. I el bon aroma de les flors...
    Bones sensasions del teu bloc, miraré de seguir-lo.

    Salut
    www.miradesalvent.blogspot.com

    ResponElimina
  6. Molt bon i fred dia! ( fred perquè en fa no pas que et desitgi fred...eh) després dels teus mots i el dibuix aniré a treballar una mica més animada! començo a les 3 tarda! i m'arrecero amb els pètals per defugir la fredor !

    ResponElimina
  7. La porcellana pel sr. Lladró! (utilitza porcellana, oi?)

    ResponElimina
  8. Sí Òscar, els germans Lladró utilitzen porcellana i gres, però hi ha tot un reguitzell d'utelsilis fets de porcellana: tasses, plats, gerros, rellotges, etc.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  9. Vidre fet rou en la copa
    n'és gebre incolor en la fullada...
    Sorgia el roig sagnós
    que en conca de gel
    s'hi fincava.
    Posa llavis en el roig,
    tremolosa carn de galta.
    i fes-ne teu el lleu perfum
    que el vi en el gel decanta.
    ................... Anton.

    ResponElimina
  10. El dibuix m'ha semblat preciós, Carme, però és que el poema de l'Anton m'ha deixat sense paraules! Artistes!!

    ResponElimina
  11. Aquest cop ens heu deixat sense alè, si l'un m'agrada, l'altre també! preciosos poemes càlids en ple hivern!

    ResponElimina
  12. Quin dibuix més preciós! M'agraden molt aquestes flors que fas! :) Per cert, Bon any amb retard... :P

    ResponElimina
  13. Flors dibuxades, flors escrites, belles flors.

    ResponElimina
  14. Deixeu-me arrecerar dins d'aquests bonics pètals i cotxar-me amb la suavitat de les vostres paraules (Carme i Anton) que avui amb porcellana blanca a la comarca n' hem parat taula i ja en tinc prou!

    Dolços petons.
    =)

    ResponElimina
  15. Quan la Carme i l'Anton enllacen poemes, hi ha màgia segura :-))

    Si la porcellana és massa freda, no en vull pas, prefereixo la carícia d'uns records dolços!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari