Quan la porcellana és massa blanca
massa freda i massa buida.
Arrecerem-nos dins dels pètals de les flors,
la carícia dels records
la proximitat dels mots.
***********
Vidre fet rou en la copa
n'és gebre incolor en la fullada...
Sorgia el roig sagnós
n'és gebre incolor en la fullada...
Sorgia el roig sagnós
que en conca de gel
s'hi fincava.
Posa llavis en el roig,
tremolosa carn de galta.
i fes-ne teu el lleu perfums'hi fincava.
Posa llavis en el roig,
tremolosa carn de galta.
que el vi en el gel decanta.
................... Anton.
Em quedo amb la proximitat dels mots i la bellesa de les hortènsies...
ResponEliminaUn molt i molt bon dia!
M'agrada aquest suggeriment d'arrecerar-nos dins els pètals de las flors!!...M'imagino la suau sensació enmig d'aquesta hortènsia, que amb el teu particular traç, ens has regalat.
ResponEliminaBon moment!!
Una abraçada.
Carme gràcies per reproduir l'hortènsia. Em sento afalagat, tot i que no m'agrada anar d'etiqueta ni em penja l'etiqueta de cap preu... I tens raó la porcellana sempre és massa freda i massa buida, exceptuant la tassa de cafè que quan és bressol del beuratge fosc és una carícia als llavis i a l'esperit... I també comparteixo la carícia dels pètals de la flor; la flor de vida, la de l'amor, la del somni, la de l'ànima, la de la companyia, la de tocar de peus a terra... I la proximitat dels mots, insubstituïble.
ResponEliminaUna abraçada de pètals, no pas de porcellana...
onatge
Sempre he preferit les flors amb el seu aroma...que la fredor de la porcellana.
ResponEliminaI el bon aroma de les flors...
ResponEliminaBones sensasions del teu bloc, miraré de seguir-lo.
Salut
www.miradesalvent.blogspot.com
Molt bon i fred dia! ( fred perquè en fa no pas que et desitgi fred...eh) després dels teus mots i el dibuix aniré a treballar una mica més animada! començo a les 3 tarda! i m'arrecero amb els pètals per defugir la fredor !
ResponEliminaLa porcellana pel sr. Lladró! (utilitza porcellana, oi?)
ResponEliminaSí Òscar, els germans Lladró utilitzen porcellana i gres, però hi ha tot un reguitzell d'utelsilis fets de porcellana: tasses, plats, gerros, rellotges, etc.
ResponEliminaSalut.
onatge
Volia dir "utensilis".
ResponEliminaonatge
Vidre fet rou en la copa
ResponEliminan'és gebre incolor en la fullada...
Sorgia el roig sagnós
que en conca de gel
s'hi fincava.
Posa llavis en el roig,
tremolosa carn de galta.
i fes-ne teu el lleu perfum
que el vi en el gel decanta.
................... Anton.
El dibuix m'ha semblat preciós, Carme, però és que el poema de l'Anton m'ha deixat sense paraules! Artistes!!
ResponEliminaAquest cop ens heu deixat sense alè, si l'un m'agrada, l'altre també! preciosos poemes càlids en ple hivern!
ResponEliminaQuin dibuix més preciós! M'agraden molt aquestes flors que fas! :) Per cert, Bon any amb retard... :P
ResponEliminaFlors dibuxades, flors escrites, belles flors.
ResponEliminaDeixeu-me arrecerar dins d'aquests bonics pètals i cotxar-me amb la suavitat de les vostres paraules (Carme i Anton) que avui amb porcellana blanca a la comarca n' hem parat taula i ja en tinc prou!
ResponEliminaDolços petons.
=)
Quan la Carme i l'Anton enllacen poemes, hi ha màgia segura :-))
ResponEliminaSi la porcellana és massa freda, no en vull pas, prefereixo la carícia d'uns records dolços!