dimecres, 27 de gener de 2010

Un pardal espera



Pacient espera, 
damunt  el fred  metall.
No sap quants  bocins
de  temps  hauran de passar
fins a  la  tarda  càlida.


28 comentaris:

  1. A aquest ocell que vosaltres li dieu pardal -per als valencians, pardal és el genèric- al meu poble li diem teulat o teuladí; i a d'altres indrets, viler.
    Ben captat el moment del poema.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Pardal, teulat, teuladí, viler...

    M'agrada molt conèixer la varietat de sinònims que té la nostra llengua.

    Jo coneixia teuladí. Crec que de la Maria del Mar Bonet que canta: "Teuladins de la plaça de Sant..." però, en canvi, no havia sentit mai viler.

    Gràcies! un regalet de bon matí. Una abraçada, Francesc!

    ResponElimina
  3. I els humans,
    amb les seves habituals presses,
    em despentinen el plomall.

    El pardal

    ResponElimina
  4. Cal que busqui la calidesa del sol a tot moment, cosa que a tots ens cal.

    ResponElimina
  5. Tinc una foto d'un pardal mort, fa uns anys he trobat aqui a la pati. No tenim aquests ocells ja tants com solíem tenir. Estan morint. No sabem per què.
    Et hi enviaré amb un e-mail. Potser un altre poema...

    ResponElimina
  6. m'ha encantat com descrius el temps del pardal, un pardal viu "bocins de temps" t'ha quedat perfecte! gràcies :)

    ResponElimina
  7. li arribarà la tarda càlida!
    segur que li arribarà! :)
    Preciosa tanka, magnífic dibuix!

    ResponElimina
  8. El poema i el dibuix són excel·lents però això no és notícia aquí. :-))

    Vull també fer un apunt lingüístic com en FRANCESC, d'aquest moixó el meu avi en deia sempre "pardal vilero". M'ha agradat tornar sentir això de "viler" que ve a ser el mateix, en canvi "teuladí" no ho havia sentit mai.

    ResponElimina
  9. Jo vaig salvar la vida
    d'un pardalet ferit,
    cada any torna i mira
    és salvatge però agraït..

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  10. eiiiiii!!!!
    Jo conec aquest "pajaru"!!!
    No te'n refiïs. És un cua de sargantana que no para mai quiet!

    (i perquè he vingut jo a posar la nota gamberra? si tot era tant bonic i bucòlic i camperol...)

    bon (espera que ho miro...) bona tarda, nina.
    una meravella de dibuix i una preciositat de paraules!
    malgrat el fred (i les 4 volves de neu que han caigut) que sigui Un Bon Dia.
    petonet dolç :¬)***

    ResponElimina
  11. Isabel - pardal:

    Tu voles ben alt
    i ens deixes ran de terra
    amb un pam de nas.

    :) carme

    Sí Garbí, la calidesa ens fa falta a tots!

    Pobres pardalets! Quina pena! Ja he rebut la foto Merike, a veure si em surt un poema filosòfic sobre la mort!

    Clídice, gràcies maca! Pensava que alguna idea del temps deuen tenir... Gràcies!

    Gràcies fanalet, arribarà. :)

    Mc, que bonic compartir paraules, aprendre paraules noves i sentir-ne una nova utilització, en aquest cas pardal viler, gràcies, m'encanta!

    Pere, jo mai he aconseguit salvar la vida d'un ocell, un parell o tres de cops n'hem recollit un de malalt i sempre s'ha acabat morint malgrat que intentàvem cuidar-lo. Potser amb les millors intencions l'acabàvem de matar , pobrets!

    ResponElimina
  12. Barbollaire, quan he començat a contestar no hi eres, eh?

    El coneixes, oi? Si ja m'ho ha dit ell que et coneixia...

    I també has vist nevar avui? Ha estat poqueta estona, però bonic! I sí, malgrat el fred és un bon dia, la bellesa de les quatre volves i alguna ulladeta de sol, que escalfen una mica. Una abraçada, poeta.

    ResponElimina
  13. L'espera no sempre és pacient...
    I sovint tot és més fred que el metall. I de vegades tot el que estimem se'ns fa bocins... I els temps se'ns allargassa sense saber quan ens arribarà la tarda càlida...
    M'agrada la llibertat de l'ocell i la llibertat de la teva mà per traçar el dibuix...

    Salut i calidesa.
    onatge

    ResponElimina
  14. Sí, segur que l'és perquè és molt espavilat i se'n riu de les discussions pel poder! Ell és petit i alegre, i, sobretot, és tan lliure que es conforma amb poqueta cosa, només volar i picotejar!

    ResponElimina
  15. Pardal pacient...que esperi poc pobrissó...Dibuix preciós...( però com pots dibuixar pardals, pomes i nenes amb el paint? a mi només em surten gargots!

    ResponElimina
  16. Viler
    vigila
    des de son fil
    el fruir d'orenetes
    - Treballeu com a mussoles
    corrent amb xiscles de veu...
    Negres i blanques sempre voleu...
    Qui se us ha mort,si esteu alegres?
    Jo vigilo el graner copiós...
    En sols travessar porta.
    Vosaltres us esvereu
    per matar cuca
    i mosquit.
    Sou massa
    treballadores
    jo amb molt menys
    tinc el profit.
    .............Anton.
    El pardal és com el gat
    l'oreneta com el gos al meu entendre, ell arrasa... ella construeix.
    Ja sé que he sortit d'estudi, però m'ha semblat bé posar-ho. Perdoneu.

    ResponElimina
  17. Els pardalrs i els pits roigs sempre ronden sense por.

    ResponElimina
  18. El pardal és un "mixó" com diuen per casa, que m'agrada força i que per sort puc veure tot sovint tal i com l'has dibuixat, tot "esperant" damunt el ferro de la barana encara que sovint en breu agafa de nou el vol.

    M'agrada com has descrit el pas del seu temps, com bocinets, com tot el que agafen ells.
    Bonic, bonic!!!
    ;)

    ResponElimina
  19. Amb bocins de temps, xino-xano, l'espera es fa de més bon portar.

    PD No seria també un moixó?

    ResponElimina
  20. Rafel sí, és moixó, però aquí a la plana de Lleida és menjen la O i quan es parla és diu mixó. Per això ho he posat entre cometes.
    :)

    ResponElimina
  21. Que bonics què són els ocells... fan tanta companyia!Bocins de temps, bocins d'espera per poder viure una tarda càlida,per poder tornar a volar després.

    ResponElimina
  22. avui, un menys que ahir, i com a mínim haurà disfrutat del solet d'hivern, que acarona i dóna escalforeta!

    ResponElimina
  23. Poques paraules però amb unes imatges bellíssimes.

    ResponElimina
  24. Què bonic el pardalet... què valent aguantant el fred... fa carona de saber esperar :-)

    I què interessants els apunts lingüístics :-))

    ResponElimina
  25. Salut i calidesa, onatge, tens raó tal com ho dius, és cert.

    Cèlia per això duen estar tan contents, perquè es conformen amb poqueta cosa.

    Elvira, tot és qüestió de pràctica, jo també vaig fer gargots... però ja fa un any i mig que vaig començar!

    Anton, no hem de perdonar res, al contrari, gràcies pels teus versos.

    Són valents, Striper!

    Elvira, tot és qüestió de pràctica, jo també vaig fer gargots, però ja fa un any i mig que faig un promig d'un dibuix diari.

    assumpta, gràcies per la teva aportació.

    Rafel, si no tens pressa, oi?

    Anna, arribarà la seva tarda càlida, com arribarà la teva també... volia dir la teva tarda reposada. :)

    Cad a dia una menys, rits!

    kweilan, un petonet, maca!

    Assumpta, quin remei li queda oi? però té paciència!

    ResponElimina
  26. Que bonic el teu pardal! No coneixia cap dels seus altres noms. Tranquil pardalet, que ja vindrà el bon temps. Jo també l'espero!

    ResponElimina
  27. Striper, molt bé jha en tenim un més a la llista dels conte poma!

    Laura, l'esperem tots, oi?

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari