D'una fotografia de Fanal Blau
No es queda per ell cap color.
Se n'omple els ulls.
I els torna tots.
Murmura,
sobre la pell estimada,
tots els colors
que li han omplert ulls. Barbollaire
sobre la pell estimada,
tots els colors
que li han omplert ulls. Barbollaire
Atrapa colors
de l'asfalt a l'alta mar.
Somriu a la llum. Fanal Blau
Quan un obre els ulls primerenc en pot veure de colors que l'esperen. Anton.
ResponEliminaMurmura,
ResponEliminasobre la pell estimada,
tots els colors
que li han omplert ulls.
:¬)*
Atrapa colors
ResponEliminade l'asfalt a l'alta mar.
Somriu a la llum.
Gràcies! :)
Fa ben fet, seria molt egoista quedar-se tota la bellesa.
ResponEliminaEl primer que podem veure, oi? I en canvi a vegades costa una mic a de saber-los veure bé.
ResponEliminaBarbollaire murmurar colors és una cosa molt bonica... gràcies pel poema.
Que no faltin els somriures, els seus... els teus. Gràcies
Una mirada així ha de ser tan generosa! I segur que ho acompanya amb un bon somriure!
ResponEliminaQuina pau i lluminositat de les paraules i del dibuix!
ResponEliminaI pedalant els veu formant l'arc de Sant Martí...
ResponEliminaNo posseir sinó gaudir, excel·lent idea.
ResponEliminam'ha agradat moltíssim el dibux!! despren tota la llum que fa dies que no veiem, doncs el cel porta tants dies gris!!!!
ResponEliminaCarme, m'encanta llegir-te, a tu, i als comentaristes amics, que sempre és un plaer de trobar-los aquí :) petons, com sempre, un poema ple de dolç!!
ResponEliminaJo quan obro els ulls
ResponEliminanomés et veig a tu
com un mar de colors
i quan els tanco també
en blanc i negre ...
I així permet que tots nosaltres em poguem gaudir també!
ResponEliminaPrecios conjunt el que has presentat, deliciós!
PD. Una magnífica imatge la que has posat de capçalera al bloc.
=)))
Garbí sempre està millor compartir, i tant que sí! T'he m'has colat mentre contestava els altres comentaris...
ResponEliminaCèlia, el somriure que no falti mai!
kweilan, una mica de llum en aquests dies grisos.
Joana, quina imatge més bonica!
Noves Flors, sempre és millor, oi?
Rits, doncs a recollir la llum d'on sigui! Gràcies, maca.
Cris, petonets agraïts, maca!
Anònim, tot això és molt bonic... però no et passis, que no sé qui ets, i no m'agrada no saber amb qui estic parlant.
Gràcies, assumpta celebro que t'agradi! :D
Un dibuix precios ple de ccolors de vida i poesia.
ResponEliminaMolt bonic el poema en el que llegeixo varies coses,i també el dibuix. La fotografia de l'encapçalament molt maca, la balma de Mura és molt bonica.
ResponEliminaAquest dibuix m'ha regalat calma al cor, Carme. Avui, necessitava veure una bona imatge abans d'anar a dormir. Aquest mar se m'endú la mirada. I les paraules..., avui m'han fet plorar...
ResponEliminaHe tingut un dia!
Striper, gràcies!
ResponEliminaMª Antònia, la coneixes? Sí que és bonica, molt!
Anna, plorar una mica així, a mi m'agrada, i em va bé, espero que a tu també. He vist la teva lluna. La de veritat no l'he vist. Estic molt tancada, ara.