En Joan Estruch de Zènit i nadir, just abans de festes, em va regalar i enviar el seu llibre, La serp. És un llibre iniciàtic i filosòfic, que es llegeix molt fàcilment ja que està exposat en forma de narració. Com diu la contraportada és Un relat de reflexions.
M'hi va escriure una dedicatòria que diu:
"Per a la Carme. Si et cal entrar i trobes la porta closa, empeny fort, no truquis pas, cal coratge i gosadia. de tot cor"
He de dir-li que el llibre hi ajuda a entrar... a la vida.
M'agradaria transcriure'n unes línies:
"Si vull saber qui sóc, em cal entendre que tota humana criatura és com jo. Que l'essència que en mi habita és idèntica a la de l'altre. Si no l'entenc i no l'estimo no puc entendre el meu jo. Llavors, jo estic sol, desconec què és l'essència que vesteix el meu cos."
dijous, 21 de gener del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Doncs ensenya una cosa entrar a la via que de vegades no es facil.
ResponEliminaUna molt bona reflexió que ens vol ensenyar a ser humans.
ResponElimina*Sànset*
conèixer els de,mès per a coneixer-nos a nosaltres. Estimar els demés per a estimar-nos a nosaltres.
ResponEliminaI a la inversa.
Molt sovint ens sorprenem a nosaltres mateixos....això vol dir que no ens coneixem prou.
ResponEliminaEn Joan, és bon pa... Fa temps que el vaig seguint. Anton.
ResponEliminaSe m'acumulen les lectures!!!
ResponEliminaPerò és ben temptador!
Gràcies, Carme! I felicitats, Joan!
Striper, a entrar a la vida o aquedar-nos-hi, crec que n'hem d'aprendre cada dia.
ResponEliminaSànset, quanta falta que fa ser humans amb tot el seu significat!
Jesús, és una anr i venir del dret i del revés.
garbí, quina reflexió la teva... sorprendre'ns a nosaltrs mateixos.. em fas pensar i m'adono que durant molts anys jo no em vaig sorprendre mai... però no vol pas dir que em conegués millor que ara... és ara quan he començat a sorprendre'm de tant en tant, quan m'adono que no em coneixia gens.
Anton, ens vam conèixer a través de tu, que el vas portar fins a Personatges itinerants!
Fanal blau... com t'entenc, a mi també se m'acumulen!
Potser me'l compraré per llegir-me'l sencer...pinta molt bé aquest llibre...gràcies
ResponEliminaEl buscaré. Fa dies que preciso de lectures suaus i que m'acompanyin amb dolcesa. Crec que aquest és perfecte.
ResponEliminaGràcies per la recomanació, passa al damunt de tots.
:)
Pot ser per que quasi mai som capaços de fer el que l'autor de la feliç frase diu, l'humanitat va com va....
ResponEliminaUna abraçada.