dijous, 21 de gener de 2010

La serp de Joan Estruch


En Joan Estruch de Zènit i nadir, just  abans  de festes, em  va regalar i  enviar  el seu llibre,  La serp.   És  un llibre  iniciàtic  i filosòfic,  que  es llegeix  molt  fàcilment  ja que està  exposat en forma  de narració.  Com diu la  contraportada  és  Un relat de  reflexions.
M'hi va  escriure  una dedicatòria  que diu:


"Per  a la Carme.   Si et cal entrar  i trobes  la porta  closa,  empeny fort, no truquis  pas,  cal coratge  i gosadia.  de  tot  cor"


He  de dir-li  que el llibre  hi ajuda  a  entrar...  a la vida.
M'agradaria  transcriure'n  unes  línies:

"Si vull saber  qui sóc, em cal entendre que tota  humana criatura  és  com jo.  Que l'essència que en mi habita és idèntica  a la de l'altre. Si no l'entenc i no l'estimo  no puc  entendre  el meu jo.  Llavors, jo estic  sol, desconec  què és l'essència que vesteix  el meu cos."

10 comentaris:

  1. Doncs ensenya una cosa entrar a la via que de vegades no es facil.

    ResponElimina
  2. Una molt bona reflexió que ens vol ensenyar a ser humans.

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. conèixer els de,mès per a coneixer-nos a nosaltres. Estimar els demés per a estimar-nos a nosaltres.
    I a la inversa.

    ResponElimina
  4. Molt sovint ens sorprenem a nosaltres mateixos....això vol dir que no ens coneixem prou.

    ResponElimina
  5. En Joan, és bon pa... Fa temps que el vaig seguint. Anton.

    ResponElimina
  6. Se m'acumulen les lectures!!!
    Però és ben temptador!

    Gràcies, Carme! I felicitats, Joan!

    ResponElimina
  7. Striper, a entrar a la vida o aquedar-nos-hi, crec que n'hem d'aprendre cada dia.

    Sànset, quanta falta que fa ser humans amb tot el seu significat!

    Jesús, és una anr i venir del dret i del revés.

    garbí, quina reflexió la teva... sorprendre'ns a nosaltrs mateixos.. em fas pensar i m'adono que durant molts anys jo no em vaig sorprendre mai... però no vol pas dir que em conegués millor que ara... és ara quan he començat a sorprendre'm de tant en tant, quan m'adono que no em coneixia gens.

    Anton, ens vam conèixer a través de tu, que el vas portar fins a Personatges itinerants!

    Fanal blau... com t'entenc, a mi també se m'acumulen!

    ResponElimina
  8. Potser me'l compraré per llegir-me'l sencer...pinta molt bé aquest llibre...gràcies

    ResponElimina
  9. El buscaré. Fa dies que preciso de lectures suaus i que m'acompanyin amb dolcesa. Crec que aquest és perfecte.

    Gràcies per la recomanació, passa al damunt de tots.
    :)

    ResponElimina
  10. Pot ser per que quasi mai som capaços de fer el que l'autor de la feliç frase diu, l'humanitat va com va....
    Una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari