Un conte verd, un conte groc i un conte vermell - 1 El groc

Van sortir  a fer  una caminada dissabte  al matí.  Es  van endur  tres  pomes.  A la Lluïsa  li agradaven  més les pomes  grogues,  dolces i  camoses. A  l'Eulàlia  li agradaven més les pomes  vermelles,  just en el seu punt, ni massa  dolces  ni massa  àcides. A  la  Cristina li agradaven més  les  verdes,  àcides i sucoses.

Quan la Lluïsa  va queixalar  la seva  poma  groga ,  tot  just  en acabar  de seure  a  la vora  d'un camp  de  gira-sols,  totes tres  miraven  i escoltaven atentament. Acabada  la primera mossegada,  la Lluïsa  va  dir:

Una vegada  hi havia  un nen  que tenia  el cabell ros,  però  tenia  el problema  que era  l'únic  en tot  el poble  que li tenia.  Tots  els  altres  nens  els tenien negres.  En aquell poble,  el color  groc  no era  gaire  ben vist  i el nen es  trobava sovint  en dificultats per  aquesta  causa.  Ell  es  defensava  i deia:  "hi ha coses  grogues que són boniques",  els altres  contestaven  que no,  que totes  eren fastigoses i dolentes.  Ell  deia  "els  plàtans"  i els altres deien que no coneixien  els  plàtans. Un  dia  va  preguntar  de  quin  color  era  el blat  madur  i ells  li van dir  que no era  groc,  que era  daurat...  Aleshores  va  tenir  una idea,  es  va posar a córrer  entre  mig  de les  espigues...  i va  sortir  amb el  cap  ple  de les  espigues que  s'havia  endut   en la correguda.  Eren  del  mateix  color  del  seu  cabell .


- Tinc  el  cabell  del  color  del blat  madur,   i  el blat  és  bo.  
- Tens  el cabell daurat! -   li van dir  els  altres,  i  li van tocar el cabell  suaument  i aleshores el van trobar  bonic.