Sota la balma,
finestres tan petites.
Caben dins del test.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
I a mes encabemn flors precioses.
ResponEliminaJa ho diuen allò de: al pot petit la bona confitura.
ResponEliminaI aquí passa semblant, petites sí i plenes de vida, també.
Aquest dibuix és fet d'una foto de Mura?
M'agradaaa!
:)
Striper, em van semblar divertides!
ResponEliminaassumpta, sí és de la mateixa casa sot a la balma que tenia a la capçalera, ara l'he canviada en honor teu, :) ja que em fas la pregunta...
Tots aquests dibuixos els fas sempre amb el Paint? És que m'al·lucinen, realment!
ResponEliminaPoden ser petites, però sembla que tinguin moltes coses a ensenyar.
ResponElimina*Sànset*
Ei! Sí, ara veig el canvi. És que Mura és preciós!!!
ResponEliminaSegur que ens podràs seguir delectant amb noves imatges.
;) ;) ;)
És que si a sobre fóssis bona fotògrafa...pleguem!!! :)
ResponEliminaJo penso que "fotografíes" molt bé, amb una traça molt personal...;)
Preciós haikú!
Hi ha finestres que van més enllà de convidar-nos a mirar a través d'elles.
ResponEliminaaigua clara, doncs sí tots amb el Paint, és una mena d'addicció... :)
ResponEliminaSànset, a ensenyar o a amagar darrere un test? :)
assumpta, potser sí que encara en trobaré alguna altra.
Fanal blau, va t'envio un somriure, per les coses que em dius. :D
Pilar, doncs sí, é s una bona manera de dir-ho.
Una imatge genial :)
ResponEliminaehhhhhhhh, poca broma amb les finestres, que són precioses, i a més, aniràn a parar a un trocet de casa meva :) Petons maca!!
ResponEliminaRealment, ets una artistassa. Ostres quina paciència...
ResponEliminauna artistassa! i el haiku genial m'ha agradat moolt!!!
ResponEliminafinestres tan petites....caben en el test...o s'han empetitit per encabir-s'hi!
ResponEliminafinestres petites....poca feina a netejar vidres ;)
ResponEliminaCobriria parets senceres de petits quadres teus fets així...
ResponEliminaLa frase de les finestres de caben dins del test és tan bonica! ;-)
Gràcies Clídice!
ResponEliminaCris, quan l'he vist aquí en gran l'he trobat desastrosa, clar que l'he de rectificar de mida, ja que ha quedat tallada... sort que tu les poses petitones! :)
Gràcies, Jaume Pros!
Elvira, potse rsi que s'han empetitit amb el fred que fa! :)
garbí, que pràctic que ets, tens raó!
Els meus quadres, no són reals, existeixen només aquí virtuals, no acostumo a imprimir-los mai... però si els imprimeixes, petitons, com el punt de Sant Jordi, són tots teus, Assumpta. Un petó.
Quina classe de plantes són? Al teu dibuix semblen molt preciosos!
ResponEliminaTotes les meves estan mortes a la balcó.
Finestres de test i el test de les finestres...Caparronets que guaiten,
ResponEliminamirant l'immensitat del terme.Anton.
Què bonic!
ResponEliminaCarme, sort que canvies sovint de capçalera perquè això de "desastrosa" no queda gens bé!
ResponEliminaFanal blau t'ho ha dit clar, no t'ho pots quedar tot tu, però desastrosa tampoc! (ho dic perquè les meves son un estil, però mira, són nostres!)
I reitero en la felicitació pel dibuix i l'haiku!
Si es poguessin imprimir en tela... ostres!! o en alguna cosa més consistent que un paper... ai!!!
ResponEliminaMerike, crec que són aquestes Jo també en tinc moltes de mortes... pel fred.
ResponEliminaAnton, tinc una sèrie impressionant de finestres... crec que m'he passat, ja les veureu.
Gràcies kweilan.
Cèlia, no queda bé, oi? és el que m'ha sortit quan l'he vist a la capçalera. Faig fotos només per dibuixar i surten com surten.
Assumpta, amb tela deu ser complicat... ho reconec, ara amb algun paper més consistent o més gruixut del normal... potser sí.
Nens! A tots (nens i nenes, eh?)
ResponEliminaAquí davant nostre tenim a UNA ARTISTA RUCA! Ruca i tossuda com una MULA! Si no s'hi guanya la vida´amb els dibuixos, serà perquè NO VOL. Peròooooo, encara no ho veu! I unes ulleres noves, Carme? Te les regalo, reina?
Mortadel·la, com tu, també hi veig samarretes, llençols, estores, catifes... etc. Hi ha alguna cosa que els fa especials, és com si tinguèssin vida pròpia.
ResponEliminaA veure si al final et fa cas i un dia ens sorpren amb un catàleg d'opcions. T'imagines?
:)
La Carmeta és moooooooolt pesadeta Assumpta, molt. Hauré de quedar un dia amb ella... per fer-la reaccionar a cops de bastó!
ResponEliminaSí noia, cal posar flors fins i tot a les finestres petites... perquè tinguin vida i color! I si vols dedicar-te més a l'art de la pintura, que res no t'ho impedeixi. Val la pena! :-)
ResponEliminaAnna, assumpta, Laura, els dibuixos i fins i tot els poemes són per a mi "hora de pati" és diversió, il·lusió, pasar-m'ho bé. No se m'escaparia la diversió si m'hi dediqués d e maner a seriosa?
ResponElimina