Sí, sí, sí! Quanta raó tens! El verd perenne dels nostres pins, el boix grèvol, els milers de llums de colors que ho inunden tot, papers de regal de tots colors, un cel blau i net després d'una tempesta de neu... ains... No entenc com hi ha gent que no suporta aquesta estació!! ioi!
Molt bon blog! Q xulo!! Ja he publicat la resposta tarotista als teus dubtes futurs! Espero q sigui del teu agrat i q et passis sovint per la meva web!
Núr, a mi m'agrada més que una estació concreta, precisament el canvi d'estacions, cada una em fa il·lusió que arribi...
Elvira, els colors sempre tornen... no t'amoïnis, tornaran!
Anton, aquests colors teus són genials! :)
Mª Antònia, gràcies!
Assumpta, no et pensis... els estímuls visuals de formes i colors no són els que més recordo ni els que més em criden l'atenció... recordo més les paraules. Però com que ara m'han agafat la fal·lera dels dibuixos... m'he fet amiga dels colors.
Espero que no se m'acabin els colors, kweilan!
Arqueòleg glamurós! Benvingut al meu blog. Ja et tinc enllaçat! Ens llegirem, i tant que sí! Ja he vist les teves prediccions... gràcies! em temo que seran prou certes... encertades del tot. Una incrèdula com jo... ja veus!
Sí, sí, descobert; Khalina!
Bons reis, estrip!
Rafel, que fins i tot al teu estany glaçat hi ha colors... eh?
Gràcies, Joana, molt bons reis!
Cris, tu ja ho saps això, que els saps trobar sempre i agafar-los in fraganti... a qualsevol lloc. Molts petons i que tinguis una bona diada de Reis!
Ara penso en el vermell de les pomesde les cireres de pastor.
ResponSuprimeixAviat anyorarem els colors de primavera "amiga" jejejeje
ResponSuprimeixPer sort els colors hi són tot l'any...
ResponSuprimeixstriper... je, je, je... pomes o cireres o totes dues coses?
ResponSuprimeixgarbí! Per fi he trobat la paraula màgica! I tenies raó... n'és de màgica. una abraçada, "amic".
És bonic que ens acompanyin sempre, sanset i utnoa.
Sí, sí, sí! Quanta raó tens! El verd perenne dels nostres pins, el boix grèvol, els milers de llums de colors que ho inunden tot, papers de regal de tots colors, un cel blau i net després d'una tempesta de neu... ains... No entenc com hi ha gent que no suporta aquesta estació!! ioi!
ResponSuprimeixDoncs a veure si els colors s'imposen d'una vegada a aquesta grisor de dia plujós!
ResponSuprimeixSi destriem el negre
ResponSuprimeixveurem tots el colors
la sang de l'abraçada
o dolcesa del petó
o.............
........... Anton.
Què bonic!
ResponSuprimeixPer sort!! :-))
ResponSuprimeixA més tu, pels teus dibuixos, es nota que ets especialment amant dels colors :-)
Al teu bloc per suposat que no perquè sempre està ple de colors que ens fan gaudir els sentits d'allò més.
ResponSuprimeixMolt bon blog! Q xulo!!
ResponSuprimeixJa he publicat la resposta tarotista als teus dubtes futurs! Espero q sigui del teu agrat i q et passis sovint per la meva web!
Ens llegim!
és cert, no tot és gris a l'hivern.
ResponSuprimeixVeig que has descobert el teu amic invisible, oi?
el blanc de la neu s'hi diu amb tots els colors!
ResponSuprimeixbons reis!
El blau del cel sobre el blanc de la neu és unic. Els colors , pobrets, riuen dins les parets de casa o de la poesia a l'aula.
ResponSuprimeixMira que és bonic el vermell i granatós de l'hivern!
ResponSuprimeixEn saps un niu de dibuixar!
bons reis wapa!
ja és ben veritat, que els colors no dormen mai.... preciós, Carme, com sempre :) Petons grans i bona nit de Reis maca!
ResponSuprimeixNúr, a mi m'agrada més que una estació concreta, precisament el canvi d'estacions, cada una em fa il·lusió que arribi...
ResponSuprimeixElvira, els colors sempre tornen... no t'amoïnis, tornaran!
Anton, aquests colors teus són genials! :)
Mª Antònia, gràcies!
Assumpta, no et pensis... els estímuls visuals de formes i colors no són els que més recordo ni els que més em criden l'atenció... recordo més les paraules. Però com que ara m'han agafat la fal·lera dels dibuixos... m'he fet amiga dels colors.
Espero que no se m'acabin els colors, kweilan!
Arqueòleg glamurós! Benvingut al meu blog. Ja et tinc enllaçat! Ens llegirem, i tant que sí! Ja he vist les teves prediccions... gràcies! em temo que seran prou certes... encertades del tot. Una incrèdula com jo... ja veus!
Sí, sí, descobert; Khalina!
Bons reis, estrip!
Rafel, que fins i tot al teu estany glaçat hi ha colors... eh?
Gràcies, Joana, molt bons reis!
Cris, tu ja ho saps això, que els saps trobar sempre i agafar-los in fraganti... a qualsevol lloc. Molts petons i que tinguis una bona diada de Reis!
Carme, gràcies!!!! acabo de descobrir aquesta teva versió de la meva foto.
ResponSuprimeixEl regal d'avui, què bé. Ara mateix ho penjo a Poesiaula.
Isabel
Isabel, com ho has fet per trobar aquest post... tant endarrerit?
ResponSuprimeixGràcies pedr emportar-te'l!
Carme,
ResponSuprimeixGooglejant "poesiaula". Ho faig de tant en tant i... mira quina troballa!
Isabel