No és només el gris el color de l'hivern,
ni el blanc de neu.
També és vermell quan vol
i verd i blau i ataronjat.
Ja és hivern, però els colors no dormen mai.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Ara penso en el vermell de les pomesde les cireres de pastor.
ResponEliminaAviat anyorarem els colors de primavera "amiga" jejejeje
ResponEliminaPer sort els colors hi són tot l'any...
ResponEliminastriper... je, je, je... pomes o cireres o totes dues coses?
ResponEliminagarbí! Per fi he trobat la paraula màgica! I tenies raó... n'és de màgica. una abraçada, "amic".
És bonic que ens acompanyin sempre, sanset i utnoa.
Sí, sí, sí! Quanta raó tens! El verd perenne dels nostres pins, el boix grèvol, els milers de llums de colors que ho inunden tot, papers de regal de tots colors, un cel blau i net després d'una tempesta de neu... ains... No entenc com hi ha gent que no suporta aquesta estació!! ioi!
ResponEliminaDoncs a veure si els colors s'imposen d'una vegada a aquesta grisor de dia plujós!
ResponEliminaSi destriem el negre
ResponEliminaveurem tots el colors
la sang de l'abraçada
o dolcesa del petó
o.............
........... Anton.
Què bonic!
ResponEliminaPer sort!! :-))
ResponEliminaA més tu, pels teus dibuixos, es nota que ets especialment amant dels colors :-)
Al teu bloc per suposat que no perquè sempre està ple de colors que ens fan gaudir els sentits d'allò més.
ResponEliminaMolt bon blog! Q xulo!!
ResponEliminaJa he publicat la resposta tarotista als teus dubtes futurs! Espero q sigui del teu agrat i q et passis sovint per la meva web!
Ens llegim!
és cert, no tot és gris a l'hivern.
ResponEliminaVeig que has descobert el teu amic invisible, oi?
el blanc de la neu s'hi diu amb tots els colors!
ResponEliminabons reis!
El blau del cel sobre el blanc de la neu és unic. Els colors , pobrets, riuen dins les parets de casa o de la poesia a l'aula.
ResponEliminaMira que és bonic el vermell i granatós de l'hivern!
ResponEliminaEn saps un niu de dibuixar!
bons reis wapa!
ja és ben veritat, que els colors no dormen mai.... preciós, Carme, com sempre :) Petons grans i bona nit de Reis maca!
ResponEliminaNúr, a mi m'agrada més que una estació concreta, precisament el canvi d'estacions, cada una em fa il·lusió que arribi...
ResponEliminaElvira, els colors sempre tornen... no t'amoïnis, tornaran!
Anton, aquests colors teus són genials! :)
Mª Antònia, gràcies!
Assumpta, no et pensis... els estímuls visuals de formes i colors no són els que més recordo ni els que més em criden l'atenció... recordo més les paraules. Però com que ara m'han agafat la fal·lera dels dibuixos... m'he fet amiga dels colors.
Espero que no se m'acabin els colors, kweilan!
Arqueòleg glamurós! Benvingut al meu blog. Ja et tinc enllaçat! Ens llegirem, i tant que sí! Ja he vist les teves prediccions... gràcies! em temo que seran prou certes... encertades del tot. Una incrèdula com jo... ja veus!
Sí, sí, descobert; Khalina!
Bons reis, estrip!
Rafel, que fins i tot al teu estany glaçat hi ha colors... eh?
Gràcies, Joana, molt bons reis!
Cris, tu ja ho saps això, que els saps trobar sempre i agafar-los in fraganti... a qualsevol lloc. Molts petons i que tinguis una bona diada de Reis!
Carme, gràcies!!!! acabo de descobrir aquesta teva versió de la meva foto.
ResponEliminaEl regal d'avui, què bé. Ara mateix ho penjo a Poesiaula.
Isabel
Isabel, com ho has fet per trobar aquest post... tant endarrerit?
ResponEliminaGràcies pedr emportar-te'l!
Carme,
ResponEliminaGooglejant "poesiaula". Ho faig de tant en tant i... mira quina troballa!
Isabel