dijous, 21 de gener del 2010

Núvols





 Núvols  lligats al  canell
amb  fils  finíssims.
Del color dels somnis
i  la dolcesa del bes.
Núvols  plens
de la  música  evaporada
de les paraules.





Els núvols, sempre
vaig amb ells.
D'ells plouen somnis
i la rosada de la besada.
Núvols de vida enyorada
i la penyora de les paraules...              onatge



Potser la saviesa de la pluja
parla del que van dir
els nostres avantpassats.                    Pere



Lletres que s'evaporen,
que es condensen 

en forma de paraules 
als núvols que has dibuixat, 
omplen de versos els fils i
 amaren la terra 
amb fina pluja de poesia.                   Rafel


Viatjaré els núvols
que em portin cargolines de somni.
Música per beure a glopets.                                Fanal blau  



Lligats a teva mà
com globus de paraules...
Unint terra i cel.                                         ............Anton.

23 comentaris:

  1. Els núvols, sempre
    vaig amb ells.
    D'ells plouen somnis
    i la rosada de la besada.

    Núvols de vida enyorada
    i la penyora de les paraules...

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  2. M'han sembla nuvols dolços de sucre.

    ResponElimina
  3. Veus...el que fa un moment et responia...ets un bon remei...;)
    Un petó, col·leccionista de moments tranquils!

    ResponElimina
  4. Potser la saviesa de la pluja
    parla del que van dir
    els nostres avantpassats.

    (Passejant per aqui vaig trobar un salvatge i solitari comentarista anònim, el vaig caçar, ja no molestarà més)
    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  5. onatge, gràcies... jo ja veus els he lligat a la mà, que no s'escapin!

    De color rosa, oi? Striper deu ser això!

    Gràcies, Fanal Blau!

    Pere, ja tenim el poema al post. Gràcies pels teus serveis de caçador. :) Bona nit, Pere.

    ResponElimina
  6. Lletres que s'evaporen,
    que es condensen en forma de paraules als núvols que has dibuixat, omplen de versos els fils i amaren la terra amb fina pluja de poesia.

    ResponElimina
  7. Avui, deixo que aquests preciosos núvols em condueixin cap a tendresa dels somnis...

    Bona Nit, Carme.
    :)

    ResponElimina
  8. Rafel, gràcies pel comentari, també és ben poètic, em deixes convertir-lo en poema?

    assumpta, dolços somnis, bonica. Bona nit.

    ResponElimina
  9. Sempre que vinc al teu bloc gaudeixo d'uns moments tranquils i plens de pau.

    ResponElimina
  10. Viatjaré els núvols
    que em portin cargolines de somni.
    Música per beure a glopets.

    ResponElimina
  11. Un núvols fantàstics que haurien de ser reals perquè els que has dibuixat tu m'agraden molt més que els de veritat...
    Qui pogués dur de la mà un núvol!

    ResponElimina
  12. Vigila que no s'enlairin massa.....si veus que no toques els peus al terra deslligat, no podem perdre la Carme ;)

    ResponElimina
  13. kweilan, gràcies per venir sempre, els meus moment s'alimentes de vosaltres. Un petó.

    Gràcies, fanalet, per tornar i per poema... m'agrada molt. Una abraçada.

    Elvira, hi ha núvols que no voldria deixar escapar, encara que se m'enduguin amunt, amunt...
    petons agraïts, Elvira.

    garbí, sempre acabo baixant dels núvols :) a vegades costa, eh? però torno! Petonets.

    ResponElimina
  14. Lligats a teva ma
    com globus de paraules...
    Uninit terra i cel.
    ............Anton.

    ResponElimina
  15. "Núvols del color dels somnis i la dolcesa del bes".És això exactament el que m'aporta el teu dibuix.
    Com sempre, un bon regal!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  16. Jo voldria estar dalt d'un núvol dels teus....

    Petons englobats :) Bon cap de setmana reina!

    ResponElimina
  17. El primer cop que vaig viatjar en avió pensava que els núvols eren espesos, com na Heidi, que s'hi pujaven i et portaven. De petita m'agradava cercar formes, figures. Encara ara a vegades me sorprenc fent-ho :)

    ResponElimina
  18. Anton, unint terra i cel, m'agrada, gràcies!

    Gràcies Montse!

    Una abraçada, Cris, bon cap de setmana!

    Doncs, ja veus, Caterina, n'hi ha que encara ens hi pugem... gairebé com na Heidi.

    ResponElimina
  19. Molt original això dels núvols lligats al canell! Quina il·lusió poder-los dur sempre de la mà...

    ResponElimina
  20. Carme, faré un recital de paraules a la taverna encantada. Potser volidries ser cap de cartell

    ResponElimina
  21. Ma-Poc, doncs miro que no se m'escapin... :)

    wizard, portaré a la teva taverna, les paraules que vulguis. Ja em diràs què he de fer... les tries tu del meu blog? O han de ser d'algun tema concret o han de tenir alguna cosa especial?

    ResponElimina
  22. La imatge de la música evaporada és preciosa! I els núvols lligats al canell, porta el teu segell Carme, la teva vitalitat!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari