La poma de l'Elvira

L'altre  dia  una amiga blocaire,  l'Elvira de  Si dubto és  que sóc, si penso és que sóc  em va descobrir  un secret.  Bé,  un  secret  compartit,  tal i com acostumen a  ser  el secrets  dels  blocs.  Em  va  explicar  que  tot  fent  una bona mossegada  a  una poma,  hi ha la possibilitat  que  et  surti  un conte.  Eeeeep!   vaig  pensar  jo,  que  a mi m'agraden els  contes!  He  parat  molta  atenció a cada  poma  des  d'aquell dia.

Un matí, jo tenia  una mica  de mal de panxa  i vaig  decidir  fer-me  unes  pomes  al forn,  com que són boníssimes, a tothom li agraden  i  jo sóc  una exagerada,  en vaig  fer  10.  Deu  pometes  vermelles  per  anar  menjant  tal i com ens  vinguessin de gust.  És  evident  que per  a fer-les  al forn  no podia  queixalar-les.  Jo  els tallo  un barretet  i  després  trec  tot  el cor  i les llavors.  I aquest  forat  l'omplo de sucre.    Però  jo pensava...  si  hi  ha conte  dins,  que  hi té a veure  la mossegada?  I  tallava  amb  cura  i extreia  poc  a  poc  les llavors  per  si  sortia  alguna  cosa.  Només  amb  el començament  d'un  conte  ja em  conformava.  Però  les  pomes  callaven  i callaven.  

Fins  que  la  més  grossa  i la més  vermella  tenia  unes llavors  ben estranyes,  com si fossin  lletres.  Les  vaig  classificar  (cap quadrat  que és  una)  i  eren aquestes:  AAAAAAA C  DD EEE  III J  L MMM NNNN O P  TT UU  X,  vaig  pensar  en un  abecedari una mica  estrany,  fins  que vaig  començar  com si  jo fos  una d'aquestes  blocaires enjogassades,  que s'apunten  a tot, a confegir  paraules. 

Vaig  posar les  pomes  al forn,  tot  controlant  bé  la posició  de la meva  poma...  era meva  i jo ho sabia,    i  qui  sap  si el conte  acabaria sortint.  Per  més  que  combinava  lletres i paraules  no hi havia  manera  de treure'n  res.

Però quan me la vaig  menjar,    en silenci,  amb els  lletres davant,  em va sortir  una  frase:   Un matí jo tenia una mica  de mal de panxa...