Bat el sol d'hivern
damunt la porta closa
gat xafarder.
El temps s'ha endut
els records i paraules.
Queda l'escalf
dels genaris al test.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
D'això si que se'n pot dir treball en equip!!! :)
ResponEliminaAmb l'art i l'encant de cadascú de vosaltres, felicitats als tres!
De la fotografia al dibuix....degradé de realitats plasmades.... molt maco! em quedo amb les tres portes!
ResponEliminaEl sol d'hivern i + 20 graus, quina enveja:-)
ResponEliminaOooooohhhh! =)
ResponEliminaQuina meravella de dibuix aquest!!!
Igual que li he dit abans a l'Anton... GRÀCIES CARME!
Per aquesta complicitat teva també.
Ara mateix el segresto i me l'enduc a fer-li companyia als altres dos!!!
(A veure si aconsegueixo que tots tres quedin a igual mida).
Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies, Gràcies!!!
Mil petonets.
=)))
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNo se per quina porta passar totes tres tenen l'encant de el art.
ResponEliminaTres imatges, les tres amb el seu estil.
ResponEliminaquina porta tan bonica! tres bones maneres de mirar-la.
ResponEliminaPer cert, no sé qui et fa de BI, però per la pista del post anterior, crec que sé a qui li fas. I crec que ell em fa de BI a mi.
fantàstic, felicitats als tres
ResponEliminaI la nostra mirada és la quarta!
ResponEliminaPrecioses imatges!
Unes imatges perfectes, tant sols un bri de vent invisible, fent moure les fulles les retornaria a la vida.
ResponEliminaCarme, és precios, realment 3 imatges ben diferentes de la mateixa.... felicitats de debó :) petons!!
ResponEliminaSargantanes prenent el sol
ResponEliminaamagatalls de paret vella
i un gat caçador ensuma.
La Carme dibuixa...
M'he quedat lelo, com que tot és possible, doncs ha set possible.
ResponEliminaJa deia jo un dia que vaig aterrar per aquí... que amb aquest personal es pot anar a la fi del mon... i tornaríem..Les complicitats que un no sap com surten... han sortit a la llum.
Me'n duc el dibuix preciós teu i tot això que has dit i ho completaré amb la foto de -l'assumpta -. Jo ho feia d'anar per casa i resulta.Quina gent més fantàstica sou tots!!!!!!! Anton.
Molt bonic com la foto ha anat canviant.
ResponEliminaUn experiment preciós!! :-) Us felicito a tots tres!
ResponEliminaÉs quasi com fer una exposició de "mirades" ;-)
Em fa molta gràcia el gat jejeje
jo ja en veig qutre mirades!!! totes fantàstiques!
ResponEliminaquè deu haver vist el tafaner del gat??? ais.... algun ratolí que entra per la porta oberta? de ben segur que aviat hi entrarà també!
Ostres, si! jo també en veig quatre!!!
ResponEliminaqui fos artista...! :)
felicitats també a la Ma. Antònia!
Estic al·lucinaaaant!!!
ResponEliminaAquest gatet ens ha dut la màgia!
Això és molt més que 4 gats hahahaha!
Ma.Antònia, un fantàstic dibuix!
=)))
Quin art que teniu! Cada vegada millor.
ResponEliminaVinc de ca l'Anton, us ha quedat molt original
ResponEliminaFantàstiques aquestes quatre tècniques per copsar una mateixa imatge!!! Un article genial!!!
ResponEliminaAra encara hi veig més aquesta exposició que deia!! M'agrada MOLT!! :-))
ResponEliminaGràcies, Assumpta, ja t'he enviat un correu.
ResponEliminaHa estat un post que ha crescut pel camí... primer érem tres, després quatre.
ResponEliminaGràcies a tots, és un post ple de somriures... quan veig el meu dibuixet en mig dels artistes de veritat em fa una mica de vergonya... però la il·lusió és més forta que la vergonya.
Gràcies, fanal blau pel teu entusiasme...
Elvira, com un degradé... jo també ho veig així.
Merike, sí, tens raó, tenim un clima molt bo per aquí... i encara ens queixem!
assumpta i que per molt temps puguem fer-ne de noves de mirades conjuntes... :)
Striper tu ves provant...
garbí, com m'ha costat de saber veure el teu vent invisible... gràcies per la màgia.
Khalina segur que es podria mirar de mil maneres més ... o infinites.
Gràcies, Jesús.
Cris, gràcies també a tu, un petó!
Pere, m'agraden molt els teus comentaris... i els reculls que en fas també!
Anton, això d'estar per casa ... ho dius tu, que per a mi els teus quadres i els teus poemes són de luxe. Tu si que ets fantàstic!
kweilwan, m'alegro que t'agradi.
Assumpta, una exposició de mirades, que bo... és una magnífica i poètica expressió.
rits, el gat segur que hi té alguna cos a veure...
Gràcies, Noves Flors
I Núr, a tu també, bonica, gràcies!
Jo també arribo, tard, però arribo a felicitar-vos!
ResponElimina