Quan L'Eulàlia va agafar la seva poma vermella li va dir:
- A veure què em dius pometa... quin conte m'expliques?
- Una vegada hi havia dues finestres... - diu la poma.
- Les que vaig dibuixar ahir? Ho sento... no em serveixen, no eren vermelles!
- No... però volien ser vermelles - insisteix la poma.
- I demanaven a crits ser pintades?
- Sí i com que ningú les pintava de vermell, estaven tristes.
- Un dia, algú hi va posar a cadascuna un test de flors vermelles.
- La primera finestra va estar contenta, es va encomanar del vermell de les flors.
- La segona finestra va estar enfadada i envejosa del vermell de la flor. Posats a fer hauria preferit maduixes.
Veig que podries viure del conte millor que jo.
ResponEliminaM'ha fet somriure la frase final "Posats a fer hauria preferit maduixes", només són 6 paraules però expliquen perfectament que és ben veritat que hi ha persones (i pel que veig també finestres) que mai estan contentes.
ResponEliminaLlàstima que només hagi pomes de tres colors, aquesta sèrie de contes ha estat esplèndida. :-)
Potser te raó l'estriper...podries viure del conte.....
ResponEliminaPomes i maduixes....ummmmm
M'encisa el vermell del teu conte. Com ho fa la rosella al mig d'un camp de blat.
ResponEliminaPercebo els dibuixos con la teva veu i m'agraden les diferents tonalitats.
Una pregunta: Si algú t'ho demanés, faries un dels teus dibuixos en paper?
Sembla mentida com uns éssers inanimats són capaços de guanyar tanta vida.
ResponElimina*Sànset*
La Pilar ha estat molt encertada. Suposo que la Carme dirà que SI, oi? nena mona? Si dius que no ET MATO! (va per la Carme, Pilar...)
ResponEliminaAixò ja ha set el refinat..
ResponEliminaEn un dia les finestres han passat a adornar-se amb un vermell que trenca motlles.
Com
Adornes
Realment
meravellós
Escenari...
..............Anton.
Molt bo!! :-) Un clar missatge... hi ha gent que mai està contenta... ai!!
ResponEliminaI no pateixis pels comentaris, ja veuràs que aviat en podràs tornar a posar :-))
Carme t'has superat, un conte preciós! potser és el que més m'ha agradat, i si no et sap greu demà he programat al meu bloc la continuació del teu....i també m'he permès la llibertat de copiar-me'l ( vull dir que sortirà el teu amb el teu dibuix i després el meu probable final)
ResponEliminaMolt bo, també el dibuix. Tens una creativitat grandíssima. Felicitats!
ResponEliminaTens un gran talent, Carme!
ResponEliminaPaciència, d'aquí poc ja hi hauran maduixes més bones. I n'hi hauran a taula i a l'ampit de la finestra.
ResponEliminaNo desesperis, jo fa dies que només aconsegueixo llegir alguna cosa des de cole, o des de l'ordinador del meu fill...la cosa està estranya... petons!
ResponEliminaStriper, què m'estàs dient exactament? :) Què més voldria jo que viure del conte o del "cuento"! :)
ResponEliminaGràcies Mc, m'alegro que t'hagi agradat.
Garbí... un altre? però quina fama tinc, jo? :)
Pilar, la veritat és que el meu problema principal, és amb quin material fer-los en paper, amb quins colors. Algun cop ho he provat i no me'ls reconec com a meus... com podria aconseguir una mena de color com en els virtuals? Potser algun entès m'ajudaria... jo no en tinc ni idea. Com deia ahir, sempre es deuen poder imprimir. Però tampoc ho faig.
Sànset, les persones som capaces d'identificar-nos amb qualsevol cosa... ja ho veus.
Anna, doncs necessito tanta ajuda per això dels comentaris com per dibuixar en paper. Hauré de procurar mantenir-me a distància... si em vols matar!
S.O.S no puc deixar missatges!
S.O.S no sé com pintar en paper!
S.O.S. la mortadel·la em vol matar!
Anton... amic pintor, tu sabries com puc aconseguir uns dibuixos que s'assemblin una mica als que faig aquí? Amb quin suport? amb quina mena de pintura?
Gràcies pels ànims Assumpta!
Elvira, cal que et digui que ja l'esperava amb candeletes, el teu final? Em sembla genial... que ho facis així. Ja l'espero!
Gràcies, Mª Antònia!
Kweilan, no sé què dir... només gràcies...
Rafel, hi ha finestres que no estan mai contentes... quan vinguin les maduixes voldran castanyes... :)
Zel, a veure si la cosa s'arregla!
Carme, jo també en vull fer un! A veure si durant el cap de setmana barrino alguna coseta...
ResponEliminaI no cal dir que m'han agradat molt, però aquesta finestra barrufaire se n'ha d'endur alguna, no ens calen finestres barrufaires! Que s'encomanin els colors! Que s'escampin per tot el món!
Si no saps pintar en paper,n'aprens! Si vols te n'ensenyo, Carme. Fa vint i més anys que sóc pintoooooooora! Parlo en serio.
ResponEliminaEndavant, Cèlia! A escampar colors, doncs! Bon cap d setmana wuapa!
ResponEliminaAnna... t'acabes de quedar amb mi, ho saps, oi? No estaria geeeeeeeeens malament que me n'essenyessis, ja que de fet jo no en tinc ni idea. Però de moment em conformaré amb que em diguis una cosa.
Amb què coi podria pintar? Quina mena de material? Per a poder fer uns colors i un tipus d e dibuix com aquest? És que no sé fer res més... no em puc posar a fer de pintora ara. No en sóc i crec que no en seré mai. Sóc una juganera dels colors i prou.
A veure. Tu i jo hem de parlar. Primer de tot. Ves a comprar-te això: de la casa GUARRO (paper Caballo). El gramatge és alt (vol dir el gruix del paper, val?). Agafa una mida grossa. Divideix el paper amb quadrets d'uns cinc per cinc centímetres cada un. Retalla-ho amb un cuter. Per començar compra't pintura acrílica, val? Un potet de blanca, negre, magenta, cyan (és un blau, el bàsic) i groc. Val. Un pinzell una mica gruixut i de pèl (bo). Primer exercici: Agafar el color blanc i en un potet, poses el blanc. Val? Una mica d'aigua. Un cop mullat el paper abans (és perquè quedi més ben aplicat el color) el pintes de blanc. Pas dos: en el mateix potet, afegeix, un res de negre amb un pinzell petit, li afegeixes al blanc. Tornes a barrejar-ho bé. Pintes amb aquest color un altre tros de paper. Així ho hauràs de fer fins que arribis al negre total. Això és per aprendre a fer l'escala de colors grisa, la que va del blanc al negre. Abans de fer res, mulla bé els pinzells abans de començar a fer res.
ResponEliminaUn cop feta cada barreja de color, neteja molt bé el pinzell.
Això ho fas amb cada un dels colors que t'he dit. Els tres primaris més el blanc. Ok?
El material te'l pots anar a comprar a PIERA. Demana pel Jordi o en JOAN. Cardenal cassanyes tocant amb Rambles (Bcn) Si ets de barcelona! Si no. on vulguis. Les marques en aquests cas, són importants. No et compris qualsevol material. Aixuga bé sempre els pinzells amb un drap. A partir d'ara serà el teu company. Un company més!
Perdona les falteeeeeees! Descomunals!
ResponEliminaAi! Anna! I tant bé que m'ho passo amb el Paint... cada cop ho tinc més clar, tu em vols fer treballar, eh? Ho provaré... però em fa una mica de respecte tot això.
ResponEliminaHahaha, totalment d'acord Carme, i que ben descrita la insatisfacció, la incapacitat que alguna cosa t'ompli de debò. Pel que fa a la pintura, bé, la Mortadel·la t'ha donat instruccions molt bones. Sense por, bonica!
ResponEliminaGràcies pels ànims, Laura.
ResponEliminam'agradat l'idea
ResponElimina