Dibuix d'una foto de Guspira de Paraules despullades
Vull mantenir el caliu
d'un guspireig als ulls.
Com si fos la brasa d'un foc
que no podré tornar a encendre.
I protegir-lo
de qualsevol vent,
de qualsevol foscor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Segur que ho fas...
ResponEliminaMolt bon dia, encara que boirós, humit i amb plugim.
A veure si arriba el solet...
Pot ser que el guspuireig sitgui només l'inici de la flama. Només cal mantenir-lo.
ResponElimina*Sànset*
Pot ser que el guspuireig sitgui només l'inici de la flama. Només cal mantenir-lo.
ResponElimina*Sànset*
A vegades el més important es evitar que la flameta s'apagui... M'ha agradat molt!
ResponEliminaNo et cansis mai de posar-hi llenya, val la pena només per el caliu que comporta.
ResponEliminaGenial la foto del blog
L'espurna vol marxar
ResponEliminai s'allunya del fov,
un viatge triomfal
fins caure en la foscor.
Ressuscita guspira
apropat de nou, respira
la bwellesa del foc.
............ Anton.
sobretot, protegir.... m'encanta aquest verb, a tu no? Preciós Carme, com sempre.... Petons grans :)
ResponEliminaQue la guspira encengui el foc ...malgrat la boira d'avui...
ResponEliminaes important mantenir el caliu...
ResponEliminaun peto
Veig sortir una guspira
ResponEliminaper l'escletxa dels teus ulls,
els miro i em cremes.
Però estan tan plens de vida ...
Molt bon dia, sense sol! Un petonet assolellat!
ResponEliminaSí, clar que sí, sánset!
Neo, tens raó, és important!
Garbí, és un lloc genial! Te'l recomano. Comarca del Bages. Poble de Mura. Indret: El Puig de la Balma.
Anton, molt bé... si vol marxa la ressuscitarem!
Cris, és veritat... protegir és bonic!
La guspira, crec que aguantarà la humitat d'avui, Elvira!
Gràcies, sargantana, és important... avui he escrit un conte amb una sargantana de protagonista-espectadora... he utilitzat el dibuix de la sargantana que vaig fer per a tu. No he pogut evitar de pensar en tu...
Hi ha blogs que no accepten anònims. Jo no m'ho he plantejat perquè no en tinc "gairebé" mai, d'anònims. Però si tots han de deixar comentaris preciosos com aquest... doncs benvinguts els anònims poetes... Una abraçada.
Ara... anònim, intrigada em deixes ... eh?
ResponEliminaEl caliu sempre ha de quedar!
ResponEliminaUn poema d'una gran calidesa amb perdó de l'expressió.
ResponEliminaCarme, aquest és el teu bloc, un lloc on trobem caliu i el teu positivisme.Un pessigolleig sempre agradable d'on marxes amb la seguretat d'haver estat bé!
ResponEliminapreciós poema!
I a més de tot el que t'han dit els anteriors comentaristes, quina foto de capçalera del blog! Preciosa.
ResponEliminaAquest poema és preciós, Carme.
ResponEliminaNo diguis que no el podràs tornar a encendre. Dupto que essent com ets, s'hagi apagat algun dia...
Una guspira pot encendre el gran foc de una gran passio.
ResponEliminaMantens el caliu
ResponEliminaque sempre és una
festa als ulls
i una metàfora
per entendre...
Protegida del vent
sempre seràs flama
en la llum i en la foscor...
Una abraçada.
onatge
kweilan, doncs si sempre hauria de quedar, oi?
ResponEliminaRafel, m'encanta el teu sentit de l'humor... més val prendre-s'ho així... per cert vaig rumiant però no la sé segura, l'endevinalla. Tornaré.
Gràcies, Cèlia, el caliu el manteniu vosaltres, amb la vostra companyia i participació.
Noves flors, és un lloc molt especial!
Anna, doncs possiblement no, no s'apaga mai, són sensacions, són moments que penses coses. Gràcies pels teus comentaris, són especials. :)
Una de sola, Striper? :)
Onatge molt bonic el poema, una abraçada agraïda per tant boniques paraules. he passat per cas a teva amb presses avui... no he dit res, però t'he llegit. ja tornaré.
A mi em sembla preciós... tant el dibuix com els versos.M'han transmès un caliu especial...
ResponEliminaMoltes gràcies, Carme.