dimarts, 19 de gener de 2010

Guspireig


Dibuix  d'una foto  de  Guspira  de Paraules  despullades


Vull  mantenir  el caliu
d'un guspireig als  ulls.
Com si fos la  brasa d'un foc
que  no podré  tornar  a  encendre.


I protegir-lo
de  qualsevol vent,
de  qualsevol  foscor.

21 comentaris:

  1. Segur que ho fas...
    Molt bon dia, encara que boirós, humit i amb plugim.
    A veure si arriba el solet...

    ResponElimina
  2. Pot ser que el guspuireig sitgui només l'inici de la flama. Només cal mantenir-lo.

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. Pot ser que el guspuireig sitgui només l'inici de la flama. Només cal mantenir-lo.

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. A vegades el més important es evitar que la flameta s'apagui... M'ha agradat molt!

    ResponElimina
  5. No et cansis mai de posar-hi llenya, val la pena només per el caliu que comporta.
    Genial la foto del blog

    ResponElimina
  6. L'espurna vol marxar
    i s'allunya del fov,
    un viatge triomfal
    fins caure en la foscor.
    Ressuscita guspira
    apropat de nou, respira
    la bwellesa del foc.
    ............ Anton.

    ResponElimina
  7. sobretot, protegir.... m'encanta aquest verb, a tu no? Preciós Carme, com sempre.... Petons grans :)

    ResponElimina
  8. Que la guspira encengui el foc ...malgrat la boira d'avui...

    ResponElimina
  9. es important mantenir el caliu...
    un peto

    ResponElimina
  10. Veig sortir una guspira
    per l'escletxa dels teus ulls,
    els miro i em cremes.
    Però estan tan plens de vida ...

    ResponElimina
  11. Molt bon dia, sense sol! Un petonet assolellat!

    Sí, clar que sí, sánset!

    Neo, tens raó, és important!

    Garbí, és un lloc genial! Te'l recomano. Comarca del Bages. Poble de Mura. Indret: El Puig de la Balma.

    Anton, molt bé... si vol marxa la ressuscitarem!

    Cris, és veritat... protegir és bonic!

    La guspira, crec que aguantarà la humitat d'avui, Elvira!

    Gràcies, sargantana, és important... avui he escrit un conte amb una sargantana de protagonista-espectadora... he utilitzat el dibuix de la sargantana que vaig fer per a tu. No he pogut evitar de pensar en tu...

    Hi ha blogs que no accepten anònims. Jo no m'ho he plantejat perquè no en tinc "gairebé" mai, d'anònims. Però si tots han de deixar comentaris preciosos com aquest... doncs benvinguts els anònims poetes... Una abraçada.

    ResponElimina
  12. Ara... anònim, intrigada em deixes ... eh?

    ResponElimina
  13. Un poema d'una gran calidesa amb perdó de l'expressió.

    ResponElimina
  14. Carme, aquest és el teu bloc, un lloc on trobem caliu i el teu positivisme.Un pessigolleig sempre agradable d'on marxes amb la seguretat d'haver estat bé!
    preciós poema!

    ResponElimina
  15. I a més de tot el que t'han dit els anteriors comentaristes, quina foto de capçalera del blog! Preciosa.

    ResponElimina
  16. Aquest poema és preciós, Carme.
    No diguis que no el podràs tornar a encendre. Dupto que essent com ets, s'hagi apagat algun dia...

    ResponElimina
  17. Una guspira pot encendre el gran foc de una gran passio.

    ResponElimina
  18. Mantens el caliu
    que sempre és una
    festa als ulls
    i una metàfora
    per entendre...

    Protegida del vent
    sempre seràs flama
    en la llum i en la foscor...

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  19. kweilan, doncs si sempre hauria de quedar, oi?

    Rafel, m'encanta el teu sentit de l'humor... més val prendre-s'ho així... per cert vaig rumiant però no la sé segura, l'endevinalla. Tornaré.

    Gràcies, Cèlia, el caliu el manteniu vosaltres, amb la vostra companyia i participació.

    Noves flors, és un lloc molt especial!

    Anna, doncs possiblement no, no s'apaga mai, són sensacions, són moments que penses coses. Gràcies pels teus comentaris, són especials. :)

    Una de sola, Striper? :)

    Onatge molt bonic el poema, una abraçada agraïda per tant boniques paraules. he passat per cas a teva amb presses avui... no he dit res, però t'he llegit. ja tornaré.

    ResponElimina
  20. A mi em sembla preciós... tant el dibuix com els versos.M'han transmès un caliu especial...
    Moltes gràcies, Carme.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari