Melodia silenciosa
que s'escapa dels dits.
Només en somnis
m'envolta amatent.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Com t'ho fas per fer aquests dibuixos? Preciós! bon inici d'any 2010! amb aquesta melodia silenciosa...
ResponEliminaUna manera molt bonica de començar aquest 2010.
ResponEliminaDibuix i paraules precioses per avui.
ResponEliminaEl primer dibuix-poema de l'any inspirat en un instant melòdic que vaig fotografiar fa uns dies?
ResponEliminaWow! Gràcies!
Un petó, carme!
Una rosa preciosa... i un poema que m'ha recordat quelcom de quan era petita.
ResponEliminaVaig somiar que tenia una cosa que em feia molta il·lusió i, dins del somni, ho vaig agafar molt fort, molt fort per veure si "quan em despertés" ho seguia tenint.
En despertar-me, vaig mirar sota el coixí, però -evidentment- no hi havia res!
Malgrat això, no ho recordo com quelcom trist, sinó com un intent màgic que no va funcionar i que, en el fons, jo ja m'ho imaginava :-))
La melodia del silenci amb notes de pètals.
ResponEliminaUn dibuix 10! com esperem sigui aquest nou any.
Petons.
doncs continuem somiant!
ResponEliminaI per molts anys no perdem els somnis! Un petonàs!
ResponEliminaFreturós el vent
ResponEliminarobarà els efluvis
del perfum de rosa...
Bàlsam inaudit
alenarà pel camp
estenent el somni...
i la joia de tots
serà estel que parla.
.......... Anton.
... que ja tenim el 10
Hola Carme bonica, passava per desitjar-te el millor per aquest any nou i comprovar que continues mantenint el nivell ben alt!
ResponEliminaUn petó a la galta esquerra!
:)
veig que comences el 2010 amb força i bellesa.
ResponEliminaEls meus millors desitjos!
Està intrigant el blocaire invisible, eh?
Paraules que sonen a música, i que sembla que dintre la tranquilitat, amaguin una profunda soletat viscuda. Contrasten amb el dibuix impactant de vermell sobre gris-blau-verd i enllacen amb el blanc nuvolat que incideix com esborrant el dibuix. Aquesta és la meva "lectura".
ResponEliminaM'agrada el color de la rosa, que és bellissima. Entenc els somnis.
ResponEliminaPetons!
Bon any, Elvira, escoltarem la melodia encara que sigui silenciosa.
ResponEliminaGràcies Mc! Bon any!
Striper, bon començament d'any!
Sí, fanalet, un petó pel 2010!
Assumpta... tens raó, la màgia sempre s'ha de provar, alguna vegada funciona! I si no funciona... ja ho sabíem. Un petó!
-assumpta- un any 10 per atu també!
rits i tant que sí! Inevitablement!
Zel, no podria ser de cap altra manera! Un petó!
Gràcies, un cop més pel poema, Anton!
Gràcies, avi Gres, molt bon any per als del PiT!
khalina, estic ben perduda amb el meu blocaire invisible... només crec saber-ne tres, de 77... no és gran cosa!
Mª Antònia, en fas una lectura que m'afalaga, molt bonica, gràcies!
Merike, gràcies per les teves parUles i per l'enllaç!
M'agrada el silenci d'aquesta melodia! i el color de la rosa, malgrat les espines!
ResponEliminaBon Any!!!
Bon any, Arare!
ResponElimina