dissabte, 23 de gener del 2010

Un conte verd, un conte groc i un conte vermell - 1 El groc


Van sortir  a fer  una caminada dissabte  al matí.  Es  van endur  tres  pomes.  A la Lluïsa  li agradaven  més les pomes  grogues,  dolces i  camoses. A  l'Eulàlia  li agradaven més les pomes  vermelles,  just en el seu punt, ni massa  dolces  ni massa  àcides. A  la  Cristina li agradaven més  les  verdes,  àcides i sucoses.


Quan la Lluïsa  va queixalar  la seva  poma  groga ,  tot  just  en acabar  de seure  a  la vora  d'un camp  de  gira-sols,  totes tres  miraven  i escoltaven atentament. Acabada  la primera mossegada,  la Lluïsa  va  dir:


Una vegada  hi havia  un nen  que tenia  el cabell ros,  però  tenia  el problema  que era  l'únic  en tot  el poble  que li tenia.  Tots  els  altres  nens  els tenien negres.  En aquell poble,  el color  groc  no era  gaire  ben vist  i el nen es  trobava sovint  en dificultats per  aquesta  causa.  Ell  es  defensava  i deia:  "hi ha coses  grogues que són boniques",  els altres  contestaven  que no,  que totes  eren fastigoses i dolentes.  Ell  deia  "els  plàtans"  i els altres deien que no coneixien  els  plàtans. Un  dia  va  preguntar  de  quin  color  era  el blat  madur  i ells  li van dir  que no era  groc,  que era  daurat...  Aleshores  va  tenir  una idea,  es  va posar a córrer  entre  mig  de les  espigues...  i va  sortir  amb el  cap  ple  de les  espigues que  s'havia  endut   en la correguda.  Eren  del  mateix  color  del  seu  cabell .


- Tinc  el  cabell  del  color  del blat  madur,   i  el blat  és  bo.  
- Tens  el cabell daurat! -   li van dir  els  altres,  i  li van tocar el cabell  suaument  i aleshores el van trobar  bonic.

23 comentaris:

  1. M'encantes les pomes i perquè no el color groc.
    Un conte molt tendre, tant de bo sempre les coses acabessin així de be.

    ResponElimina
  2. Si es pot triar, jo escullo la poma verda.
    El conte és molt bonic. És difícil formar part de la societat si ets "diferent", i encara més si els altres no fan cap esforç per saber que és un plàtan (utilitzant la teva mateixa metàfora). Per sort el nen se'n surt molt bé. :-)

    ResponElimina
  3. Caram, si que donen de si les pomes! Bonic conte, però una mica intolerants en aquest poble, no?

    ResponElimina
  4. Jo em quedo amb la poma verda! Bonica història!

    ResponElimina
  5. és un conte tant dolç...!
    Com no podia ser d'una altre manera venint de tu!

    petonet, nina, (òbviament dolç, dolç...)

    :¬)***

    ResponElimina
  6. Un conte bonic. Tan de bo tot fos tan senzill...
    Bon capde, Carme!

    ResponElimina
  7. per mi la poma verda...
    ja estic esperant el conte

    un peto, carme

    ResponElimina
  8. Hola? M'escoltes? A veure si funciona!

    ResponElimina
  9. SIIIIIIIIIIIIIIIII! Era això! Quin descans més gros!!!!!!

    ResponElimina
  10. Les tres seran reines, que no reinetes, i s'avindran... És l'interior el que compta, no la màscara... Quants n'hi ha que les despullen... Anton.

    ResponElimina
  11. era clar que d'una poma groga havia de sortir un conte groc....MOlT bo i tendre i sucós com una poma daurada!

    ResponElimina
  12. Ei Carme que m'ha agafat un rampell i t'he "robat" les pomes i el nen i m'he permès, a sobre, la llibertat de continuar el teu conte groc ....

    ResponElimina
  13. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  14. Aquests contes de la Carme
    estan plens de senyoretes
    Miss Golden rossa dolça deliciosa
    Miss Granny àcida verda cruixent
    Miss McIntosh sucosa vermella picant
    són com tres pomes d'un pomer
    i al final no sé quina escolliré ...

    ResponElimina
  15. garbí, posats a inventar coses... m'agrada inventar que els problemes es resolguin... no puc evitar-ho.

    Mc, a veure què surt de les altres pomes. A veure si tens sort amb la verda. :)

    Xexu, si només fos en aquest poble...

    Ma-Poc, doncs a veure què surt de la verda... ja veig que està molt sol·licitada.

    Barbollaire... doncs pretenia ser groc... :) però no em sap greu

    Doncs sí, Rita tant de bo ho fos!

    saragantana, el conte de la poma verda... crec que tindrà una sorpresa per a tu! He pensat en tu mentre intentava inventar-lo.

    UUuuuuuuuaaaaaaaaaaaaaaauuuuuuuuu! Anna, ja hem trobat i resolt el problema. Me n'alegro molt!

    Anton, de dins totes s'assemblen molt més que no pas de fora, tens raó...

    Elvira, doncs què vols que digui... que m'encanten aquest a mena de rampells! vaig cap allà pitant!

    Pere, gràcies per venir i per continuar deixant poemes. Tres pometes té el pomer... ja veus que la verda està molt sol·licitada.

    ResponElimina
  16. I és que cadascú té el seu color :)

    Un conte molt bonic.

    ResponElimina
  17. Li has sabut donar el punt just de dolçor al groc. Enhorabona.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  18. un conte fantàstic! com costa de vegades fer-se estimar! per sort els nens tenen molts més mecanismes per ensortir-se!!

    ResponElimina
  19. Cert, bajoqueta, i no el podem canviar sense artificis...

    Gràcies Francesc!

    rits, a vegades costa, és cert, i molt més que això... hi ha gent que ho passa ben malament.

    ResponElimina
  20. Em pense que ja teniu l'inici d'un conte per a nens, a l'estil del Petit Príncep.
    Molt dolcet!
    Besets.

    ResponElimina
  21. Preciós. I això que les diferències no sempre acaben sent tan ben acceptades. Petonets.

    ResponElimina
  22. Gràcies, Laura, costa una mica més de fer-se acceptar, si ets diferent, tens raó!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari