Era una escala d'incendis que només era d'emergència i no hi passava mai ningú, era sempre buida. Però al gat no li interessava cap persona, esperava pacient per si trobava una coincidència entre algun esquirol, que a vegades saltava des dels arbres, i la finestra oberta.
Primer el volia caçar, finalment li tenia enveja.
Primer el volia caçar, finalment li tenia enveja.
Un gat volent ser esquirol? No, no, segur que el vol caçar, hehehe. És maco el dibuix.
ResponEliminaAquí no n'estic d'acord! jejeje
ResponEliminaPer què li ha de tenir enveja? el gat és la única bèstia en tota la història que es domestica per voluntat pròpia. L'ésser humà no hi va fer res, simplement ho va acceptar. Un bitxo tan intel·ligent sap que és la mar de saludable que et portin el menjar a taula...
Maco el dibuix!
*Sànset*
M'encanten aquests dibuixos a llapis, et queden molt molt buniks! Llàstima que la vida del gat, pobret, sigui tan trista...
ResponEliminaXexu, no volia pas ser esquirol, no, volia només saltar com ells!
ResponEliminaSànset, però tot el dia mirant la finestra... unes ganes de sortir, pobret!
Núr, tu si que m'entens! :)
Amb la intel.ligència del gat, potser l'està observant per provar de saltar com ell i sortir!!.
ResponEliminaI parlant d'aprendre, sobre els teus dibuixos, la veritat és que no conec com ho fas. Els anteriors que he vist més, em donava la sensació que estaven fets a través d'un programa del propi ordinador que tu utilitzaves i aquests estan fets en un full de paper que després escanejes per publicar-los?...Potser és una cosa molt evident que ja l'hauria de saber, però com només ho suposo, m'agradaria que m'ho expliquéssis, sinó hi tens cap inconvenient.
Una abraçada.
Com és que tots, fins i tot els gats, sempre desitgem el que no tenim?
ResponEliminaEl dibuix és molt maco, però si que se'l veu una mica trist al gat, allí darrere la finestra. :-)
Bonic conte, i el gat té molta vida, Carme, molta!
ResponEliminaQue vigili el gat doncs de vegades es compleix el que desitges
ResponEliminaEls gats solen ser molt pacients. Jo en tinc dues que, tot sovint, esgoten la meva. :)
ResponEliminaConec persones que fan com aquest gat...i envegen/admiren eles coses que fan els altres...molt maco el dibuix!
ResponEliminaI l'esquirol li va dir:
ResponEliminaAi! gat, gatot
l'escala no és per baixar
no porta pas a cap lloc
és per pujar ...
al meu cau
si no es cau.
Bon dia Carme.
A mi no em faria res volar com els ocells o girar com els girasols...La diferència amb el gat, és que ho puc fer.
ResponEliminaEnsenya-li el camí de l'arbre, Carme.
Jo un dia vaig arribar a casa i em vaig trobar dos gatets petits a la finestra i aquell dia sí que no vaig fer res! Em vaig passar el dia jugant amb ells!
ResponEliminaMolt bonic, Carme.
Una abraçada ben gran!
Caram!! Ara no sé què dir... :-))
ResponEliminaEntre el que diu el poema i el que diuen els experts en gats, ja no sé quina és la situació.
A mi, pel dibuix, em sembla que el gat voldria sortir ;-))
Montse, els altres, els de sempre, estan fets amb el programa Paint que tenen tots els PC. És un programa molt simple i senzill i té poques eines. També algun l'he fet amb el Photoshop que també té eines de dibuix, però no conec tant el programa i a vegades hi ha coses que no sé com resoldre i per això prefereixo el Paint.
ResponEliminaAquests dies de vacances que no tenia ordinador, vaig dibuixar a llapis, sobre paper. I he fotografiat els dibuixos, no pas escanejat. Em queden millor.
Gràcies per l'interès.
Mc, està tancat, pobret!
Gràcies, Anna!
Garbé, sortir, només sortir...
Óscar, però no saben obrir finestres... :)
Elvira, seguir que si, gràcies, maca!
Pere, gràcies pel diàleg del gat i l'esquirol. Bona tarda.
Pilar, em sap greu però aquest gat no és pas meu!
Guspira, je, je... apa que bé t'ho vas passar!
Assumpta, jo no el conec, eh? però volia sortir, que t'ho dic jo, que el vaig veure! :)
Totalment d'acord: Els dibuixos queden millor fotografiats que escanejats!! ;-))
ResponEliminaOi que escanejant perden intensitat de color? A mi em passava quan el Joc d'en Mac... clar que el meu escàner no és gaire bo (per no dir directament que és una me***) :-PP
Espera, que li obro la finestra al gatet perquè surti a fer una volteta ;-))
Jo també pensava que deu ser culpa del meu escàner... però certament jo sempre faig fotografies dels dibuixos o pintures que no són de Paint.
ResponEliminaEi! a veure si em caçarà l'esquirol de veritat, i altres coses, eh? Saps què? millor que es quedi a dins.
Ja voldria jo que els meus veïns de veritat es guardessin els seus gats a dins... se'm caguen a totes les plantes.... quin fàstic!
els gats sempre vigilen!
ResponEliminam'has recordat quan el meu gat es mira les gavines que volen per davant de casa.
ResponEliminaperò per molt que l'envegi, vols dir que s'atreviria? per entremeliats que semblin, mira que són porucs tb!!!
Una metàfora més profunda del que sembla a primera vista...
ResponEliminaUna abraçada sense escala.
onatge
Ostres, quins veïns que tens!!... Doncs res, millor que no deixem anar el teu gatet, que encara vindrien a queixar-se!!
ResponEliminaEnveja.. que dolenta!! Molt bonic el dibuix! I el del post anterior també.. Quina posta de sol! :)
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCarme, i, segurament l'esquirol podia estar pensant en l'enveja que li feia el gat.
ResponEliminaTothom desitja ser com no és, o tenir el que no té.
Petonets.
Sempre, Jesús, a veure què troben...
ResponEliminarits, no hi entenc gaire jo de gats, però els d'aquí del meu veïnat, són prou valents i descarats, caçavene squirols mentre n'hi havia, pugen als arbres, van de jardí en jardí i són els amos del barri.
gràcies onatge... i això del'abraçada, millor que no sigui a mitja escla, eh? crec que seria perillòs. :)
Assumpta, un que tenim controlat, millor no l'aviem!
Clara, no pot fer-hi més! :)
Violeta, moltes vegades és ben cert això que dius, seria molt millor que no fos així. Però t'asseguro que l'esquirol passava molt més del gat que el gat de l'esquirol. :) una abraçada, bonica!