dijous, 15 d’abril del 2010

Gat a la finestra

Era una escala d'incendis que només  era  d'emergència i no hi passava  mai ningú, era sempre  buida.  

Però  al gat  no li  interessava  cap persona,  esperava  pacient  per si trobava  una coincidència entre  algun   esquirol, que a vegades  saltava des dels  arbres,  i  la finestra  oberta.

Primer  el  volia  caçar,  finalment  li tenia  enveja.

25 comentaris:

  1. Un gat volent ser esquirol? No, no, segur que el vol caçar, hehehe. És maco el dibuix.

    ResponElimina
  2. Aquí no n'estic d'acord! jejeje

    Per què li ha de tenir enveja? el gat és la única bèstia en tota la història que es domestica per voluntat pròpia. L'ésser humà no hi va fer res, simplement ho va acceptar. Un bitxo tan intel·ligent sap que és la mar de saludable que et portin el menjar a taula...

    Maco el dibuix!

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. M'encanten aquests dibuixos a llapis, et queden molt molt buniks! Llàstima que la vida del gat, pobret, sigui tan trista...

    ResponElimina
  4. Xexu, no volia pas ser esquirol, no, volia només saltar com ells!

    Sànset, però tot el dia mirant la finestra... unes ganes de sortir, pobret!

    Núr, tu si que m'entens! :)

    ResponElimina
  5. Amb la intel.ligència del gat, potser l'està observant per provar de saltar com ell i sortir!!.
    I parlant d'aprendre, sobre els teus dibuixos, la veritat és que no conec com ho fas. Els anteriors que he vist més, em donava la sensació que estaven fets a través d'un programa del propi ordinador que tu utilitzaves i aquests estan fets en un full de paper que després escanejes per publicar-los?...Potser és una cosa molt evident que ja l'hauria de saber, però com només ho suposo, m'agradaria que m'ho expliquéssis, sinó hi tens cap inconvenient.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Com és que tots, fins i tot els gats, sempre desitgem el que no tenim?
    El dibuix és molt maco, però si que se'l veu una mica trist al gat, allí darrere la finestra. :-)

    ResponElimina
  7. Bonic conte, i el gat té molta vida, Carme, molta!

    ResponElimina
  8. Que vigili el gat doncs de vegades es compleix el que desitges

    ResponElimina
  9. Els gats solen ser molt pacients. Jo en tinc dues que, tot sovint, esgoten la meva. :)

    ResponElimina
  10. Conec persones que fan com aquest gat...i envegen/admiren eles coses que fan els altres...molt maco el dibuix!

    ResponElimina
  11. I l'esquirol li va dir:
    Ai! gat, gatot
    l'escala no és per baixar
    no porta pas a cap lloc
    és per pujar ...
    al meu cau
    si no es cau.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  12. A mi no em faria res volar com els ocells o girar com els girasols...La diferència amb el gat, és que ho puc fer.
    Ensenya-li el camí de l'arbre, Carme.

    ResponElimina
  13. Jo un dia vaig arribar a casa i em vaig trobar dos gatets petits a la finestra i aquell dia sí que no vaig fer res! Em vaig passar el dia jugant amb ells!

    Molt bonic, Carme.
    Una abraçada ben gran!

    ResponElimina
  14. Caram!! Ara no sé què dir... :-))

    Entre el que diu el poema i el que diuen els experts en gats, ja no sé quina és la situació.

    A mi, pel dibuix, em sembla que el gat voldria sortir ;-))

    ResponElimina
  15. Montse, els altres, els de sempre, estan fets amb el programa Paint que tenen tots els PC. És un programa molt simple i senzill i té poques eines. També algun l'he fet amb el Photoshop que també té eines de dibuix, però no conec tant el programa i a vegades hi ha coses que no sé com resoldre i per això prefereixo el Paint.

    Aquests dies de vacances que no tenia ordinador, vaig dibuixar a llapis, sobre paper. I he fotografiat els dibuixos, no pas escanejat. Em queden millor.

    Gràcies per l'interès.

    Mc, està tancat, pobret!

    Gràcies, Anna!

    Garbé, sortir, només sortir...

    Óscar, però no saben obrir finestres... :)

    Elvira, seguir que si, gràcies, maca!

    Pere, gràcies pel diàleg del gat i l'esquirol. Bona tarda.

    Pilar, em sap greu però aquest gat no és pas meu!

    Guspira, je, je... apa que bé t'ho vas passar!

    Assumpta, jo no el conec, eh? però volia sortir, que t'ho dic jo, que el vaig veure! :)

    ResponElimina
  16. Totalment d'acord: Els dibuixos queden millor fotografiats que escanejats!! ;-))
    Oi que escanejant perden intensitat de color? A mi em passava quan el Joc d'en Mac... clar que el meu escàner no és gaire bo (per no dir directament que és una me***) :-PP

    Espera, que li obro la finestra al gatet perquè surti a fer una volteta ;-))

    ResponElimina
  17. Jo també pensava que deu ser culpa del meu escàner... però certament jo sempre faig fotografies dels dibuixos o pintures que no són de Paint.

    Ei! a veure si em caçarà l'esquirol de veritat, i altres coses, eh? Saps què? millor que es quedi a dins.

    Ja voldria jo que els meus veïns de veritat es guardessin els seus gats a dins... se'm caguen a totes les plantes.... quin fàstic!

    ResponElimina
  18. m'has recordat quan el meu gat es mira les gavines que volen per davant de casa.

    però per molt que l'envegi, vols dir que s'atreviria? per entremeliats que semblin, mira que són porucs tb!!!

    ResponElimina
  19. Una metàfora més profunda del que sembla a primera vista...

    Una abraçada sense escala.
    onatge

    ResponElimina
  20. Ostres, quins veïns que tens!!... Doncs res, millor que no deixem anar el teu gatet, que encara vindrien a queixar-se!!

    ResponElimina
  21. Enveja.. que dolenta!! Molt bonic el dibuix! I el del post anterior també.. Quina posta de sol! :)

    ResponElimina
  22. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  23. Carme, i, segurament l'esquirol podia estar pensant en l'enveja que li feia el gat.

    Tothom desitja ser com no és, o tenir el que no té.

    Petonets.

    ResponElimina
  24. Sempre, Jesús, a veure què troben...

    rits, no hi entenc gaire jo de gats, però els d'aquí del meu veïnat, són prou valents i descarats, caçavene squirols mentre n'hi havia, pugen als arbres, van de jardí en jardí i són els amos del barri.

    gràcies onatge... i això del'abraçada, millor que no sigui a mitja escla, eh? crec que seria perillòs. :)

    Assumpta, un que tenim controlat, millor no l'aviem!

    Clara, no pot fer-hi més! :)

    Violeta, moltes vegades és ben cert això que dius, seria molt millor que no fos així. Però t'asseguro que l'esquirol passava molt més del gat que el gat de l'esquirol. :) una abraçada, bonica!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari