Pujo i baixo escales,
travesso finestres
de paper i llapis de colors.
Torno a la taula
de fusta foradada.
Llibres i papers,
virus i pluja,
colors i núvols.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Virus?
ResponEliminaA casa en tenim. De panxa!
Bon dia, matinera.
bon dia, carme
ResponEliminacom has fet la primera foto? primer he pensat que era un sol dibuix amb dos finestres, una a cada paret. tornant a mirar la foto i el reflex que es veu al racó, entre les dos finestres, ja no sé si és un sol dibuix o en són dos posats en perpendicular o un full doblegat per la meitat... com està fet, carme? ben bé sembla un racó d'una casa de paper amb les finestres pintades.
la finestra de l'esquerra m'ha recordat una imatge que vaig vore l'altre dia a l'ordinador de casa mons pares, una foto feta des del balcó del carrer valència, a barcelona. potser a la tarde o a la nit la portaré als camins.
m'agraden estos dibuixos que fas en paper.
una abraçada, carme.
finestres de Brooklyn, potser?
ResponEliminaara, mirant per la finestra, fa un dia ben ennuvolat...i un inici de plugim...i fresqueta...
Potser serà bon dia per atravessar finestres amb la mirada!
;)
una abraçada, també!
Veure des de dins i poder travessar finestres i colors, és una bona metàfora sobre la capacitat d'observació més enllà de les aparences, prevenint i interpretant la realitat.
ResponEliminaLa manera que jo utilitzo per plantar-li cara als virus és escoltar música, llegir i descansar. El dia grisós et pot ajudar.
Un petó.
Sobre les golfes de la vida
ResponEliminasota el terrat transparent
les meves mans sobre l'ampit de la finestra
observo com es reclou el dia
en aquestes altres finestrals a l'aire.
llibres per llegir
papers per tacar
virus de falsa grip
troians sense Ilíada
pluja d’aquarel-les
dibuixen aquests núvols
de moments inquiets.
El faristol guardava la meva saviesa
ResponEliminala taula foradada deixava escapar els meus béns
mirant al meu voltant tancat per vidres i parets
me'n recordo de la Carme, em sento fort i segur
i ja puc sortir saltant per la finestra
lliure, escales avall, com un gat ...
Bon dia Carme.
LLegint-te i amb els dibuixos és comsi et poguéssem fer companyia a casa teua...
ResponEliminaI ulls endins trobe els autèntics colors de la vida.
ResponEliminaSalut i Terra
Són fets a llapis? són preciosos! m'agraden molt aquestes finestres i la taula...ara que avança cap a nosaltres un espès núvol de cendra des d'Islàndia potser ens haurem de posar a recer dins un dibuix dels teus fins que passi la grisor...Bon diumenge!
ResponEliminaAnna, els virus ja han passat, tots els dibuixos fets de llapis són dels dies sde setmana santa...
ResponEliminaIruna, que bé de trobar-te per aquí! Es curiós això dels blogs, perquè mentre ens llegim, encara que no diem res, anem mantenint el contacte... i un dia, diem alguna cosa... i és com una sorpresa...
Són dos dibuixos fets en papers diferents i fotografiats de costat, juntets. Les finestres, en realitat no estaven tant juntes, una era d'una habitació i l'altre del menjador. M'agradarà veure aquesta foto, si la poses... gràcies, una abraçada, iruneta.
Fanalet, doncs l'has clavada! :) mirarem des de dins avui també, però sense virus que és millor.
Pilar, el virus ja està passat, va ser per les vacances, quan vaig dibuixar i escriure... i ara va sortint. Gràcies!
Manel, m'agrada el teu poema, després el pujaré al post.
Bon dia, Pere, surt, doncs lliure, escales avall, com un gat, però no cacis cap esquirol, eh?
Noves Flors, mep'n feu, me'n feu... sempre. :)
Francesc, gràcies, sónj unes paraules precioses que m'agrada de llegir i repetir-me.
Elvira, si, sí, a llapis... no podrem anar enlloc i potser ens farem dibuixants, pintors i escriptors i segur que viurem en pau. ;)
Escolta, has pensat en muntar una galeria d'art?
ResponElimina*Sànset*
m'agraden molt els dibuixos amb llàpis de colors! I la taula t'ha quedat molt bé!
ResponEliminaEls teus dibuixos tenen un toc molt naïf però són molt bonics i captivadors.
ResponEliminaM'agrada especialment l'estrofa de "Tornar a la taula..."
Que faríem els qui ens agrada escriure sense una bona taula on abocar-hi les nostres notes?
Que bé que ens expliques aquests moment de calma interior, amb les paraules i els dibuixos.
ResponEliminaUna abraçada, Carme.
Doncs jo també he estat una bona estona mirant la primera foto perquè, com a l'Iruna, m'ha semblat benbé que estaven posades en angle... fa un efecte magnífic :-))
ResponEliminaÉs un Virus en diferit ;-))
(Mira que agafar un virus per les vacances!! dona!!) ;-))
Sànset, je, je, je... em fas gràcia... no, no, no he pensat en muntar una galeria d'art. :)
ResponEliminaGràcies, Clara!
Gabriel, el toc naïf, no li poso pas expressament, més aviat no puc evitar-lo... tens raó una taula és més indispensable, encara, que un ordinador... :)
Una abraçada, Violeta, van ser moments bonics malgrat els virus.
Assumpta... has de rectificar la teva darrera frase:
Mira que afagar un virus de vacances!!! home!!!!
No era jo que vaig agafar el virus era el meu home... jo fent-li companyia i escrivint i dibuixant i sense ordinador!
Des de dins... tot es veu d'una altra manera. Virus? La pluja potser els escombrarà...
ResponEliminaSalut.
onatge
ja estan escombrats, onatge, és un dibuix i un text de les vacances...
ResponEliminaSalut