diumenge, 18 d’abril de 2010

Des de dins


Pujo i baixo escales,
travesso finestres
de paper i llapis de colors.


Torno a la taula
de fusta foradada.
Llibres i papers,
virus i pluja,
colors i núvols.

18 comentaris:

  1. Virus?
    A casa en tenim. De panxa!
    Bon dia, matinera.

    ResponElimina
  2. bon dia, carme

    com has fet la primera foto? primer he pensat que era un sol dibuix amb dos finestres, una a cada paret. tornant a mirar la foto i el reflex que es veu al racó, entre les dos finestres, ja no sé si és un sol dibuix o en són dos posats en perpendicular o un full doblegat per la meitat... com està fet, carme? ben bé sembla un racó d'una casa de paper amb les finestres pintades.

    la finestra de l'esquerra m'ha recordat una imatge que vaig vore l'altre dia a l'ordinador de casa mons pares, una foto feta des del balcó del carrer valència, a barcelona. potser a la tarde o a la nit la portaré als camins.

    m'agraden estos dibuixos que fas en paper.

    una abraçada, carme.

    ResponElimina
  3. finestres de Brooklyn, potser?
    ara, mirant per la finestra, fa un dia ben ennuvolat...i un inici de plugim...i fresqueta...
    Potser serà bon dia per atravessar finestres amb la mirada!
    ;)

    una abraçada, també!

    ResponElimina
  4. Veure des de dins i poder travessar finestres i colors, és una bona metàfora sobre la capacitat d'observació més enllà de les aparences, prevenint i interpretant la realitat.
    La manera que jo utilitzo per plantar-li cara als virus és escoltar música, llegir i descansar. El dia grisós et pot ajudar.
    Un petó.

    ResponElimina
  5. Sobre les golfes de la vida
    sota el terrat transparent
    les meves mans sobre l'ampit de la finestra
    observo com es reclou el dia
    en aquestes altres finestrals a l'aire.
    llibres per llegir
    papers per tacar
    virus de falsa grip
    troians sense Ilíada
    pluja d’aquarel-les
    dibuixen aquests núvols
    de moments inquiets.

    ResponElimina
  6. El faristol guardava la meva saviesa
    la taula foradada deixava escapar els meus béns
    mirant al meu voltant tancat per vidres i parets
    me'n recordo de la Carme, em sento fort i segur
    i ja puc sortir saltant per la finestra
    lliure, escales avall, com un gat ...

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  7. LLegint-te i amb els dibuixos és comsi et poguéssem fer companyia a casa teua...

    ResponElimina
  8. I ulls endins trobe els autèntics colors de la vida.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  9. Són fets a llapis? són preciosos! m'agraden molt aquestes finestres i la taula...ara que avança cap a nosaltres un espès núvol de cendra des d'Islàndia potser ens haurem de posar a recer dins un dibuix dels teus fins que passi la grisor...Bon diumenge!

    ResponElimina
  10. Anna, els virus ja han passat, tots els dibuixos fets de llapis són dels dies sde setmana santa...

    Iruna, que bé de trobar-te per aquí! Es curiós això dels blogs, perquè mentre ens llegim, encara que no diem res, anem mantenint el contacte... i un dia, diem alguna cosa... i és com una sorpresa...

    Són dos dibuixos fets en papers diferents i fotografiats de costat, juntets. Les finestres, en realitat no estaven tant juntes, una era d'una habitació i l'altre del menjador. M'agradarà veure aquesta foto, si la poses... gràcies, una abraçada, iruneta.

    Fanalet, doncs l'has clavada! :) mirarem des de dins avui també, però sense virus que és millor.

    Pilar, el virus ja està passat, va ser per les vacances, quan vaig dibuixar i escriure... i ara va sortint. Gràcies!

    Manel, m'agrada el teu poema, després el pujaré al post.

    Bon dia, Pere, surt, doncs lliure, escales avall, com un gat, però no cacis cap esquirol, eh?

    Noves Flors, mep'n feu, me'n feu... sempre. :)

    Francesc, gràcies, sónj unes paraules precioses que m'agrada de llegir i repetir-me.

    Elvira, si, sí, a llapis... no podrem anar enlloc i potser ens farem dibuixants, pintors i escriptors i segur que viurem en pau. ;)

    ResponElimina
  11. Escolta, has pensat en muntar una galeria d'art?

    *Sànset*

    ResponElimina
  12. m'agraden molt els dibuixos amb llàpis de colors! I la taula t'ha quedat molt bé!

    ResponElimina
  13. Els teus dibuixos tenen un toc molt naïf però són molt bonics i captivadors.
    M'agrada especialment l'estrofa de "Tornar a la taula..."
    Que faríem els qui ens agrada escriure sense una bona taula on abocar-hi les nostres notes?

    ResponElimina
  14. Que bé que ens expliques aquests moment de calma interior, amb les paraules i els dibuixos.

    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
  15. Doncs jo també he estat una bona estona mirant la primera foto perquè, com a l'Iruna, m'ha semblat benbé que estaven posades en angle... fa un efecte magnífic :-))

    És un Virus en diferit ;-))

    (Mira que agafar un virus per les vacances!! dona!!) ;-))

    ResponElimina
  16. Sànset, je, je, je... em fas gràcia... no, no, no he pensat en muntar una galeria d'art. :)

    Gràcies, Clara!

    Gabriel, el toc naïf, no li poso pas expressament, més aviat no puc evitar-lo... tens raó una taula és més indispensable, encara, que un ordinador... :)

    Una abraçada, Violeta, van ser moments bonics malgrat els virus.

    Assumpta... has de rectificar la teva darrera frase:

    Mira que afagar un virus de vacances!!! home!!!!

    No era jo que vaig agafar el virus era el meu home... jo fent-li companyia i escrivint i dibuixant i sense ordinador!

    ResponElimina
  17. Des de dins... tot es veu d'una altra manera. Virus? La pluja potser els escombrarà...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  18. ja estan escombrats, onatge, és un dibuix i un text de les vacances...

    Salut

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari