divendres, 30 d’abril del 2010

Poemas africanos de Pepe Rubianes

Un llibre  de poemes intensament profund. On s'hi barreja la vida, la passió i també  la mort que  sabia propera.

Olvidar
A veces pretendemos  olvidar, pero no se puede.
Por mucho que se intentenes imposible.

Una brusca  tristeza acudió, a toda prisa, a mi frente
mezclada entre la lluvia torrencial
que inundó la tarde.

Intenté rechazarla, triste vida mía, rechazarla
hacia los lugares ocultos que sólo la melanconía
y algunos  jirones ambiguos del alma conocen.
Pero no fue posible.
Volví a sentir el latir antiguo de un tiempo feliz en mi piel
como un arañazo de imágenes ya vencidas.
Un tiempo que se fue lejos
más allá de lo que puede  soportar cualquier sufrimiento.

Y volvía ahora,
en este atardecer etíope, la imagen aún querida
resguardada en la sombra más  antigua de mi memoria
en todo su esplendor de horas amorosamente vivas.

Y volvió la tremenda  añoranza con la pasión de entonces
a endulzar este instante mío tan vacíamente triste,
y sentimetnalmente despojado y umbrío.


Vi el rostro, aún querido, ondular en el silencio
húmedo de esta tarde  inmensa:
su sonrisa abierta citándome
a la pasión irrefrenable de un beso
largo y profundo como una vida viva;
el calor del amor con toda su energia
volcada en su propia fuerza...

No pude menos que malsonreir.
Ya todo es imposible.
Borré mi pensmiento con
las gotas de lluvia que tintineaban
en los cristales  de la ventana.
Pepe Rubianes 2007

25 comentaris:

  1. Un encisador homenatge el teu dibuix al gran Pepe Rubianes.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Quanta emoció i que ben "explicada". El descobriment dels versos del Pepe Rubianes és una sorpresa agradabilíssima.
    Gràcies per acostar-nos les seves paraules.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Per situarnos a l'Africa, terra tan estimada del Pepe Rubianes, un dibuix perfecte i com no, aquests colors vius i alegres...Molt maco!!
    M'ha agradat conèixer aquesta nova sensibilitat d'en Pepe.Quina llàstima que ens deixés tan aviat, amb tot el que tenia per regalar-nos perquè ens ho passessim bé!!
    Bon homenatge!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Africa el paradis perdut o deixat de la ma de deu....

    ResponElimina
  5. Saps una cosa?
    LLegint els seus poemes, em vaig aturar en aquest i vaig pensar de fer-ne un post! ;)
    Com bé dius...un llibre de poemes intensament profund...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. que n'era de gran en Rubianes. Un artista en el sentit més ampli del terme.

    *Sànset*

    ResponElimina
  7. No coneixia el llibre però m'ha sorprès gratament. El gran Rubianes...El recordo en un cafè del Born quan estava malalt...un dia feiner mentre jo contemplava com naixia el dia i a ell se li escapava la vida. Quins contrastos!
    Bon dia Carme!

    ResponElimina
  8. Que intensa la poesia d'en Rubianes, "volví a sentir el latir antiguo de un tiempo feliz en mi piel..", un bon descobriment.
    El dibuix molt simpàtic!

    ResponElimina
  9. Quina meravella, que gran que és el Pepe! Sí, és, perquè la bona gent no mor mai...

    Un apunt preciós, Carme!
    Petons!

    ResponElimina
  10. Són versos d'enyorança d'un temps feliç que no tornarà, de comiat.
    Però el que m'ha agradat més és el comentari de la Joana: "Néixer el dia, escapar la vida ..."

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  11. Quan perceps que no et queda més camí a fer, tornes enrere i et refugies en moments feliços. No es pot fer d'una altra manera que plorant, sobretot perquè se't fan present les coses no viscudes.
    Sort de les lletres que salten del pensament i llisquen en els fulls...

    ResponElimina
  12. M'ha sorprès aquesta faceta del Rubianes i la veritat és que aquests versos m'han emocionat.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Una gran persona polifacètica en Rubianes! un poema genial i sentit sota un dibuix preciós ( cerc que al Pepe li hagués agradat molt el teu dibuix)

    ResponElimina
  14. Preciós el poema! I el dibuix t'ha quedat perfecte! M'ha recordat a una foto que em va ensenyar un amic meu quan va anar a l'Àfrica.. La sabana..

    ResponElimina
  15. Preciós, el poema! És un dels llibres que em volia comprar sens falta per Sant Jordi, tot i que jo no em compro mai el llibre de Sant Jordi el mateix dia de la Diada.

    El dibuix amb els elefantons és maquíssim! :)

    ResponElimina
  16. Un petit gran homenatge el teu Carme. En Pepe m'agrada perquè parla CLAR. Llàstima que no n'hi hagi més... Sembla que el poble estigui hipnotitzat. Però en Pepe sempre ens desperta. Sovint l'escolto i el veig...

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  17. Gràcies a tots i totes pel vostre comentari.

    Realment el poeta Rubianes, que no coneixia fins que he llegit aquest llibre, val tant la pena com l'actor Rubianes.

    Una abraçada i molt bon cap de setmana a tots.

    ResponElimina
  18. Curiosament el dia 1 de maig de l'any passat, vaig penjar al meu blog un fragment del primer poema que vaig llegir del Pepe; el que tanca el llibre "Me Voy" escrit a Etiopia, abans de posar-se malalt. Aqui el tens:
    “Se me acaba el tiempo y
    hay que ceder el sitio.
    Así es la cosa.
    .....
    .....
    Y hay que caminar hacia la hora perfecta
    con la cabeza erguida y
    al ritmo justo que da
    compás a los sueños.
    Así es la cosa. Así de simple
    hay que comenzar a hacer
    el equipaje: el viejo tren espera,
    siempre espera.”

    ResponElimina
  19. Doncs et sóc sincera si et dic que no coneixia la faceta de Rubianes poeta... i t'agraeixo que m'ho hagis ensenyat :-)

    Aquest "ya todo és imposible..." sona tan definitiu que impressiona.

    ResponElimina
  20. Jo tampoc coneixia la poesia de Rubianes. M'ha agradat. Gràcies per fer-nos-la avinent.

    ResponElimina
  21. Carme, torno a ser jo ;-) és que et volia dir que el teu blog no actualitza a la meva barra lateral. Ara mateix posa que el teu darrer post és "Contracoberta aleatòria" fa 17 hores.

    T'ho dic perquè abans m'ho ha semblat i ara ho he comprovat...

    Jo he entrat perquè feia una "ronda" de blogs-preferits, però no perquè hagi vist res a la barra... No sé si hi pots fer alguna cosa... i tampoc sé si passarà el mateix als altres blogs...

    Jo de totes formes, vaig passant de tant en tant.

    Bona nit, guapa ;-))

    ResponElimina
  22. Ramon, moltes gràcies, ja el coneixia però és molt impactant aquest poema. Jo crec que aquest poeme s de comiat de Rubuianes sñon per aprendr e mot i molt.

    Gràcies, Lluís!

    Assumpta... crec que no és culpa de blogger, és culpa meva. No sé perquè (ves a saber què devia fer) em va quedar aquest post de la Contracoberta duplicat i sense voler, en veure que estav a en borrador, el vaig tornat a publicar després d'aquest de Rubianes, evidentment el vaig esborrar, però ja va quedar a totes les barres d'actualització. A veure si el de l'ovella Selma s'actualitza o no.

    ResponElimina
  23. Sí!! "Torna l'ovella Selma"... Fa 6 hores :-)

    Menys mal!! ;-))

    ResponElimina
  24. Me'l vaig mirar per Sant Jordi i el vaig demanar per l'aniversari, em sembla molt especial!

    ResponElimina
  25. Nomes passo a desitjar-te un bon cap de setmana no tinc temps per mes.
    Salutacions Striper.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari