divendres, 9 d’abril del 2010

Tres mirades al mateix ocell



El primer  amb  llapis  de  colors,  el segon dibuixat  amb tinta  de  punta  fina  i pintat  amb  aquarel·les,  el tercer  sense  dibuixar, directament  amb aquarel·les, però  per  arribar  al tercer  crec que   em calien  els dos primers.


El camí és  més  important  que l'arribada,  i els  moments  són més  importants  que els  papers  que han quedat.

26 comentaris:

  1. L'aprenentatge és molt important i no es pot començar la casa per la taulada. Passet a passet s'acaben aconseguint els objectius, i aquí ja veus que ha de ser gradual.

    ResponElimina
  2. ... i el plaer d'aprendre, d'avançar? Va implícit en el procés!

    ResponElimina
  3. si aprens tan ràpid potser caldrà començar a pensar en la paraula exposició........bones mans!!!

    ResponElimina
  4. M'agrada la metàfora amb què ens parles avui. Ens mostres la vida i camins diferents que hem de recórrer, per arribar allà on volem arribar.
    Bon dia, Carme!

    ResponElimina
  5. fer tots els passos per arribar al tercer ha estat una bona pensada!


    *Sànset*

    ResponElimina
  6. cal tenir la mà ensinistrada, perquè recordi :) per fer una bona impovisació cal assajar molt i molt :) Bon cap de setmana :)

    ResponElimina
  7. El camí no té pèrdua,
    tens els estris a les mans
    i la voluntat subjugada.
    Fins l'ocell està content
    d'esdevindre en tantes vides
    I nosaltres... Què som?
    moixonets limitats
    a destins marcats.
    .............. Anton.

    ResponElimina
  8. Vaig pintar trés ocells
    cada cop més ben fets,
    tant, que ja mouen el cap
    i el darrer ... canta.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  9. M'agraden tots tres...són diferents...i m'agraden tots! crec que tenen tant valor per ells mateixos com per a preparació d'altres....

    ResponElimina
  10. Eeeeei!! T'has comprat "rotus" de tinta? ;-))

    Jo també en tinc!! Van genials!! ;-)) A l'Abacus els tenen en uns petits estoigs de quatre (de diferents gruixos, el més gruixut fa efecte pinzell, és una passada jeje) i en tres colors: negre, sèpia i sanguine :-))

    M'agraden molt tots tres però em quedo, segur, segur, el del mig!! Dibuix amb tinta i pintat amb aquarel·la, has aconseguit un resultat que m'encanta!! ;-))

    Paraula de verificació: MIXESTEE (o sigui que facis coses "mixtes", que barregis les tècniques, com has fet en el segon) :-))

    ResponElimina
  11. El que més m'agrada dels tres és el darrer. El amí és la vida.

    ResponElimina
  12. Completament d'acord, ens calen els primers passos per aprendre a caminar, a volar, a estimar, a dibuixar, a viure...

    Una abraçada de primers passos...
    onatge

    ResponElimina
  13. Mica en mica, Xexu, tot necessita el seu temps...

    Isabel, el plaer d'aprendre és una de les coses importants en el camí.

    Gràcies, garbí!

    Pilar, crec que això és una lliçó que no acabem d'aprendre mai, per això l'he re repassar un cop i un altre. Però qui sap si amb el dibuix de la boira podria fer el mateix...

    Gràcies Sànset!

    Clídice i segurament mai no s'assaja prou en algunes coses, :) gràcies. Bon cap de setmana.

    Anton, moixonets limitats, sí que ho som, molt limitats... gràcies per les teve s paraules.

    Pere, bona tarda Pere, l'has sentit? Jo també! Gràcies!

    Elvira gràcies, m'alegro que t'agradin tots...

    Assumpta, la paraula de comprovació ho diu de manera sofisticada, jo en dic fer proves i potinejar una mica... però si t'agrada ja ha valgut la pena. gràcies, maca, un petonet. ja buscare els retoladors de 4 gruixos. Jo només en vaig comprar dos, que anaven junts però eren iguals.

    Noves flors, doncs a mi també... coincidim.

    onatge, a vegades em sembla que sempre estic en els primers passos... una abraçada.

    ResponElimina
  14. Són de FABER CASTELL ;-)

    No pensis que són pas molt cars, eh? Ja t'ho dic jo que si fossin cars jo no els tindria ;-) Estan fets a Alemanya (per tant, són bons, les coses com siguin) Jo fa potser un parell d'anys que els tinc, els faig servir poc i no s'han assecat gens.

    Els vaig fer servir pels dibuixos Post 500 d'en Mac!! ;-))

    Saps quin és el meu somni? Poder tenir algun dia la Capsa de 120 colors de Caran d'Ache... Ooooooh!! però valen un ull de la cara. A més, n'hi ha dos (dues capses vull dir) uns són 120 colors aquarel·lables (aquests t'encantarien) perque tu pintes amb el llàpis, després hi passes un pinzell amb aigua i li vas donant l'efecte aquarel·la.
    I també hi ha la capsa de 120 colors de mina més dura... jejeje

    http://www.carandache.ch/m/index.lbl


    Mira! he trobat aquests "meus": PITT ARTIST PEN. Mira com són les mines:

    http://www.dickblick.com/products/faber-castell-pitt-artist-pens/#photos

    ResponElimina
  15. Doncs, el teu somni és ben compartit, quan veig capses de molts colors, siguin llapis o no, ceres, retoladors, pastels, tubs de pintura... el que sigui, sempre m'agradaria la més grossa!

    Però aquesta que dius, a mi també m'encantaria!

    ResponElimina
  16. A mi em sortirien ocells abstractes. Jo ja no vaig passar de l'Alpino, tot un clàssic a la carta als Reis.

    ResponElimina
  17. I tant Rafel! Tot un clàssic això de l'Alpino. Que consti que també m'agradaven prou, sobretot una vegada que va ser de 24, ja em semblava un gran luxe! :)

    ResponElimina
  18. Jo tinc una STAEDLER Karat Aquarell de 36 colors... és una de les meves joies ;-)))

    http://2.bp.blogspot.com/_T0aFOb08VmQ/SSR8KCf7eiI/AAAAAAAAAoE/fDlUPDjdBhc/s1600-h/IMG_3201.JPG

    A l'esquerra els Staedler, a la dreta els Bruynzeel que em va regalar mon germà potser fa 25 anys jejeje

    ResponElimina
  19. Ah!! Diu en Josep Lluís que a ell li agrada més el tercer ocell ;-))

    ResponElimina
  20. No són 120, Assumpta, però fan molt de goig!

    I el tercer ocell, crec que guanya, la gent que els ha vist en paper, acostumen a triar el 3er. Però sobre gustos no hi ha res escrit.

    Gràcies al Josep Lluís per mirar-se els meus ocellets.

    ResponElimina
  21. m'agraden les tres mirades: la primera, la segona, la tercera, la segona, la primera, la tercera, la tercera, la primera, la segona...
    és que m'agrada mirar! i les teves mirades, també!

    bona nit, artista!

    ResponElimina
  22. El tercer! Súper fresc, Carme. Moooooolt requetebé! Estàs perdent la por. Enhorabona!

    ResponElimina
  23. Me encantan las tres.. me trasmiten diferentes puntos de vistas ... libertad y expresión.
    un beso, carme,
    (las acuarelas son complicadas,y estas quedaron geniales)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari