D'una foto trobada a T'espere en Albanta
Si tots els finals fossin tan bonics com el final del dia...
es pon el sol
no és el final del món,
però tot s'esborra
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Tot s'esborra però comença el poema de les ombres les estrelles la lluna i el far. Però és veritat, és un moment màgic.
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
quines paraules tan certes!!
ResponEliminapero i lo bonic que es veure com es dibuixa un nou dia??
els matins son plens d'esperança..
bon dia!
Tot s'esborra per a pintar-se de nou en la blava dimensió dels somnis.
ResponEliminaUna abraçada
Salut i Terra
Tal com ho has plasmat; estaria clar que serien un bon final.
ResponEliminaBon dia!
*Sànset*
El llibre tanca
ResponEliminaels seus colors
florits de lletres
i vé el repos
quan les tapes
clouen en fosca.
Esperit interior
que medita
fins que el llibre
torni a sa parla.
................. Anton.
Tinc molta feina i les hores son curtes i he de deixar de tant en tant les devocions que em satisfan...Perdoneu si no estic tant per aquí. faré els possibles per ser-hi. Anton.
Tot s'esborra per poder tornar a dibuixar de nou una altra posta de sol
ResponEliminaUm.... m'encanten les postes, i quan surt el sol, tot es transforma, oi? Un petó reina :)
ResponEliminaSi el que s'esborra no es buida de contingut, el final pot ésser sinònim de pau.
ResponEliminaHi ha molta llum en el teu paisatge.
Les postes de sol són fantàstiques... però... jo crec que tot no s'esborra... senzillament, descansa ;-))
ResponEliminaUn final molt bonic si no fos perquè aquesta aurta daurada dura poc i després ve la nit. Però tal com diu onatge... després tenim un altre tipus de bellesa: la lluna, els estels...
ResponEliminaNo volia dir "aurta" sinó "aura".
ResponEliminaQue els finals siguin tan bonics, la majoria de vegades només depenen de nosaltres... inclús quan ens sembla impossible! ;)
ResponEliminaJa ho pots ben dir. I jo m'apunto al que diu la Sargantana: "els matins son plens d'esperança".
ResponEliminaBona tarda Carme.
És dels pocs finals que no sol posar trist.
ResponEliminaAvui no contestaré els comentaris d'un en un...
ResponEliminaM'he donat entre tots una colla de visions positives d'aquest final i esborrament del dia:
Les estrelles la lluna i el far de l'onatge...
el nou dia dem la sargantana...
els somnis el Francesc...
el punt de mvista positiu d'un bon final de Sànset
la meditació de l'Anton (no pateixis Anton, quan puguis... ja sabem que hi ets!)
la propera posta de sol de l'Elvira...
la sortida de sol de la Cris...
la pau de la Pilar...
el descans de l'Assumpta...
l'aura de Noves Flors
l'optimisme del Joan...
l'esperança del Pere...
l'alegria de l'Óscar...
gràcies, sou fantàstics!
Ohhh Carme... esplèndid!! Ho acabe de veure!!
ResponEliminaPer mi en un capvespre no acaba res, sols és un moment màgic, preludi de la nit, tan màgica o més com el dia... i és com la vida, anem caminant per moments màgics, que van descobrint-nos emocions i experiències noves... unes més il·luminades, altres més fosques...
Com sempre un dibuix preciós.
Una abraçada ben forta des d'Albanta.
Una abraçada cap a Albanta que vola de retorn. Gràcies.
ResponElimina