dimecres, 14 d’abril del 2010

Posta de sol a Albanta

D'una foto  trobada  a T'espere  en Albanta

Si  tots  els finals fossin tan  bonics  com el final del dia...

es pon el sol
no és el final del món,
però tot s'esborra 




17 comentaris:

  1. Tot s'esborra però comença el poema de les ombres les estrelles la lluna i el far. Però és veritat, és un moment màgic.

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  2. quines paraules tan certes!!
    pero i lo bonic que es veure com es dibuixa un nou dia??
    els matins son plens d'esperança..

    bon dia!

    ResponElimina
  3. Tot s'esborra per a pintar-se de nou en la blava dimensió dels somnis.
    Una abraçada
    Salut i Terra

    ResponElimina
  4. Tal com ho has plasmat; estaria clar que serien un bon final.

    Bon dia!

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. El llibre tanca
    els seus colors
    florits de lletres
    i vé el repos
    quan les tapes
    clouen en fosca.
    Esperit interior
    que medita
    fins que el llibre
    torni a sa parla.
    ................. Anton.
    Tinc molta feina i les hores son curtes i he de deixar de tant en tant les devocions que em satisfan...Perdoneu si no estic tant per aquí. faré els possibles per ser-hi. Anton.

    ResponElimina
  6. Tot s'esborra per poder tornar a dibuixar de nou una altra posta de sol

    ResponElimina
  7. Um.... m'encanten les postes, i quan surt el sol, tot es transforma, oi? Un petó reina :)

    ResponElimina
  8. Si el que s'esborra no es buida de contingut, el final pot ésser sinònim de pau.
    Hi ha molta llum en el teu paisatge.

    ResponElimina
  9. Les postes de sol són fantàstiques... però... jo crec que tot no s'esborra... senzillament, descansa ;-))

    ResponElimina
  10. Un final molt bonic si no fos perquè aquesta aurta daurada dura poc i després ve la nit. Però tal com diu onatge... després tenim un altre tipus de bellesa: la lluna, els estels...

    ResponElimina
  11. Que els finals siguin tan bonics, la majoria de vegades només depenen de nosaltres... inclús quan ens sembla impossible! ;)

    ResponElimina
  12. Ja ho pots ben dir. I jo m'apunto al que diu la Sargantana: "els matins son plens d'esperança".

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  13. És dels pocs finals que no sol posar trist.

    ResponElimina
  14. Avui no contestaré els comentaris d'un en un...

    M'he donat entre tots una colla de visions positives d'aquest final i esborrament del dia:

    Les estrelles la lluna i el far de l'onatge...

    el nou dia dem la sargantana...

    els somnis el Francesc...

    el punt de mvista positiu d'un bon final de Sànset

    la meditació de l'Anton (no pateixis Anton, quan puguis... ja sabem que hi ets!)

    la propera posta de sol de l'Elvira...

    la sortida de sol de la Cris...

    la pau de la Pilar...

    el descans de l'Assumpta...

    l'aura de Noves Flors

    l'optimisme del Joan...

    l'esperança del Pere...

    l'alegria de l'Óscar...

    gràcies, sou fantàstics!

    ResponElimina
  15. Ohhh Carme... esplèndid!! Ho acabe de veure!!
    Per mi en un capvespre no acaba res, sols és un moment màgic, preludi de la nit, tan màgica o més com el dia... i és com la vida, anem caminant per moments màgics, que van descobrint-nos emocions i experiències noves... unes més il·luminades, altres més fosques...
    Com sempre un dibuix preciós.
    Una abraçada ben forta des d'Albanta.

    ResponElimina
  16. Una abraçada cap a Albanta que vola de retorn. Gràcies.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari